escriptor, un

Escriptor, un. Hi ha dues menes d'escriptors: 1: aquells que merament frueixen de parlar de si mateixos. 2: aquells que, donat que tot és dit i consensuat i travat, proven de dir altres coses. El plaer és el mateix.

És un que carrega, no parasita. A un aixecador de pesos no podem exigir-li alhora que no faci ganyotes o que no mostri una figura esvelta de dansarí.

Molt a part, o segonament, de tenir una determinada habilitat lingüística, és un ésser que en cada instant malda per tenir una visió de conjunt de les coses. Per la muntanya, he conegut cabrers amb grans habiliors lingüístiques i no podien ser anomenats escriptors, escrivissin o no escrivissin. Un escriptor 'escriu' perquè no li queda més remei. No pas per juguera.

Un escriptor actual, corrent i ordinari, posa per escrit el que el veïnat, i ell mateix, cavil·la o pensa de les coses. Per exemple, en un match de tennis, tothom pensarà que la jugadora és molt lletja però alhora que ha fet milions, i la perdonaran per aquest motiu. Normalment, el veïnat no ho diu; l'escriptor considera que el seu deure és de dir-ho. I el veïnat li està agraït, car l'escrit confirma que tothom ha pensat el mateix.

Miquel Bauçà. El canvi. Des de l'Eixample. Empúries, 1998. P. 220.

- - - -> Es reedita ‘El canvi’, de Miquel Bauçà. Andreu Barnils. Vilaweb. 16|2|2016.

amèrica és el poble del costat

A la meva ànima i a Amèrica
—espill fefaent d'aquesta—, úniques mestres.

Miquel Bauçà. Dedicatòria de El canvi.

tenir ganes

Ganes, Tenir. O no tenir-ne és el fet més important de la vida d'un humà, al costat mateix del sentiment de l'absurditat. La resta dels factors que intervenen empal·lideix, fins al punt de semblar comèdia, de fantasia, només per fer-se veure, com pot ser l'amor, en qualsevol dels seus aspectes.

La població, malgrat que en parli molt i reconegui la importància del tema, no li atorga un lloc cabdal, transcendental, ben distingit d'altres coses, com pot ser la posició social, les malalties o la mateixa mort.

Tenir ganes és un estat d'ànim que pot aparèixer com si fos un prodigi, però que és molt millor fer-lo dependre de la nostra voluntat. Imposades, manades, les ganes són més ganes i duren més. Gairebé és un problema de gimnàstica. No tenir ganes és com estar en pecat.

Miquel Bauçà. El canvi. Empúries, 1998. P 276.