comprensió lectora

LLUCIA RAMIS
Comprensió lectora
La Vanguardia
6|3|2023

 

Els caps de setmana entraven dos o tres diaris a ca nostra. Era quan els suplements encara pesaven. Els llegíem a l'hora de l'aperitiu, abans de dinar, a la sala d'estar, tots plegats, cadascú un bloc; després els intercanviàvem. Comentàvem els articles, de vegades discutíem sobre un tema. O ma mare deia que aquest pic no havia entès Tal columnista, o mon pare s'emprenyava amb Qual polític.

De manera que, de petits, els meus germans i jo teníem nocions sobre l'actualitat. La ràdio als matins, les notícies al migdia i al vespre, i els diaris els caps de setmana analitzats de cap a peus feien que els noms propis ens sonassin, i ens sonassin els casos de corrupció, i les guerres que hi havia i, evidentment, els resultats del Mallorca i el Barça. Sense adonar-nos-en, anàvem construint un esperit crític alhora que apreníem a llegir. A llegir entre línies, a llegir més enllà del titular, a triar què llegir. I també a exclamar: "Aquest diari només publica el que voleu llegir!".

Aquell espai compartit ja no existeix a la majoria de famílies. Al marge de la nostàlgia per una època en què donàvem temps al temps, i prestàvem atenció al text i als altres (els hi prestàvem, després ens la tornaven, i no ens cridaven l'atenció esgargamellant-se des de tot arreu ni sentíem que ens la robaven); al marge del romanticisme del paper, que donava consistència al contingut, i de les crisis que afecten la professió i el seu prestigi; al marge d'això, l'hàbit de comentar el diari gairebé no es contempla com a factor clau en el desenvolupament de la comprensió lectora.

Però, per més reformes que s'apliquin a l'àmbit acadèmic, i per més campanyes que es facin per fomentar la lectura, si des de la infantesa no hi ha espais compartits en els quals parlar del món més enllà dels titulars, el món esdevindrà difícil de llegir. Es podrà qüestionar sempre, això sí: fins i tot sense haver entès res.