dijous, 9 de gener del 2025

la xarxa clientelar literària

 

MONTSERRAT DAMESON
La xarxa clientelar literària
El Nacional
14|12|2024

De vegades una té la sensació que el món dels premis literaris al nostre país funciona com una gran xarxa clientelar. Iniciant la columna amb aquesta sentència, el lector de seguida la farà sonar com una referència a la Nit de Santa Llúcia d’Òmnium Cultural. Sí i no. Va ser aquella posada en escena que m’hi va fer pensar, però aquest text no vol ser-ne una esmena a la totalitat. La part més important dels premis literaris és la que no es veu. Ni se sent. Cada vegada que s'atorguen premis, allò que un ha de sortir a buscar si vol entendre del tot què passa al món de les lletres, són els silencis. No és que hi hagi sempre dues converses —una d’oficial i una de privada en què es fa una crítica més fidel a la veritat—. És que els silencis també formen part de la conversa oficial. De fet, molts callen per poder continuar habitant certs espais, certes discussions, continuar rebent certes ofertes i continuar fent girar la roda dels premis, a veure si algun dia els toca.

Que tot plegat funciona com una xarxa clientelar ho escric perquè la Nit de Santa Llúcia m’hi va fer pensar, però aquesta desconfiança latent amb tot el que suposi un reconeixement públic de les lletres ve de lluny. Ve, de fet, d’haver vist com els silencis de la conversa pública oficial es tornaven crítiques descarnades als entorns privats. O d’haver endevinat com més o menys tothom acceptava prou cínicament que al jurat de tal premi hi havia l’editor —editora— del llibre premiat. O d’haver viscut com la tònica era dir meravelles d’una obra que, en realitat, la majoria sabia que no l’havia escrit sencera qui la signava. O d’haver sentit que a certs jurats s’havien vetat textos per motius estrictament personals. I pels mateixos motius se n’havien premiat. Com a qualsevol sector econòmic, els diners generen interessos que treballen sols. 

Ni el bé, ni la bellesa, ni la veritat són el vector únic que fa que els engranatges del sistema es moguin, i entenc que seria injust de demanar que això, només per a aquest món literari que ens hem dat entre tots, fos així. De totes maneres, essent un país "petit", essent més fàcil que en entorns reduïts s’adobin certes envegetes —i, per tant, més fàcil ser titllat d’envejós—, i funcionant la crítica literària com un pacte de silenci que ningú acaba d’assenyalar del tot per por de semblar boig, costa molt no tenir la sensació que tot plegat està especialment pervertit. Bàsicament, perquè costa massa d’assenyalar les "perversions" més evidents, fins i tot aquelles que podríem considerar "necessàries" per no convertir el món literari en un voluntariat. 

L’únic problema de fons d’aquest enviliment és que fent veure que no existeix, tapant-lo perquè continuï girant, formant-ne part per poder-ne arreplegar quatre engrunetes quan toqui, és impossible que el nivell de la literatura que premiem no se n’acabi ressentint. I és impossible que no esdevingui un escenari mort d’aplaudiments programats i protocols ideats perquè la tramoia no es desmunti. Fins i tot els autors agraeixen de tant en tant una mica d’honestedat per refrescar-se les idees. Els premis no tenen només la funció de repartir calés; per al català mitjà que es compra un parell de llibres l’any en funció d’allò que ha sentit a la ràdio i ha vist a la televisió, els premis són la brúixola del seu hàbit lector. I sense una conversa ventilada diligentment —fins i tot per admetre’ns i acceptar-nos obertament que el món de la literatura funciona tan interessadament com qualsevol altre—, es fa força difícil destriar un llibre consensuadament bo d’un editor sorneguer com una guilla. O el mal pinso d’una bona estratègia de màrqueting. Ara que ja hi ha prou programes i pòdcasts de llibres, potser convindria començar a xarbotar la literatura per aquí.

