divendres, 28 de gener de 2022

la lectura guanya sempre


LLUÍS FOIX
La lectura guanya sempre
La Vanguardia
21|1|2022

Tots som, en bona mesura, el que hem llegit i el que hem assimilat. Els editors afirmen que durant els dos anys pandèmics s’han comprat més llibres i s’ha llegit més. Seria una derivada positiva del malèfic virus que ens pertorba.
El jesuïta Miquel Batllori posa en boca d’un filòsof francès del segle XVIII que la veritable aristocràcia és la d’aquelles persones que en un període llarg de la seva vida han llegit de manera desmesurada. No en revela el nom perquè sospito que parla d’ell mateix. La lectura és porosa i s’introdueix en el pensament de manera suau i imperceptible. És com la pluja fina que cau silenciosa sobre els assedegats camps sembrats.
Un dels privilegis de què he gaudit durant el més de mig segle d’escriure en aquest diari és el d’haver tingut temps per llegir, quan el periodista no era ostatge de l’actualitat, ni dels clics, ni de les xarxes, ni de les presses. Corre encara per Twitter la proclama de Bruno Le Maire, ministre de Finances francès, a favor de la lectura. Deia ara fa un any als joves del seu país que “la lectura és una activitat solitària que els obre la resta del món. Llegiu, allunyeu-vos de les pantalles, sortiu de les pantalles que us devoren mentre que la lectura us alimenta...”. Paraules d’un ministre de Finances de Macron.
Un dels inconvenients del pensament ràpid a què estem sotmesos és la simplicitat del llenguatge. En el seu assaig sobre Tolstoi i Dostoievski, el crític George Steiner defineix el primer com l’hereu de les tradicions de l’èpica i el segon, un dels més importants temperaments dramàtics després de Shakespeare. Tolstoi, la ment embriagada de raó i de fets. Dostoievski, el que menysprea el racionalisme i es mou al subsòl de la condició humana. Rússia i el món serien una altra cosa sense aquests dos grans personatges contradictoris i complementaris.
No m’imagino aquests dos gegants de la literatura universal en l’àmbit de les xarxes socials. S’haurien cansat de la frivolitat i de la poca substància amb què, molt sovint, s’utilitza la paraula com si fos un fregall per humiliar i menystenir qui pensa diferent.
Un gran lector viatja a gran velocitat intel·lectual i un addicte a les xarxes recorre els mateixos circuits obsessius, movent-se en l’àmbit del menyspreu a l’altre des de l’anonimat o camuflat en un pseudònim.


1 comentari:

  1. JORDI CASALS28/1/22 9:19

    D'acord amb en Lluís Foix i aprofito l'avinentesa, avui que es RECORDA l'holocaust per llegir i escoltar Celan - https://youtu.be/Ghta_HavPaQ?list=RDGhta_HavPaQ

    ResponElimina