una citació de virginia woolf

Em van regalar Una historia de la lectura d'Alberto Manguel. Ja havia llegit aquest llibre en l'edició de butxaca, però aquesta, tan luxosa, és una meravella. Entre les seves pàgines, trobo aquesta citació de Virginia Woolf que em fa feliç per a tot el dia: «De vegades he somiat que quan apunti el dia del judici, i els grans conqueridors i els advocats i els juristes i els governants s'acostin per rebre la recompensa que els correspon, el Faedor, en veure'ns a nosaltres, pobrets, que arribem amb els llibres sota l'aixella, es girarà cap a Pere i li dirà, no sense una certa enveja: "Mira'ls; aquests no necessiten recompensa. No tenim res per a donar-los. Els agradava llegir."»

Xuan Bello. La neu i altres complements circumstancials. Traducció de Jordi Raventós. Adesiara, 2010. P. 125.

la mesura del temps dels indis hopi

Albert Einstein i senyora, de visita en una reserva hopi d'Arizona. (1931)

"El temps es mesura convencionalment en dies, setmanes, mesos i anys; conec gent que fa servir com a unitat de mesura la vida d'un gos, i no recordo on vaig llegir que els indis hopi de les prades nord-americanes -que tenen, segons Chomsky, una llengua amb un sistema verbal que no concep ni el passat ni el futur- divideixen el temps en unitats d'avantpassats. Així, doncs, emprant les mateixes estructures lingüístiques, per dir que la revolució del 1934 va tenir lloc fa seixanta-set anys, un hopi diria: "Ara fa un avi que té lloc la revolució del 1934"; la mateixa estructura val per a expressar continguts futurs: "Aproximadament d'aquí a tres avis la gent viu ara a Mart." Els indis hopi, que tenen costums xocants, com el de guarir qualsevol malaltia amb reiterades pràctiques sexuals, deuen tenir una idea del temps ben diferent de la que nosaltres tenim, car per a ells el temps i la terra són matèria immutable, i només és mudable la successió dels seus paisans."

Xuan Bello. Història universal de Paniceiros. Adesiara, 2008. P. 126.