 

dimecres, 8 de gener del 2025

les millors faixes del 2024


JUAN TALLÓN
Les millors faixes del 2024
Abril. Suplement literari
4|1|2025

«Té sang i baves joyceanes», «he rigut fins al vòmit» i «torna la veu napoleònica, que no escriu, boxeja» són algunes de les perles
Un llibre bestial, amb ullals afilats però que no només esquinça: també és esquinçador. És honest i profund, però mai abandona la lleugeresa i la ironia, a les quals suma una gran capacitat d'observació i un talent particular per a la tendresa. Boniques i poètiques narracions amb múltiples capes, plenes de detalls sensorials. L'he devorat i les seves històries em persegueixen. Creadora de personatges, situacions i paisatges mai abans vistos, però pròxims i familiars, i amb una subtilesa narrativa en la qual tot flueix per provocar sorpresa. L'anhedònia i l'escapisme es troben aquí amb el millor de La broma infinita, de David Foster Wallace, i les novel·les de Don DeLillo, entrecreuant-se amb els ecos de 2666, de Roberto Bolaño, Otessa Moshfegh, Mariana Enríquez i Michel Houellebecq. Un tsunami literari. Un cant a les forces salvatge, i alhora destructores, de la joventut i la literatura. Un thriller desafiador.
Possiblement l'autora nordamericana més interessant de la seva època. Una novel·la addictiva sobre la nostra perversa obsessió pels true crimes. Recorda el millor Hitchcock. Irresistible, impossible de deixar anar. Embolcallant i plena de girs. Addictiva i inquietant. Té sang i baves joyceanes. He rigut fins al vòmit. Una novel·la sobre el misteri de l'amor i sobre l'amor per la ficció, escrita amb un estil fluid i natural, amb enumeracions que recorden Perec i una descripció precisa de les amargors d'una parella d'avui. Una novel·la que sembla escrita amb bales. Trets poètics i afilats. La nova gran novel·la d'un dels autors més importants del nostre temps. Una novel·la total sobre la Guerra Civil espanyola en clau de realisme màgic. Tres pàgines després estic bocabadada i rendida. El rei indiscutible de la literatura tragicòmica. La seva solidesa és impossible d'oblidar. Escrit amb mestria, subtilesa i força. Torna la reina del suspens psicològic.
Els millors relats d'un dels més càustics spinters de la literatura nord-americana contemporània. Fa goig veure'l crear art transcendent a partir, literalment, del nores. Un artista que ja era enorme assolint cotes encara més altes. Té un toc de David Lynch. Semblava que ja no fos possible, però entre aquestes pàgines hi ha l'oda a l'amistat definitiva. Una majestuosa epopeia caribenya. Una peça lírica, bonica i concisa sobre la fugacitat del temps i la meravella de l'existència. S'instal·la en aquest estrany equilibri que precedeix la rendició, i per això aquesta novel·la és improbable, dolorosa, hipnòtica. Vint-i-dos milions de lectors l'estan esperant. Torna la veu napoleònica, que no escriu, boxeja. Una novel·la emocionant i precisa que busca una genealogia dels marges i acaba descobrint un llenguatge i un univers protector. Una delícia que taca. Una obra poderosa, meditativa, impressionant, que alterna dolçor, turment, pacificació i ira.

Aquesta història no es desenvolupa, sinó que s'expandeix. Una narració enlluernadora sobre les limitacions del temps i les esquinçadores realitats del dol. Qualsevol intent de deixar el llibre resulta inútil, no se'n pot sortir. Traça la travessia de la condició humana, els esforços, els fracassos, la resiliència del cor humà. Pertany a una estirp de llibres que no es llegeixen, es beuen. A mig camí entre el Philip Marlowe de Chandler, el Zuckerman de Philip Roth i el Carvalho de Vázquez Montalbán.  Que intel·ligent i que divertit.

Una profunda meditació sobre la soledat intraduïble amb què habitem el temps i les tènues però indelebles traces que deixem al món. Esperit d'exigència literària i honestedat creadora. Un fenomen internacional publicat a 40 països. L'encreuament perfecte entre Joan Didion, Rachel Cusk, Lydia Davis i Ottessa Moshfegh. L'enèsima jugada mestra d'un autor que mai deixa de sorprendre. Una obra mestra absoluta, una veritable joia, una narració de perfecció sorprenent, suprema elegància, suprema precisió, suprem ús del suggeriment.


dimarts, 7 de gener del 2025

equal-parallel: guernica-bengasi

 



Equal-Parallel: Guernica-Bengasi 
Richard Serra
San Francisco, California, EE. UU., 1938 - Orient, Nueva York, EE. UU., 2024

Fecha: 1986
Materia: Acero corten
Técnica: Fundición

Técnica descriptiva: Obra formada por cuatro bloques macizos de acero corten, dos cuadrados y dos rectangulares

Dimensiones: Pieza 01: 148,5 x 500 x 24 cm / Pieza 02: 148,5 x 148,5 x 24 cm / Pieza 03: 148,5 x 500 x 24 cm / Pieza 04: 148,5 x 148,5 x 24 cm

