dissabte, 21 de desembre de 2019

rebosteria


Hi ha un parell de dotzenes de coses dignes de ser explicades —i potser exagero— i sempre són les mateixes. Passats els 50, si un ha llegit el que havia de llegir i ha anat parant l'orella, és força improbable que te'n puguin contar alguna de nova. Dos que s'enamoren, uns pirates, aquell que es torna boig, l'altra que se'n va a viure a una casa amb fantasmes, un parell de bufetades a la sortida d'un bar, el coi de viatge a no-sé-on, totes aquestes coses. Ben sacsat, sembla molt abundant, però en realitat és ben poca cosa. És com la rebosteria: tot es redueix a farina, ous, llet, mantega, sucre i un forn. No hi ha gran cosa més, encara que sembli que la varietat de pastissos sigui infinita.
[...] La gran literatura fa veure que explica coses però, en realitat, es limita a sonar d'una determinada manera...

 Ferran Sáez Mateu. La vida aèria. Pòrtic, 2019. P. 326.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada