llegir junts

JORDI CARRIÓN
Llegir junts
La Vanguardia
30|4|2025

 

Quan els meus fills em demanen que llegim junts, de sobte s'encén una llum diferent, que se superposa a la que prové de les finestres o els llums. Passa els caps de setmana, al sofà, i els tous dies de les vacances, a la terrassa de l'hotel o al llit d'un apartament llogat. Són moments d'un valor estratosfèric, amb un preu que és or en el present, però s'enfonsa al mercat de futurs. Aviat arribarà l'adolescència, i en lloc de la lectura al sofà o el llit preferiran una habitació amb la porta tancada, auriculars i el rètol de no molestar. Per això de vegades aixeco la mirada del llibre i els observo abismats en els àlbums il·lustrats, els mangues, les primeres novel·les, aquelles ficcions que els commouen i diverteixen i interroguen, per recordar aquell parpelleig, aquell mig somriure, aquella concentració il·luminada.

Endarrerirem els mòbils tot el que sigui possible. Allargarem el temps dels llibres, els jocs de taula, les pilotes i les bicicletes, els videojocs i les pel·lícules de l'Studio Ghibli. El temps sense l'atenció dividida. No hi ha pressa. Ja els arribarà el regal enverinat, el ritu de passada, l'aclaparadora complexitat. I estarà bé que els arribi, perquè aprendre a ser adult al segle XXI és aprendre a dominar en la mesura possible el mòbil i el correu electrònic i els cercadors i les xarxes socials i la intel·ligència artificial perquè no siguis tu el dominat. Trobar aquell equilibri nou, entre tots els de sempre.

Intueixo que, malgrat que les estadístiques demostren que els molt joves llegeixen més que mai, la percepció social és tossuda en la seva repetició que només consumeixen pantalles perquè la seva lectura s'ha tornat invisible a ulls dels grans. Ha desaparegut del transport públic i de les platges, de l'espai on podien comprovar la resta de les generacions que els joves agafaven el relleu, eren lectors. Ara el bus, el metro o les piscines són els regnes del mòbil. La lectura massiva de la joventut s'ha tornat gairebé exclusiva dels dormitoris. Podem endevinar-la gràcies a les xifres dels llibres que es venen a les llibreries o es deixen, a les biblioteques o entre amics (els adolescents són traficants per naturalesa). Però és gairebé invisible. Només apareix a través de les webcams, a YouTube o Tiktok, aquelles altres finestres.

Aprofito que encara estan tancades per mirar-los llegir Detectiu Conan, Adèle, Geronimo Stilton, els universos que ocupen en el seu imaginari les parcel·les que en el meu van ocupar Els Hollister o Tintín quan tenia la seva edat i només hi havia tres canals al televisor i un parell d'hores de programació infantil diàries. A la tele, la Diana s'arrencava la pell i es veia la cara de llangardaix, o en David parlava amb el Cotxe Fantàstic. Jo llegia sol les tardes daurades del cap de setmana. De fons començava a sonar música màkina, però l'Spectrum 128K amb casset no havia arribat a les nostres vides i el futur encara no era un mercat.