Categoría: Escultura, Instalación

Año de ingreso: 1988
Nº de registro: AS10531
Expuesto en: Sala 102

 

Equal-Parallel: Guernica-Bengasi  fue creada específicamente para el Museo Reina Sofía en el marco de la exposición Referencias. Un encuentro artístico en el tiempo, con la que se inauguró el Centro de Arte Reina Sofía en 1986. La escultura está constituida por cuatro bloques macizos de acero corten, cuatro volúmenes que se alinean con un alzado de 148,5 cm (el autor habló de «equal elevations» [alturas iguales]), correspondiente a la dimensión en altura del alféizar de las ventanas del edificio que los alberga. Dos de los cuatro bloques son cuadrados; los otros dos son rectángulos de la misma profundidad. Richard Serra ha ubicado los grandes bloques en una disposición alterna, que deja un espacio vacío central semejante al que llenan los bloques y que permite que la escultura pueda ser captada por el espectador como una obra de experimentación corporal del espacio y de la forma. De título singular en el conjunto del trabajo de este artista, Serra ha dejado claro que sus obras no hacen referencia a la memoria de ninguna persona, lugar o acontecimiento, sin embargo Equal-Parallel: Guernica-Bengasi incide en una experimentación espacial de la obra, pero también en un paralelismo temporal de dos hechos históricos sobre la premisa de la igualdad: el bombardeo de la Legión Cóndor sobre población civil en la villa de Guernica el 26 de abril de 1937 y un acontecimiento coetáneo a la creación de la escultura, el ataque del 15 de abril de 1986 a la ciudad libia de Bengasi por parte de la aviación estadounidense. Este ataque, con víctimas civiles, respondía a un atentado con bomba en una discoteca en Berlín atribuido a agentes libios, en el que fallecieron una mujer y dos soldados norteamericanos. Tejiendo estas referencias, Serra alude al debate acerca del papel de la historia: si esta se agota en la experiencia corporal e individual, o si en cambio, su relato puede funcionar como construcción del mundo.


Carmen Fernández Aparicio
Centro de Arte Reina Sofía

_____________________

P.S.: L'escultura llegida per Richard Serra a Obra maestra, p. 104:

«Equal-Parallel: Guernica-Bengasi se basa en tu movimiento a través del espacio que la rodea. Usé dos bloques bajos y largos, rectangulares, y dos bloques más pequeños, cuadrados. El espectador lee la cara de cada bloque en relación con la cara del siguiente. Si el bloque más pequeño, cuadrado, se encuentra frente a un bloque rectangular, parece ser más bajo que el bloque que está viendo, aunque sea exactamente igual de alto. Cuando el bloque pequeño está detrás del bloque más largo, la situación se invierte. Se alza. Aunque todo tiene la misma altura, parece subir y bajar en relación con la forma en que caminas a lo largo de la sala. La mayor parte de mi trabajo desde mediados de los setenta trata sobre tu movimiento en relación con el espacio a lo largo del tiempo.»

Ara, afineu la mirada i torneu a la foto que encapçala l'apunt.

 

dilluns, 6 de gener del 2025

no compris mai cap llibre a ca l'ikea

 


No ho sé del cert, però aquí diuen que la vinyeta és d'en ZAK, pseudònim de Jacques Moeraert (Gant, 1948), un dibuixant belga que col·labora regularment a De Morgen,  De Groene Amsterdammer i De Volkskrant, per exemple.
No ho sé del cert, però en té tota la pinta.

 

diumenge, 5 de gener del 2025

regals per a lectors que van més enllà dels llibres


ANNA GUITART
Regals per a lectors que van més enllà dels llibres
Arallegim
4|1|2024


Igual que quan vaig a un museu no puc marxar-ne sense passar per la botiga, he de reconèixer que m'encanten les llibreries que també venen coses de papereria, bosses, tasses...Els britànics en són els reis, d'això. Als locals de la cadena Waterstone's, per exemple, tenen jocs, puzles, llibretes, bolis, pòsters i postals, que feliciten qualsevol cosa que us pugueu imaginar. Fins i tot una llibreria que sempre m'havia semblat més sòbria, la Foyles, ja fa temps que incorpora a les seves botigues una secció bastant gran de regals, amb ninos de personatges, calendaris i lamparetes o ulleres per llegir. Molts estan relacionats amb la lectura, aquesta és la gràcia.

