“És absolutament màgic –exclama Isabel Allende–; estic molt contenta, perquè és un pas més; la pròxima vegada hi haurà un holograma meu i fins i tot podré abraçar els lectors; això és a tocar”.
Una de les seves lectores, l’Imma, funcionària, li ha portat un pastís.
–Però si la tecnologia encara no permet que se’l mengi!
–És igual, que se’l miri. És de Casa Vives, de Sants, i hi han reproduït, a la superfície, en xocolata de colors, la portada del seu últim llibre, Mujeres del alma mía. Isabel, és per a tu. Ja te’n cruspiràs un de debò quan tornis a Barcelona!
La Laura, dissenyadora gràfica de 22 anys, va llegir quan anava a l’institut La casa de los espíritus i li està “molt agraïda, perquè és el llibre que em va fer recuperar les ganes de llegir que havien destrossat les lectures obligatòries”. La Jésica, mestressa de casa peruana, que fa quinze anys que viu a Barcelona, li ha portat Mi país inventado. Ha vingut “per una sorpresa que m’ha fet el meu fill Luis, que estudia Economia a la universitat i sap que m’agrades molt”. A la Marina també l’ha portada la seva filla Alicia, i la Merche ve amb la seva filla Bea, que vol ser escriptora.
La Lidia l’emociona perquè li porta una primera edició de La casa de los espíritus de Plaza & Janés. “Aquesta edició la tinc signada per tots els actors de la pel·lícula i de l’obra de teatre, pels meus pares i per la meva agent Carmen Balcells; té una gran història”. Magalí li pregunta per una experiència que va declarar haver patit fa anys, i Allende li confessa: “No ho recordo, me la devia inventar; la meitat del que dic és mentida. El més important, quan parles en públic o davant d’un mitjà de comunicació, és que no et caiguin els pantalons... I això no m’ha passat mai!”, diu rient.
David Vives, de SolidPerfil3D, treu pit. El seu braç robòtic no només signa, sinó que “també fa impressions 3D i rajos làser, o agafa objectes i els transporta”.
Avui serà el torn de l’israelià Yuval Noah Harari (en diferit, ja que té l’agenda plena), del francès Pierre Lemaitre i del suec Niklas Natt och Dag, tots dos en directe.
Frankfurt, Guadalajara, Londres i Cartagena de Indias, epicentres de les trobades editorials abans del virus, observen atentament. El món ens mira. Quan les firmes a distància siguin habituals, podrem dir que vam ser, l’abril del 2021, a l’Abacus d’Enric Granados, on va començar tot. Només ens queda un dubte: els braços robòtics tenen cruiximents elèctrics?
.jpg)
