Aquesta és la citació amb què arrenca Demà i demà i demà. Encapçala la novel·la i torna a sortir en la pàgina 148. I després està tot allò de l'EmilyBlaster que s'empesca la Sadie.
I també hi ha molt Homer, en Demà i demà i demà, i molt (però mooolt, moltíssim) Shakespeare, fins i tot hi surt una referència al discurs del dia de St. Crispinià (Això va per tu, Zaca).
I després està el títol. Shakespeare, també. Macbeth, acte V, escena V:
Tomorrow, and tomorrow, and tomorrow Creeps in this petty pace from day to day, To the last syllable of recorded time; And all our yesterdays have lighted fools The way to dusty death. Out, out, brief candle! Life’s but a walking shadow, a poor player That struts and frets his hour upon the stage And then is heard no more: It is a tale Told by an idiot, full of sound and fury, Signifying nothing.
Demà i demà i demà, de dia en dia, / avança miserablement, a petits passos, / fins a l'última síl·laba dels registres del temps, / on els nostres ahirs han mostrat als beneits / el camí de la pols i de la mort. /Apaga`t, doncs; apaga't, flama breu! / La vida no és res més que una ombra que camina; / un pobre actor que es mou enrigidit / i consumeix el temps que està en escena, / i que després, ja no se'l sent mai més; / és un conte explicat per un dement, / ple de soroll i fúria, i sense cap sentit. (La traducció és de Salvador Oliva.)
Fa molts anys vam llegir un llibre al club el títol del qual també sortia d'aquest mateix fragment. Faulkner, sound and fury, El brogit i la fúria Tot serà Xècspir.
Però no és l'únic títol que hem llegit al club que surti d'una obra de Shakespeare. Ara em ve al cap, per exemple, Incerta glòria, de Joan Sales (Els dos cavallers de Verona)
O, how this spring of love resembleth The uncertain glory of an April day; Which now shows all the beauty of the sun, And by and by a cloud takes all away.
o el Món feliç, Brave new world, en anglès, d'en Huxley (La tempestat)
O, wonder! How many goodly creatures are there here! How beauteous mankind is! O brave new world, That has such people in’t!
Avui, 1a trobada de la 18a temporada. Rimo, però no soc la Dickinson, precisament.
ResponEliminaAquesta és la citació amb què arrenca Demà i demà i demà. Encapçala la novel·la i torna a sortir en la pàgina 148. I després està tot allò de l'EmilyBlaster que s'empesca la Sadie.
ResponEliminaI també hi ha molt Homer, en Demà i demà i demà, i molt (però mooolt, moltíssim) Shakespeare, fins i tot hi surt una referència al discurs del dia de St. Crispinià (Això va per tu, Zaca).
ResponEliminaEp! We few, we happy few.
EliminaWe band of brothers!
EliminaI després està el títol. Shakespeare, també. Macbeth, acte V, escena V:
ResponEliminaTomorrow, and tomorrow, and tomorrow
Creeps in this petty pace from day to day,
To the last syllable of recorded time;
And all our yesterdays have lighted fools
The way to dusty death. Out, out, brief candle!
Life’s but a walking shadow, a poor player
That struts and frets his hour upon the stage
And then is heard no more: It is a tale
Told by an idiot, full of sound and fury,
Signifying nothing.
Demà i demà i demà, de dia en dia, / avança miserablement, a petits passos, / fins a l'última síl·laba dels registres del temps, / on els nostres ahirs han mostrat als beneits / el camí de la pols i de la mort. /Apaga`t, doncs; apaga't, flama breu! / La vida no és res més que una ombra que camina; / un pobre actor que es mou enrigidit / i consumeix el temps que està en escena, / i que després, ja no se'l sent mai més; / és un conte explicat per un dement, / ple de soroll i fúria, i sense cap sentit. (La traducció és de Salvador Oliva.)
Fa molts anys vam llegir un llibre al club el títol del qual també sortia d'aquest mateix fragment. Faulkner, sound and fury, El brogit i la fúria
ResponEliminaTot serà Xècspir.
Però no és l'únic títol que hem llegit al club que surti d'una obra de Shakespeare. Ara em ve al cap, per exemple, Incerta glòria, de Joan Sales (Els dos cavallers de Verona)
ResponEliminaO, how this spring of love resembleth
The uncertain glory of an April day;
Which now shows all the beauty of the sun,
And by and by a cloud takes all away.
o el Món feliç, Brave new world, en anglès, d'en Huxley (La tempestat)
O, wonder!
How many goodly creatures are there here!
How beauteous mankind is! O brave new world,
That has such people in’t!