A mi, no ho puc evitar, m'agrada entretenir-m'hi, i la veritat és que em costa poc quedar-me alguna cosa, perquè n'hi ha de molt temptadores. A casa nostra cada vegada hi ha més llibreries que tenen una bona selecció d'aquests objectes, ideals per a lectors, i tinc la sensació que és un mercat creixent. M'ho demostra, per exemple, que la prestigiosa editorial francesa Gallimard hagi tret una línia de papereria que inclou estoigs, llapis, llibretes i diaris amb el seu disseny emblemàtic. Ja fa temps que ho fa Penguin Books, reproduint les seves inconfusibles cobertes de franges de colors en tasses, llapis o bosses. Segur que també us sonen els pòsters, fantàstics, de l'editorial Gallo Nero, que amb la frase "Reading is sexy" reprodueixen fotos en blanc i negre dels actors Paul Newman, Jean Seberg, Audrey Hepburn, James Dean o Steve McQueen, tots llegint.

Els que em tenen ben enamorada són la gent d'MTM, una editorial de Barcelona amb 26 anys a l'esquena, que tenen un bon catàleg de llibres, però que a més proposen uns quants jocs meravellosos. Els vaig descobrir amb un joc de memòria que es diu Troba la fulla, on has d'emparellar cartes de fulles amb les cartes dels arbres que els corresponen. A més de ser bonic, aprens moltes coses. En tenen de semblants, igual de bonics, amb parelles d'animals i amb plantes i fruits. També prometen una mena de fitxes-guia que han fet sobre roques, arbres i núvols. No sé si les deuen tenir a Casa Usher, una de les llibreries més maques de Barcelona, on a més tenen un projecte que es diu Literalment, que vol fer objectes bonics vinculant la lectura amb el nostre dia a dia. Tenen bosses de roba amb noms de personatges literaris, com Hamlet, Mary Poppins, Lady Windermere o la Colometa. Precisament, Mercè Rodoreda és la devantera d'aquest equip de futbol format per escriptors, amb Shakespeare a la porteria i Auster i Cortázar a la defensa, que també podeu trobar en format bossa.

Objectes inversemblants

A més, tenen penjolls i clauers que reprodueixen llibres, i tenien unes agulles de pit de Kafka i de Virginia Woolf, que segur que tornen a esgotar si les recuperen. Per acabar d'ajudar els Reis d'Orient, si encara tenen feina, els recomanaria que passessin per La Llama Store, una llibreria fabulosa especialitzada en humor, que té els objectes més inversemblants i meravellosos: pinces de cabells amb forma de llibre; un pegat que representa la carta d'acceptació a Hogwarts i una col·lecció de llapis amb paraules clau de la saga Harry Potter; punts de llibre en forma de peix, de pizza o de biquini, o un llapis que fa per a molts lectors: hi posa "Sí, claro que subrayo los libros". Un tema ideal, per a un altre article. Bon any i bons Reis a tothom!


dissabte, 4 de gener del 2025

estructures d'estat

 

VÍCTOR SUNYOL
Estructures d'estat
El 9nou
13|12|2024

No fa gaire es parlava d'estructures d'estat com a allò indispensable per ser-ne un, d'estat.

Crèiem que les estructures d'estat les creaven i mantenien els òrgans polítics, però anem constatant que la gran majoria d'estructures d'estat reals i efectives no provenen de les instàncies polítiques sinó de la gent, del carrer.

Una estructura d'estat, per exemple, és el moviment Per una Plana Viva, com ho és Òmnium Cultural, la xarxa d'ateneus, l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català, softcatalà, la xarxa d'editorials independents, la de biblioteques, la de Centres d'Art, les d'auditoris i teatres, l'Institut d'Estudis Catalans i tantes altres estructures i organismes, la majoria d'elles sustentades amb un gran esforç personal i privat, i a vegades amb ajudes públiques.

La paradoxa, i el greu problema, és que l'estat (digueu-ne "l'establishment", si voleu) va contra moltes d'aquestes estructures, o les ignora o es menysté. I les que controla les posa al servei dels seus objectius en nom d'un concepte d'estat obsolet i perjudicial per a la societat, i per mantenir unes altres estructures de poder i econòmiques bàsicament destructives.

Haurem d'acabar reconeixent que hi ha un supraestat que per sobreviure atempta contra l'estat?


divendres, 3 de gener del 2025

compreu, compreu llibres, encara que no els llegiu!


