dilluns, 6 de maig del 2019

la resistència dels sentiments


JULIÀ GUILLAMON
La resistència dels sentiments
Cutura|s La Vanguardia
29|9|2018

Marta Orriols ha novel·lat el dol, sense transposar-hi l'experiència personal de la mort de la seva parella, i busca la veritat en la ficció
Dies enrere vaig estar escoltant una conferència d'Alberto Santamaría, professor de Teoria de l'Art a la Universidad de Salamanca sobre el que ell anomena el capitalisme afectiu. Explica que, de cara enfora, el capitalisme ha canviat els valors. Per exemple, en les ofertes de feina. Enlloc de demanar gent que sàpiga fer coses professionalment, les empreses reclamen "imaginació, comprensió o compromís". Vaig estar pensant fins a quin  punt aquest fenomen que Santamaría ha detectat en l'economia no es dóna també en el món dels llibres amb la literatura que ofereix sentiments.
En el cas d'Aprendre a parlar amb les plantes de Marta Orriols (Sabadell, 1975), posem per cas, l'exemplar que m'ha enviat Periscopi inclou una carta signada per l'autora en la qual explica que el seu marit va morir d'accident però que la novel·la no és una transposició de la seva experiència. "En qualsevol text allò que emociona no és la identificació amb la situació que retrata sinó aquest reconeixement de la veritat". Vaig pensar que la literatura pot oferir una forma de resistència cap a aquell capitalisme emocional que ha descrit Santamaría. Si les empreses han buidat el contingut de paraules com sentiment o creativitat, la literatura té l'obligació de buscar-ne el sentit autèntic. No és fàcil, perquè: què vol dir autèntic?
Aprendre a parlar amb les plantes és una novel·la d'ambient contemporani sobre el dol. Una doctora especialitzada en neonatologia, amb un marit editor, i el petit cercle d'amics, de viatges i de vacances típic d'una parella de classe mitjana alta de quaranta anys. La mort del marit aboca la protagonista a una introspecció que la duu a explorar el passat, provar de viure el present, pensar el seu lloc en el món. Amb un element que col·loca la història arran de terra: en Mauro i la Paula s'acabaven de separar, perquè en Mauro tenia una altra dona. Tota la història es desenvolupa en tensió entre dues forces complementàries: l'amor i l'experiència compartida i la solitud, que l'accident ha aprofundit. La por d'esdevenir la dona esquerpa i malhumorada que, un dia que hi ha un conflicte a la feina, la Paula veu que podria ser. Està molt bé quan parla de l'impasse sexual dels homes i les dones que s'han quedat sols: trenca un tabú.
Com ja passava a Anatomia de les distàncies curtes (2016), el llibre que va cridar l'atenció sobre el talent d'Orriols, la base és una descripció molt convincent de la vida de la classe mitjana, amb el punteig d'històries que il·luminen, com per exemple quan comença parlant de la psicosi dels que no dormen i va a parar a la dèria del pare pels ocells, o en els diversos fragments en els quals es refereix a les plantes que cuidava el marit, a la casa de fora, que són un dels símbols de la novel·la: aprendre a parlar a aquestes plantes, entendre i acceptar l'altre per trobar el camí i seguir endavant. L'altre símbol són els nens, a les incubadores. La Paula ha de renéixer, com les plantes seques i com aquests nens.

16 comentaris:

  1. Les ressenyes d'en Guillamon solen parlar més d'ell que del llibre. De vegades fins es fa difícil saber si el llibre li ha agradat o no. A més, sempre que pot, et parla d'un altre llibre anterior del mateix autor, com dient, ei, que jo ja el coneixia abans que vosaltres. Però què hai de saber jo, pobre de mi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara t'abraçaria, Zaca. Fa dies que tenia això al congelador i m'ho llegit un munt de cops i encara no sé dir si li ha agradat o no. I mira que n'és de fàcil dir No m'ha agradat gota, per exemple. Parlo per mi. No recordo haver llegit mai un llibre tan ràpidament, i no perquè hi estigués molt enganxada, sinó per treure-me'l de sobre d'una vegada per totes. Això em va passar ahir. D'una tacada. Bé, em falta un capítol, però no crec que ara es produeixi un miracle. Repasso les crítiques. Tinc la sensació que he llegit un altre llibre, la veritat. Però què hai de saber jo, pobra de mi.

      Elimina
    2. Ara bé, estic d'acord amb en Guillamon en una cosa. El que més m'ha interessat d'aquesta novel·la, per dir-ho d'alguna manera, són justament, els escolis.

      Elimina
    3. I me'n faré un tip de recomanar-la, això també t'ho dic, perquè la meva feina és trobar a cada llibre el seu lector. I en aquest li trobaré un munt de lectores (no uso el femení com a genèric) que m'estaran eternament agraïdes.

      Elimina
    4. Afegir-hi que estic molt contenta de l'èxit que ha tingut (i té) això de Les plantes, perquè la indústria ha d'estar ben greixada. Vull dir que gràcies a les plantes, segurament els del Periscopi podran publicar més DFW, per exemple.

      Elimina
    5. I una altra cosa, i ja paro. No és que jo no tingui necessitat de costumisme contemporani, però me la faig passar mirant sèries. Escrit, ho tolero fatal. Si no hi trobo un estil, o una mirada que em sorprengui, engego la tele i em miro Com si fos ahir.

      Elimina
    6. Sí, a tot. No podria estar-hi més d'acord.

      Elimina
    7. Ai, que acabo de llegir això d'en Jordi Llovet a propòsit de la novel·la de l'Orriols i de poc que no se me van las aguas:

      'Aprendre a parlar amb les plantes', de Marta Orriols, ha ocupat el tercer lloc en el rànquing de vendes pel sol fet que les plantes, els animals i la naturalesa en general tornen a ser moda, com ho havien estat durant el romanticisme europeu: però no és el mateix Wordsworth o Hölderlin que ella o que tots els que han decidit aixoplugar-se en els moviments políticament correctes dels nostres dies...

      Elimina
  2. M'agradaria saber si l'ha llegit.

    ResponElimina
  3. En Llovet és un imbècil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo espero, pel seu bé, que es tracti d'una broma grandiosa; en cas contrari, amb imbècil fem curt.

      Elimina
    2. Aquesta lamentable obsessió amb en Molas...

      Elimina
  4. https://www.elnacional.cat/lallanca/ca/profunditat/llovet-pepet_288168_102.html

    ResponElimina