dijous, 26 de desembre de 2019

un altre nadal amb els morts


De la sèrie Michael Furey torna a casa per Nadal.

«Vam parlar durant una estona, i li vaig llegir el fragment més viu de la literatura, després de la Bíblia, que conec: «Els morts» de James Joyce.

Uns quants copets al vidre el van fer girar-se cap a la finestra. Havia començat a nevar altra vegada. Va observar entresonyat com els flocs, platejats i foscos, queien obliquament contra el llum. Havia arribat el moment que comencés el seu viatge cap a l'oest. Sí, els diaris tenien raó: la neu era general a tot Irlanda. Queia per tots els racons de la fosca plana central, pels turons sense arbres, queia suaument en el pantà d'Allen i, més a l'oest, queia amb suavitat en les ones fosques i turbulentes del Shannon. Queia, també, en tots el racons del cementiri solitari del pujol on hi havia enterrat en Michael Furey. Es posava en capes gruixudes sobre les creus tortes i les tombes, sobre les agulles de la portella de l'entrada, sobre els esbarzers nus. A poc a poc, la seva ànima s'embadalia amb el so de la neu que queia dèbilment per l'univers i que queia, dèbil, com el descens de llur últim final, sobre tots els vius i tots els morts.

El vaig llegir per consolar-me a mi tant com per consolar-la a ella, i la bellesa de la llengua ens va calmar i encisar a totes dues, aquella nit de Nadal a la nostra secció de la clínica.»

Carson McCullers. «Una nit de Nadal a la clínica». A: Entre la solitud i el somni. Notes sobre literatura, memòria i identitat. Traducció d'Alba Dedeu. L'altra, 2017. P. 27.

3 comentaris:

  1. Té la seva conya que un dels fragments més vius de la literatura sigui els morts. Però la veritat és que hi estic absolutament d'acord.

    ResponElimina
  2. jordi casals27/12/19 11:05

    Literatura viva; sentiments melangiosos, sobretot si s'acompanya amb la cançó La noieta d'Aughrin com va fer Huston; aquesta vegada si que la peli està a la alçada de la història i quina declaració d'amor del pare a la filla quan ella baixa l'escala rememorant un vell idil.li.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu ser cosa de l'edat, però, per nadal, com més gran em faig, més penso en els morts. En els d'en Joyce, per descomptat, i en els meus, també.

      Elimina