dilluns, 25 de febrer del 2019

el que déu ha unit que no ho separi gutenberg


«Després hi havia la qüestió dels llibres. L'Stefan havia suggerit que ajuntéssim els seus i els meus, però llavors jo vaig dir, amb gran sorpresa per a mi mateixa: «No, vull mantenir els meus llibres separats». Ell es va posar ben vermell i va callar. Vaig veure que l'havia ferit i el meu primer impuls va ser retirar el que havia dit, però no era un impuls absolut i el vaig passar per alt. Al despatx només hi va continuar havent els meus llibres, però ja no m'agradava mirar-los. Quan m'asseia al balancí i buscava amb la mirada alguna cosa per llegir als prestatges, sentia un dolor apagat en recordar l'esforç que havia fet l'Stefan per muntar les lleixes i ajudar-me a col·locar-hi bé els llibres. El dolor que sentia em feia difícil llegir i fins i tot pensar en aquella habitació.»

Vivian Gornick. Vincles ferotges; La dona singular i la ciutat: dos llibres de memòries. Traducció de Josefina Caball. L'altra, 2017. P. 135.

_________________
P.S.: Aquí, més sobre el tema.

6 comentaris:

  1. Que no ho fa tothom, això de mantenir els llibres separats?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no. A casa practiquem l'acumulació aleatòria i el desordre alfabètic!

      Elimina
    2. Aquest no tan contundent (i solitari) vol dir que també els barregeu, oi?

      Elimina
    3. Contundent i solitari :D

      Elimina