ANNA GUITART
Compreu, compreu llibres, encara que no els llegiu!
Arallegim
20|12|2024


Fa pocs dies, una amiga em parlava d'una novel·la que li interessava, que em deia que sortia "a la llista dels més llegits". Seria meravellós que existís aquesta llista, però en realitat es tractava de la dels més venuts. És una confusió que sempre em fa somriure, i que es produeix especialment per Sant Jordi, quan ens entossudim a fer previsions i llistes dels llibres més venuts, que no sabrem mai si seran els més llegits. Potser ens podria ajudar a tenir xifres reals de lectura el sistema que utilitza una llibreria de Nova York que he descobert a Instagram: tots els seus llibres porten un microxip que permet fer el seguiment de la teva lectura, per saber si has arribat fins al final. De fet, això té conseqüències en el preu: abans de pagar-lo, et pregunten "si compres o si llegeixes". Si tens intenció de llegir el llibre que has triat, et fan un descompte, però si detecten que, dos mesos després, no l'has obert, t'arriba un càrrec extra a la targeta.

Al vídeo, una de les clientes diu que ha pagat el preu "de compra", i no "de lectura", perquè sap que no té temps per llegir la novel·la que s'emporta. Un altre, en canvi, es considera lector per primera vegada: fins que va trobar aquesta llibreria, només feia de comprador. Explica que, per a ell, els llibres només eren trofeus; feia anys que no n'obria cap. Li agrada la nova relació que hi ha establert: "Ara els compro i els llegeixo". Si, com em va passar a mi, trobeu que alguna cosa no quadra amb aquesta llibreria, us diré que, efectivament, no existeix; és una broma molt ben feta d'en Sam Bronowski, un comediant i periodista francès que viu a Nova York. Se'n fot una mica dels compradors compulsius i dels hàbits de (no) lectura, però ho fa amb gràcia, i la paròdia funciona molt bé, perquè això de comprar llibres i no llegir-los, pel motiu que sigui, deu ser universal.

No fa gaire, va venir a casa una amiga que va voler saber si m'havia llegit tots els llibres que tinc. Com d'altres vegades que m'ho han preguntat, em va avergonyir una mica dir que no. De fet, n'hi ha moltíssims que ni tan sols he obert, però m'agrada que hi siguin, perquè són llibres que m'interessen, i vull pensar que algun dia podré llegir-los (els lectors acostumem a tenir aquesta percepció utòpica del temps). L'Umberto Eco ho explicava molt bé: ell tenia una biblioteca de més de 30.000 llibres, i la pregunta de si els havia llegit tots era molt recurrent, en el seu cas. La seva resposta era la mateixa que la meva, però amb una diferència importantíssima: ell responia que no, que en tenia moltíssims de pendents, però ho deia amb orgull. Per a Eco, eren tan importants com els que ja havia llegit, perquè tots aquells llibres representaven un coneixement que l'esperava. Eren plens de curiositats que desitjava satisfer, significaven una promesa imminent de nous sabers. De fet, considerava que era una bestiesa pensar que havies de llegir tots els llibres que compraves, o que no en podies adquirir de nous abans d'acabar-los tots: "D'algunes coses, a la vida, cal tenir-ne sempre un gran subministrament, encara que només n'utilitzem una part". Així que ja ho sabeu, feu cas al savi Umberto Eco, i aquests dies regaleu i regaleu-vos molts llibres, sense remordiments. Bon Nadal!


dijous, 2 de gener del 2025

el crític de llibres com a lector públic


PONÇ PUIGDEVALL
El crític de llibres com a lector públic
Quadern | El País
21|12|2024


Un crític de llibres és un lector que escriu; o potser es pot dir d’una manera més concreta: un crític de llibres és un lector públic; o, segurament, encara es pot dir d’una altra forma més precisa: un crític de llibres és una cosa bastant semblant a ser un carter. Portem notícies de llibres que ens fa il·lusió d’entregar. Perquè, encara que sembli que no és així, el que més ens agrada és dir que aquest llibre cal que tothom el llegeixi i sigui tan feliç com ha sigut el lector que us el recomana. També és veritat que no sempre és així: a vegades no hi ha el moment de sort que normalment es desitja. A vegades ens trobem en la tessitura que un lector que escriu ha de complir amb tots els papers de l’auca. Hem de seduir escrivint, però també ens trobem que som un jutge, un fiscal i fins tot un advocat defensor. Hem de convèncer els lectors que ens llegeixen que entenem el que llegim, que tenim una mínim d’empatia cap al llibre que tenim a les mans, però també hem de ser capaços de tenir prou habilitat i gentilesa per aconseguir donar prou rellevància als matisos.

I com que un crític de llibres és un lector que escriu, ha de tenir prou coratge per ser valent i detectar tota una sèrie de coses que tenen bastant a veure amb les noves tendències que, no se sap com, es van formant. O potser el secret es basa només amb la gràcia de relacionar punts de vista. El que sí que no sap un crític de llibres és predir res relacionat ni amb el passat ni amb el futur.


dimecres, 1 de gener del 2025

ninou


dimarts, 31 de desembre del 2024

retrat del lector adolescent

 

DAVID GUZMAN
Retrat del lector adolescent
Quadern | El País
18|12|2024


En el seu balanç anual, el Gremi d’Editors de Catalunya destacava aquesta setmana la “incorporació dels joves a la lectura”, amb un creixement del 45 per cent en les vendes de literatura juvenil els últims cinc anys. Com passa, però, amb la literatura (dita) adulta, la informació sobre el contingut sovint és més reveladora que les xifres. Que els joves llegeixin és un fet que convé aplaudir amb moderació, no sense abans examinar els títols. Perquè de vegades la distància entre el que llegeixen i el que ens agradaria que llegissin es troba en algun punt, per dir-ho amb l’oncle Sigmund, entre el principi del plaer i el princi de realitat.

I la realitat és que en l’adolescència el plaer no és culpable: si haguéssim de fer un rànquing dels llibres que més circulen entre els 13 i els 20 (forquilla generosa), l’anomenada novel·la romàntica governa de llarg el gust majoritari, seguit del manga (lato sensu), la fantasia i, en una mesura menor, el terror i la ciència-ficció. “Les noies demanen sobretot romance i fantasy i els nois, que n’hi ha molts menys, còmic i especialment manga”, constata Veri Pena, representant del Gremi de Llibreters al Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil i llibretera de la botiga A tres tintes, de Vilanova i la Geltrú. I destaca que “no els agrada el llibre de butxaca, el busquen més estètic i encara més si té fulls de colors”, fet que explica la sobreabundància de volums de tapa dura, pantones llampants i format de semiluxe. Àgata Losantos, mediadora literària i llibretera a la Isop (Olot), confirma que “les noies demanen molta novel·la romàntica i els nois més aviat fantasia estil Percy Jackson”. Qui sap si per timidesa, el binomi nois/novel·la sentimental és gairebé inexistent: “De fet, en dos anys com a llibretera només ha passat un cop i era un noi que volia una novel·la d’amor homosexual.” Que la temàtica amorosa sigui el gran hit en plena adolescència no cal dir que és més antic que la invenció del paper, la novetat (la preocupació) és com declinen l’amor els llibres que més llegeixen. Podríem buscar qualificatius com passional, turmentat o idealitzat, però l’adjectiu de consens és ‘tòxic’. Júlia Baena, bibliotecària a l’Institut Menéndez y Pelayo (Barcelona) i professora de la Universitat de Barcelona (UB), explica “que hi ha noies de primer i segon d’ESO llegint trames de protagonistes universitàries amb forta càrrega sexual i relacions tòxiques” i posa d’exemple la trilogia Culpables (Culpa mía/ Culpa tuya/ Culpa nuestra) de Mercedes Ron, un dels grans èxits del moment. “Vaig decidir que a la biblioteca no tindria segons quins títols i, en canvi, vaig muntar un espai de novel·les romàntiques amb relacions més sanes”. El poder de la prescripció té efectes similars a les biblioteques públiques: com que moltes no compren les sagues romàntiques de moda, la llista dels més llegits en préstec no sempre coincideix amb els més venuts. Els cinc llibres més prestats del 2023 en novel·la juvenil a les biblioteques de Barcelona van ser Mentida, de Care Santos, L’assassina de Venècia, de Pol Castellanos, Invisible, d’Eloy Moreno, Wonder, de R.J. Palacio i Ghost, de Jason Reynolds.

