5 raons per llegir guilleries

LÍDIA PENELO
5 raons per llegir 'Guilleries', de Ferran Garcia
Públic
27|2|2022

La lectura de Guilleries, de Ferran Garcia, a pàgines resulta dolorosa com una esgarrinxada d’esbarzer. Diuen que qui avisa no és traïdor i aquest llibre és estrany, però d’una bellesa poc usual. Guilleries és una novel·la "preciosa i brutal", com apunta Irene Tortós de la llibreria l’Altell. D’una brutalitat que fa mal perquè aquesta aventura és una història de redempció on la culpa pesa molt. El boca-orella ha anat sumant lectors a la nova novel·la de Ferran Garcia, i aviat en seran més perquè l’editorial La Fuga la publicarà en castellà amb el títol de Maleza.

1. Perquè només amb l’arrencada ja t’atrapa

"El dany rebut en néixer no es cura, de la mateixa manera que no es pot netejar l’aigua d’un pou enverinat: tot el mal torna perquè roman ocult a la nostra sang. D’aquí la nostra certesa en el dolor". Així comença Guilleries, que com aclareix l’autor les frases responen a una traducció lliure de la Gertrude’s Prayer, de Rudyard Kipling. Amb aquest inici ja s’intueix que la història que estem a punt de llegir serà intensa.

2. Per viatjar a la plana de Vic del segle XIX

L’autor situa la història a Taradell i els boscos de la plana de Vic a finals del segle XIX. La gent de Males Herbes ho qualifica de "western crepuscular a les Guilleries durant la darrera guerra carlina", i sí, però perquè ens entenguem millor, els escenaris són paratges boscosos, pobles petits, opressió i misteris. I el protagonista de la història és un nen que forma part d’una aventura on no pot esquivar la crueltat i el dolor que persegueix la seva família.

3. Per aproximar-se als bandolers

Un dels personatges que arrossega la història és Joan Tur, un bandoler, que moltes vegades ha mirat cap a un altre costat i d’altres no, i que resulta determinant per la vida del protagonista. És el personatge que pensa que "sempre hi ha un monstre rere un monstre", que si algú fa mal és perquè li han fet mal abans. A banda de Joan Tur, apareix en Bonaplata, que és qui encarna la brutalitat en majúscules. Es tracta d’un bandoler salvatge que acompanyat dels seus escampa l’horror per la contrada.

4. Per la tendresa sense paraules

Però no tot és brutalitat, l’àvia del protagonista se la coneix com a Madame Laveau, una dona que ha patit moltíssim, que sap remeis de bruixa i que practica una tendresa sense paraules que commou. Potser perquè com escriu Ferran Garcia "A la vida que ens rodeja gairebé res parla però tot es comunica. Plantes i animals no paren de dir-se coses sense deixar anar ni un sol mot".

5. Per descobrir Ferran Garcia

Ferran Garcia Moreno (Vic, 1971) encara és un desconegut per al gran públic, però ja ha publicat dues novel·les: Recorda que moriràs (Editorial Males Herbes, 2016) i Blasfèmia (Editorial Males Herbes, 2019). En poesia, és autor de Larva (Premi de poesia Pare Colom, Lleonard Muntaner Editor, 2017).