skip to main |
skip to sidebar
Una mujer ha estado diez minutos curioseando por la librería y luego me ha contado que es una bibliotecaria jubilada. Sospecho que se ha pensado que esto creaba un vínculo entre nosotros. No es el caso. Por lo general, a los libreros no nos gustan los bibliotecarios. De cara a tasar un libro, este debe estar en óptimas condiciones y no hay nada con lo que disfrute más un bibliotecario que con coger un libro impecable y cubrirlo con sellos y pegatinas, y esto antes de plastificar la cubierta con el objetivo de protegerlo del público (sin ánimo de sonar irónico). El sacrilegio final que sufre un libro que ha estado bajo el cuidado poco fiable de una biblioteca pública es ver cómo le arrancan la página en blanco de la parte delantera y le estampan un sello de DESCARTADO en la página donde pone el título, antes de permitir que el público tenga la oportunidad de adquirirlo en forma de saldo. El valor de un libro que ha pasado por el sistema bibliotecario suele ser cuatro veces menor del que no lo ha hecho.
Shaun Bythell. Diario de un librero. Traducció de Antonio Lozano. Malpaso, 2018. P. 278.
T'hi has sentit identificada?
ResponEliminaDel tot. Llàstima de no estar jubilada, però.
EliminaValora la joventut. Es impagable i irrecuperable. De fet, tens la gran sort de treballar amb allò que t'agrada. En el meu cas, si puc, sempre escolliré un llibre de vell abans d'un de nou i, si puc trobar entre les seves pàgines, rastres d’algú que abans la llegit (frases subratllades, un paper, un record) em considero molt afortunat, com aquell dia que, en una àrea de servei de una autopista vaig trobar un compte de Perrault en francès, dins, curiosament, hi havia un trèvol de quatre fulles; el guardo com un tresor i el dia que l’hagi pogut llegir al meu net, el llibre el llibre tornarà a una àrea de servei de una autopista amb el trèvol dins. Si vols, te'l puc deixar el temps que faci falta; el meu net és molt petit i, de ben segur, que no te pressa.
ResponEliminaFa dies que he abandonat la joventut, o, almenys, allò que s'entenia abans per joventut (veus, aquest és un comentari típic de vella). Als 53, una ja té un peu ficat a la maduresa, representa, per no dir que ja ha començat la desfeta. No és un lament; cap queixa, la vida m'ha respectat prou, fins ara. Però la joventut fa dies que ni l'ensumo.
EliminaEl llibre no, però el trèvol no m'aniria pas malament. No es té mai prou sort, n'aquesta vida.
Amb els anys, jove cinquentona, ja ho veuràs, ens tornem una mica nens.
ResponEliminaM'estalvio la broma escatològica que fa referència a la pèrdua del control d'esfínters.:)
EliminaEntenc el que vols dir. Veus, això sí que ho tinc: sóc una quasi vella amb ànima de criatura.
Bravo
ResponElimina