divendres, 17 de gener de 2020

un dret que cal exigir


MIQUEL MOLINA
Un dret que cal exigir
La Vanguardia
9|1|2020

Algunes citacions cal actualitzar-les perquè no quedin obsoletes. A Steinbeck se n’hi atribueix una que ve a dir que per la pols acumulada als llibres de les biblioteques públiques es coneix el nivell cultural d’un país. Ara l’escriptor hauria de canviar l’enunciat: “Per les retallades de la partida de compra de llibres de les biblioteques públiques es coneix el nivell...”. Ara bé, el significat continuaria sent el mateix; és a dir, un suspens per a aquells països que prefereixen gastar-se els diners en qualsevol cosa abans que en cultura.
Un Govern com el català, que destina a aquesta àrea un 0,65% del pressupost, és un executiu que considera poc o gens rellevant elevar la formació cultural dels seus administrats. A l’espanyol sembla que encara li interessa menys, ja que amb prou feines inverteix un 0,2%, tot i que en el seu cas es pot al·legar que gran part de les competències estan transferides a les comunitats autònomes.
La reivindicació de la plataforma Actua Cultura perquè el pressupost de cultura català s’incrementi fins al 2% és la simple exigència del desenvolupament dels drets culturals que té tota persona pel simple fet d’haver nascut. D’entrada, a l’accés a una cultura de qualitat.
El Govern català té l’oportunitat d’esmenar-se durant l’elaboració dels nous pressupostos. Aquest cop no serveix l’argument de la Catalunya infrafinançada: el que és important no són els diners invertits, sinó el tant per cent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada