skip to main |
skip to sidebar
Gener, 6
Dia dels Reis. Recordo l'explicació exòtica d'un escriptor comunista barceloní que, de tornada d'un viatge a Moscou als anys vuitanta, va dir que havia tingut la mateixa sensació de quan va saber que els Reis eren els nostres pares. De forma ben característica, mai no ho ha escrit i continua escrivint en defensa d'allò que hauria pogut ser l'ideal comunista, i va a veure el subcomandante Marcos per oblidar-se que a casa té criada amb còfia. No sé com pot comparar-se la incapacitat intel·lectual d'assumir el fracàs del comunisme amb aquella frontera de la innocència que tocàvem amb les mans quan ens deien que la nit de Reis anava sufragada pel pressupost familiar. Potser sigui, de manera curiosa o perversa, un cas patològic de mala fe sartriana.
Valentí Puig. Cent dies del mil·lenni. Edicions 62, 2001. P. 31.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada