dimarts, 6 d’octubre del 2020

la importància de les biblioteques


Entesos, era octubre, Seattle, [...] i m'havien cridat per fer una xerrada sobre la importància de les biblioteques.

[...] Davant d'una sala plena de gom a gom, vaig pensar que seria millor fer un recorregut personal i parlar de la importància d'una biblioteca per a una nena de nou anys, lletraferida, que viu en una comunitat rural del sud de Nova Jersey, un lloc amb dèficit cultural, sense ni una llibreria, però per sort, amb una petita biblioteca a tres quilòmetres de casa.

Vaig parlar de tot el que significaven els llibres per a mi i dels dissabtes que anava a la biblioteca i triava els llibres de la setmana. Un matí de finals de tardor, malgrat els núvols amenaçadors, vaig abrigar-me i vaig fer el camí de sempre, pels camps de presseguers, la granja de porcs i la pista de gel fins al trencall de la carretera que duia a la nostra única biblioteca. La visió de tants llibres sempre m'esverava, rengleres i rengleres de llibres amb els lloms multicolors. Aquell dia vaig passar-me una quantitat de temps desorbitada triant llibres, amb el cel que amenaçava cada vegada més. Al principi no em preocupava perquè tenia les cames llargues i caminava de pressa, fins que va quedar clar que no hi hauria manera d'evitar la tempesta imminent. L'aire s'havia refredat, feia més vent, va començar a ploure a ràfegues i tot seguit a pedregar. Em vaig ficar els llibres sota l'abric per protegir-los, el camí era llarg; vaig trepitjar tolls i vaig notar com l'aigua gelada se'm ficava als mitjons. Quan per fi vaig arribar a casa, la mare va sacsejar el cap amb exasperació comprensiva, em va preparar un bany calent i em va fer anar al llit. En vaig sortir amb bronquitis i vaig perdre uns quants dies d'escola. Però havia valgut la pena perquè tenia els llibres que volia, entre ells El Tik-Tok d'Oz i El gos de Flandes. Llibres meravellosos que llegia i rellegia, i que només tenia a l'abast gràcies a la biblioteca. Mentre explicava aquesta anècdota, vaig notar que unes quantes persones del públic havien tret el mocador, reconeixent-se d'alguna manera en aquella noieta fascinada pels llibres.


 Patti Smith. L'any del mico. Traducció de Martí Sales. Club editor, 2020. P. 146-148.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada