entre llegir una novel·la i veure un eclipsi

ÁLEX SÀLMON
Entre llegir una novel·la i veure un eclipsi
Abril
29|8|2026

Hi ha dues maneres d'afrontar la tornada de vacances: amb la desesperança del retorn a la rutina o amb el confort de retrobar-s'hi. És que som així. N'hi ha per a tothom i el més difícil és trobar el forat que s'hi adapti. La frustració que sempre apareix és descobrir, no sense recel, la quantitat de llibres que ens havíem proposat llegir i que s'han quedat a la maleta. Tinc col·legues que aprofiten per avançar-se al que ha d'arribar i, amb les habituals publicacions no venals de les editorials, es capbussen en el que arribarà a les llibreries. Són costums molt professionals que respecto, però que no practico. Em decanto pels clàssics, els assajos històrics i les novel·les que ja no estan de promoció.

Tornar amb la maleta plena de llibres que ni han obert pot ser un fracàs o una victòria. Probablement vol dir que el seu estiu ha estat ple de gent interessant amb qui perdre's o, simplement, veure un eclipsi, que de simple en té tant com jo de pop, encara que sigui un ésser intel·ligent, com va demostrar Craig Foster en el seu meravellós documental. 

És difícil comparar el plaer de llegir una bona novel·la amb el de contemplar un eclipsi al Matarranya, però els puc assegurar que quedarà a la meva memòria com hi queden les obres que els marquen de per vida. No és exagerat. Qui em va explicar les sensacions que es poden experimentar es va quedar curt. Sobretot al tornar a descobrir, quan se'n va la lluna, que al darrere hi havia el sol. Aquesta nova llum és demolidora. Com la d'un bon final d'una lectura que no volen que s'acabi. Entre vivències lectores i experiències personals, no crec que ningú vulgui viure en una ficció eterna. En tot cas, la tornada al col·le ens torna a situar un cop més al punt de sortida i això significa que tot continua. Bones notícies, doncs.