Generació Wattpad

En matèria d’escriptura i de lectura, Wattpad és la xarxa que ho ha canviat tot, una comunitat amb milions d’aspirants a escriptor (sobretot a escriptora) i de lectors en format fans, un canal capaç de convertir autores anònimes en reines de la indústria editorial. Allà va néixer Anna Todd i el best-seller mundial amb més clons en l’àmbit del ‘romance’: After, més d’onze milions de llibres en 30 països. Allà va néixer Erin Doom i el tsunami Fabricant de llàgrimes, que de Wattpad va acabar a Netflix. Allà va començar (amb 13 anys) la incombustible Joana Marcús, que aquest 2024 ostenta el títol de ser l’autora espanyola més venuda a l’'Amèrica Llatina. I allà han nascut, en fi, Kira Shell, Stefania S, Lilian Carmine i tants altres noms que han cultivat des de fantasia èpica a històries de vampirs. I tanmateix dins i fora de la fàbrica de best-sellers que és Wattpad la dominant és l’amor, amb una diversitat de trames (ara en diuen ‘trops’) que deixa curta la morfologia de Vladimir Propp: d’amics a amants, d’enemics a amants, amors prohibits, cites falses, triangle amorós, segones oportunitats, els oposats s’atrauen, enamoraments a la feina, amors i viatges en el temps, rotllos d’una nit, amnèsia... Les possibilitats són infinites, com demostra l’èxit de la sèrie Los chicos de Tommen, de Chloe Walsh, que fa setmanes que està entre els més venuts en castellà a Libridata i que l’editorial publicita com “el sports romance más épico, emocional y adictivo de TikTok”. N’hi ha que fins i tot operen amb una combinació de variants, com el llibre declarat millor història d’amor a Goodreads: Funny Story, d’Emily Henry, una rom-com de manual que involucra exnòvios i barreja trops com opposites attract, roommates to lovers i fake dating.

Esquemes més o menys estereotipats més a prop de la col·lecció Harlequín que de Cims borrascosos i trames que en molts casos ofereixen una visió edulcorada de les relacions. Joan Portell, crític i professor de llengua i literatura a la UdG i la UAB, creu que aquests llibres encarnen “un concepte de romàntic irreal, llepat i ple d’almívar”, potser un mirall de la situació social i del decalatge maduratiu: “Ara les noies estan fent una revolució feminista important, però no hi ha una resposta equivalent entre els nois, que van molt despistats i encara viuen entre jocs de rol, pantalles i manga”. I destaca un fenomen que té a veure amb la forma: “les editorials estan tirant del nombre de seguidors que tenen els usuaris de Wattpad, que del suport digital acaben passant al paper”.

A l’excel·lent cànon de literatura juvenil que va escriure Vicenç Pagès Jordà, De Robinson Crusoe a Peter Pan, el primer punt del decàleg sobre el que no s’ha de fer amb els llibres resa: “és preferible no llegir qualsevol cosa”. I recorda que “la suposició que tota lectura resulta positiva per se és molt recent: com si determinats llibres no fossin menys recomanables que determinades pel·lícules”. En aquesta línia, Júlia Baena creu que “és millor que no llegeixin res que no pas que llegeixin històries tòxiques, perquè configuren una idea de la realitat molt perillosa”. I aquí és on haurien d’entrar en joc les estratègies lectores des de l’ensenyament. Portell opina que “no es pot deixar que llegeixin el que sigui si pretenem fer formació literària, perquè tindran grans llacunes i no tindran eines per analitzar textos canònics”. I això en cap cas vol dir prohibir (verb-anatema) sinó que “l’institut o l’escola haurien de tenir una doble programació, la lectura plaent socialitzadora i la formació literària, perquè una cosa és la formació i un altre el gaudi lector”. És imprescindible, afegeix, “construir xarxes culturals que facin veure als adolescents que la lectura forma part del seu entorn convivencial”.

Que un altre amor és possible ho demostra l’èxit, en les mateixes franjes d’edat, de títols del XIX i el XX que descobreixen en part a les xarxes i al món del podcast. L’editora Blanca Pujals, ideòloga de la col·lecció Petits Plaers i una de les impulsores del Club Victòria de l’editorial Viena, recorda que “per Sant Jordi ens arriben moltes lectores de 15 i 16 anys a buscar llibres de Jane Austen i de les Brontë”. I cita la sorpresa d’El nàufrag feliç, de Ramon Folch i Camarasa, que va triomfar gràcies al boca orella entre els tiktokers en una mitjana d’edat de 16 a 18 anys”. En paral·lel a l’èxit del best-seller marca Wattpad, perviu doncs una literatura (potser l’única que en propietat es mereix l’adjectiu ‘romàntica’) que els últims anys s’ha beneficiat del bon ofici de moltes editorials a l’hora de renovar i retraduir els clàssics, de Viena a la Bernat Metge Universal i d’Edicions del 1984 a Proa, passant per Cal Carré, Edicions del Cràter, Flâneur o Adesiara, entre d’altres. “Hi ha clàssics formatius”, explica Pujals, “que tenen un atractiu molt gran entre la gent més jove, noms com Austen però també Frankenstein i Dràcula. A les Punkis decimonòniques (el pòdcast literari al costat de Carlota Freixenet) també tenim entre el públic grups d’amigues molt joves i fins i tot mares i filles que venen juntes”. I de la part editorial destaca la bona rebuda de la col·lecció juvenil El jardí secret, amb títols com Anne de les teules verdes o Donetes, una col·lecció on també es va publicar el llibre més venut de la història de Viena: La mona de l’assassí, de Jakob Wegelius, una història d’aventures de volada stevensoniana que va merèixer el premi Llibreter del 2018.

