dilluns, 11 de febrer de 2019

l'estrany cas del ressenyista hebdomadari


Pongo un ejemplo burdo pero perfectamente ilustrativo: un reseñista hebdomadario de la página literaria o el suplemento cultural de un periódico, a quien le pagaran sus reseñas una a una y publicara cincuenta y dos al año, estaría dedicando casi todo su tiempo a leer y a escribir sobre las novedades editoriales más variopintas y, muy excepcionalmente, sobre alguna obra acaso relevante. Pero, precisamente por este oficio doméstico, estaría dejando de leer a Balzac, Stendhal, Tolstoi, Flaubert, Baudelaire, Shakespeare, Dante, Maupassant, Homero, Platón, Goethe, Montaigne, Pound, Propercio, Sófocles, Maquiavelo, Chéjov, Twain, Wilde, Cervantes, Quevedo (cito absolutamente al azar) y todos estos grandes autores llamados clásicos que ya no pueden darse el lujo de publicar novedades.
Si dicho reseñista hace esto, religiosamente, a lo largo de medio siglo, habrá leído dos mil seiscientos libros y sería —según las tipologías estadísticas de la lectura—, un gran lector (más de veinticinco libros al año) que, sin embargo, ignoraría una buena parte de la cultura literaria menos dudosa o más patente. Este es el problema que ya había advertido Joseph Joubert: que el gran inconveniente de los libros nuevos es que nos impiden leer los antiguos.

Juan Domingo Argüelles. Si quieres...lee. Contra la obligación de leer y otras utopías lectoras. Fórcola, 2009. P. 188.

2 comentaris:

  1. Molt encertat!! En una època que em vaig dedicar a escriure ressenyes de manera pseudo professional, i tot i triar bastant els llibres, tenia la sensació que era una feina.inútil , que dels clàssics ningú en parla i que són els bons de veritat. I és que em pregunto : quan, anys enrere,.no existien els suplements.literaris, no anàvem de,dret a les llibreries i triavem amb els nostres propis criteris? No.és el ressenyador, per molt bo que sigui, una mena de paràsit de l"autor i/o un empleat sense pretendre-ho de.les editorials?

    ResponElimina
    Respostes
    1. El ressenyista és una baula més de la indústria editorial, suposo. Cal que algú en parli, dels llibres. No sé com funciona, el tema. Si tenen el cul llogat i tot això. Com en qualsevol altra feina, no deuen estar lliures de 'servituds humanes', suposo també.

      No recordo el món sense suplements literaris, jo. Tinc 53 anys. Llegeixo totes les ressenyes que puc per deformació professional. Haig d'estar al dia, representa. El que sí que trobo que ha canviat molt (em faig vella) és la quantitat de llibres que es publiquen. Molts, massa. I el poc temps que duren a les llibreries. De vegades costa molt trobar-hi llibres relativament recents. És així: ara compro molt sota comanda.

      Elimina