gestionar l'avorriment

«La literatura només són frases que, si tot va bé, sonen com la veu del qui les ha escrites. Aquesta correspondència entre uns signes i uns sons s'anomena estil. L'estil és el que justifica la literatura. La literatura és el que justifica el respirar dels dies, l'evocació de les olors de les cases on hem viscut, la contemplació atenta de les mutacions dels objectes més insignificants, la melancolia, una certa morbidesa vital, el tacte suau de les fotografies ja rebregades. Però, per damunt de tot, la literatura és allò que justifica l'aposta programàtica per gestionar l'avorriment. L'avorriment és un bé en si mateix: no cal dedicar-li cap apologia. L'avorriment imprimeix caràcter. Ens fa millors persones. No ho dic pas en broma, això.»

Ferran Sáez Mateu. La vida aèria. Pòrtic, 2019. P. 13-14.