la biblioteca

GEMMA BUSQUETS ROS
La biblioteca
El PuntAvui
12|4|2026

Encara hi ha la placa d’un daurat gastat amb el logotip de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis en aquella porta lateral, que sembla pensada per al servei d’una finca aristocràtica, com si per accedir al món de meravelles s’hagués de passar d’amagatotis, amb contrasenya o amb invitació. Amagada, resta secreta al costat de l’entrada principal, sota l’arcada, de l’oficina de La Caixa a la plaça Major de Banyoles. Aquell accés, ara clandestí, conduïa fins a una sala que el meu record menut recrea immensa, amb unes escales que separaven dues estances amb moltes prestatgeries carregades de llibres voluminosos, enciclopèdics, i amb la bibliotecària Roser Juncà, de mirada severa, instant el silenci i censurant les rialles, com si fóssim escrivents medievals copiant còdexs de pergamins delicats en una abadia benedictina lúgubre, i no escolars ajornant els deures dels estudis captivats pels cants de sirena que venien de les pàgines dels Tintín, Astèrix i Lucky Luke. Inaugurada el 13 de juny del 1933, la biblioteca de Banyoles formava part d’aquell ideari de la Mancomunitat segons el qual, “a Catalunya, ni un sol poble sense escola, biblioteca, carretera ni telèfon”. L’ordre de les prioritats és també una declaració política. Primer, l’educació. Sembla un recordatori innecessari, però no ho és quan els encarregats de mantenir els fonaments amb una solidesa granítica són els primers a deixar que s’esquerdin i, en comptes d’aturar l’excavadora, li donen via lliure.