llibres

 

«Si llegir és un del plaers (i una de les necessitats) de la joventut, rellegir és un dels plaers (i una de les necessitats) de la vellesa. Saps més coses, comprens més bé la vida i la literatura, i tens l'interès addicional de contrastar el teu jo més jove amb el teu jo més gran. De tant en tant m'agrada rellegir un llibre amb el mateix exemplar exacte amb què el vaig descobrir per primer cop dècades abans: i allà, posem per cas, en un text de l'època d'estudiant sobre una novel·la de Flaubert, trobo totes les anotacions que ara, a primer cop d'ull, et fan pujar els colors a la cara. Passatges clau subratllats, exclamacions al marge d'«Ironia!», «Simbolisme!», o «Imatge repetida!», etcètera. I sovint, malgrat que semblen ingenus i forassenyats, aquests comentaris són ben bé els que podria fer de nou (tot i que no tan explícitament) unes quantes dècades després. Aquell lector més jove no anava errat: sí que allò era irònic, sí que allò era simbòlic, sí que allò era una imatge repetida. No penso que les persones siguem lectors més intel·ligents als seixanta-cinc anys que als vint-i-cinc; simplement, som més subtils, i més capaços de fer comparacions amb altres llibres i altres escriptors, gràcies als coneixements suplementaris que aporten més anys de vida.»

Julian Barnes. «Llibres». A: Canviant de parer. Traducció d'Alexandre Gombau i Arnau. Angle, 2025. P. 53.