la meva cambra més estimada

ENRIC IBORRA
La biblioteca d'una escriptora
Al blog: La serp blanca
4|10|2020

 

No hi ha res que desperte tant la meua curiositat com saber què van llegir els escriptors que més m’agraden, o les seues opinions sobre altres autors. De fet, el millor retrat que es podria fer de la personalitat literària d’un escriptor seria aquell basat en la seua biblioteca: el seu món. En la pràctica, però, les informacions que tenim al respecte solen ser fragmentàries, o reduïdes als llibres que, segons els estudiosos, van deixar una marca en la seua obra, cosa que deixa de banda els que no «van influir», que són igualment importants. A més, la influència literària és una qüestió més complexa, més subtil, del que solen pensar els practicants de la crítica hidràulica.

La descripció d’una biblioteca personal poques vegades és possible. A la mort dels seus propietaris, el destí de la majoria de les biblioteques és la dispersió o la destrucció pura i simple. No ha estat el cas de la de Carmelina Sánchez-Cutillas. Els seus hereus la van cedir íntegrament, juntament amb un fons documental, a la Biblioteca Valenciana. De més a més, un dels fills de l’escriptora, i escriptor ell mateix, Luis del Romero Sánchez-Cutillas, acaba de publicar en Vincle Editorial un retrat de la personalitat literària i humana de la seua mare a partir d’una evocació de la seua biblioteca amb el títol de La meva cambra més estimada.

[...] La cessió de la biblioteca de Carmelina Sánchez-Cutillas pels seus hereus a la Biblioteca Valenciana és una garantia de conservació. De tota manera, al final del seu llibre, Luis del Romero no pot deixar d’expressar una certa recança: «confrontar les fredes pretatgeries de la Biblioteca Valenciana en les quals es guarden, en silenci, aquells llibres que va col·leccionar Carmelina al llarg dels anys, amb la vida que ella els donava cada vegada que els obria, quan els col·locava sobre la taula, els fullejava, produeix una amarga sensació de tristesa. Desapareguda la seua propietària, altres lectors podran consultar les obres, però segur que no ho faran amb la calor, l’amor i la tendresa amb els quals ho feia la seua propietària».

És potser aquesta «amarga sensació de tristesa» el que ha provocat l’escriptura de La meva cambra més estimada, una evocació, apassionada i vívida alhora, intel·ligent i amena, de la relació íntima que es va establir entre aquesta biblioteca i la persona que la va formar al llarg de la seua vida. Un llibre imprescindible per a conèixer la personalitat literària i humana de Carmelina Sánchez-Cutillas.

Aquí, l'apunt sencer.