les boges ballen per a vós

XAVI AYÉN
Les boges ballen per a vós
La Vanguardia
14|3|2021

Victoria Mas debuta en la novel·la traslladant-nos al ball anual d'un manicomi de dones que, a finals del segle XIX, congregava l'alta burgesia parisenca

Al costat de dones amb malalties mentals de diversa naturalesa, moltes internes del manicomi parisenc de la Salpêtrière "no patien cap patologia, simplement molestaven la família, no les comprenien, subvertien l'ordre o mantenien una actitud rebel. Internar-les era tan fàcil com que l'home de la casa en fes una petició".

Aquest és l'estremidor context real de El ball de les boges, el prometedor debut en la novel·la de la filòloga francesa Victoria Mas (Le Chesnay, 1987), filla de la cantant Jeanne Mas que fins ara només havia treballat al món del cinema (de fet, la versió cinematogràfica del llibre es troba en ple rodatge).

El ball anual que organitzava la institució, amb les seves estrafolàries disfresses, els seus valsos i les seves polkes, barrejant-hi les internes i els burgesos que hi anaven a fer gresca, sona com una barreja de Fellini i Stephen King tan increïble com certa. "N'hi ha prou amb consultar la premsa de l'època —respon Mas, en conversa telefònica, des de París—. Els burgesos hi anaven a divertir-se, morbosament, amb l'esperança d'observar-hi crisis nervioses o de conclusions. Elles somiaven que un príncep se les emportés de la institució i esperaven tot l'any aquella nit". Les aleshores anomenades histèriques "generaven fascinació, el famós doctor Charcot les fotografiava, les sotmetia a hipnosi en públic, de la mateixa manera que tancaven indigents en gàbies perquè els miressin. Hi havia clarament un interès sexual, eren cosificades, convertides en objectes sexuals. Provocaven alhora repulsió i concupiscència".

Si la gala sembla la paròdia d'un ball versallesc, les sessions de fotos amb les internes són una versió inquietant del glamur. "Aquell hospital ho posava tot en escena: les sessions d'hipnosi es feien sobre una tarima amb públic a la grada.

Al seu torn, les fotos intentaven capturar el principi d'una crisi d'histèria, demostrar que la dona era boja, a través d'un gest de la boca o d'un detall de l'ull. El ball de disfresses era, per a les dones, un moment de retorn a la normalitat. Però a l'altra banda, la mirada del públic assistent era malsana, vivien un divertiment pervers".

Una de les protagonistes, l'Eugénie, procedeix d'un medi benestant. "No era el cas de la majoria, que venien de famílies obreres. A ella la tanquen perquè practica l'espiritisme, identificat amb el satanisme". La seva bíblia és El llibre dels esperits d'Allan Kardec, "un text bastant feminista, proclamava que les dones eren iguals als homes i que tenien dret a avortar".

Una altra interna, la Therèse, s'hi troba bé. "No vaig voler ser maniquea —aclareix l'autora—. L'hospital va portar seguretat i de vegades cures a certes dones que havien patit una gran violència en les seves vides. Jane Avril, famosa cantant de cabaret i ballarina de cancan del Moulin Rouge, va passar dos anys a la Salpêtrière, on justament va descobrir la dansa i va sortir de la seva depressió". El cert és que "experimentaven amb els seus cossos, les sotmetien a instruments com el compressor d'ovaris per calmar-ne les crisis, els introduïen un ferro calent a la vagina, les dormien amb psicotròpics...". Al capdavant de tot, el sinistre doctor Charcot, fundador de la neurologia, "ambiciós, poderós, popular i autoritari".

Un altre personatge clau és l'infermera Geneviève, "vincle entre exterior i interior; travessa una commoció moral que canvia la seva mirada de les internes i del seu propi ofici".

"L'hospital —conclou Mas— formava part d'un sistema de repressió de la dona, fruit de l'estructura de l'època. Ens hauríem de demanar: què n'ha quedat de tot plegat al món d'avui?"