L’Stevenson original, però, té una fortuna diversa entre els joves d’avui. Portell lamenta que “les programacions escolars no estan esgraonades per aconseguir unes competències que els permetin entrar a L’illa del tresor o a Robinson Crusoe amb garanties d’entendre’l correctament. I sense aquests fonaments culturals, que van més enllà de la literatura, ens queda una educació coixa”. Kipling, Salgari, Twain, Dumas o Conan Doyle ara mateix són més presents a la memòria dels que van llegir-los com a “clásicos juveniles” (així es deia la col·lecció de Bruguera) que no pas entre els instagramers. Des de la llibreria A tres tintes, Veri Pena confirma que “són llibres de fons i continuen sortint, però entre universitaris i gent més gran”. I a la biblioteca de l’institut, Baena constata que els clàssics nostrats, rodoredes i pedrolos, “si no és que estan estudiant a classe estranyament els demanen”.

La fascinació del manga

En un fenomen que només sap créixer, velles i noves editorials s’han incorporat els últims anys també en català al moviment otaku, que té al Saló del Manga la seva meca anual. Baena explica que entre els alumnes “el manga d’accent violent té molta tirada”, però entre la sang i fetge i la violència gràfica ha decidit no tenir-los a la biblioteca. “Títols com Jujutsu Kaisen es demanen molt. I si no els poden treure en préstec els acaben llegint en línia”. D’entre els més llegits a 1r d’ESO destaca Tokyo revengers i Kimetsu no yaiba. “Quan són més gran o bé no llegeixen tant manga o bé se’n van al seinen (manga per a adults)”. Rodrigo de León, propietari de la llibreria La Guarida del Otaku i amb més de 30 anys de dedicació al manga, comparteix alguns dels títols més venuts dels últims temps: Hanako-kun, d’Aidalro; Guardianes de la noche, de Koyoharu Gotouge; Jujutsu Kaisen, de Gege Akutami i Ballad Kitaguni; Spy x Family, de Tatsuya Endō i My Hero Academia, de Kōhei Horikoshi, molts d’ells amb una segona vida en forma d’animes. I malgrat que l’interès pel manga és compartit per lectors i lectores, destaca una variant que busquen sobretot les noies: el manga Yaoi, també conegut com a manga BL (Boys Love): històries d’amor homosexual entre nois escrites majoritàriament per dones.

No cal dir que el manga i la romàntica, tot i ser fenòmens massius, no són els únics gèneres que marquen la pauta entre els adolescents. Veri Pena fa més de 12 anys que forma part de la comissió de tria del premi Protagonista Jove, per tant disposa d’un termòmetre òptim per saber què es cou cada any en narrativa juvenil: “molta distopia (tecnològica, climàtica...), alguna cosa de novel·la negra i novel·la realista que toca qüestions com la salut mental, l’assetjament o el bullying”. Àgata Losantos també apunta que “les distopies i els thrillers són dos dels gèneres que més demanen”. A les llibreries, però, un dels problemes fàcils de detectar és el desequilibri del català en els grans best-sellers. En la novel·la romàntica massiva hi ha poques traduccions en català i en conseqüència s’acostumen a llegir en castellà: “Una lectora”, explica Pena, “em deia l’altre dia que no llegeix en català perquè no s’ho acaba de creure”. I en l’àmbit del llibre-objecte, col·leccionisme i regal, també s’han perdut llençols: l’edició de Harry Potter il·lustrada per MinaLima es va començar a publicar fa quatre anys en castellà (Salamandra) però en català (Empúries) acaba d’aparèixer tot just ara, quan molts dels fans de la sèrie ja el van comprar. Amb el panorama que tenim, si el català perd el tren del best-seller juvenil haurem de fer alguna cosa més que màgia.

 

Recomanacions
‘Booktokers’ i ‘bookstagramers’ sovint són la referència per a milers de joves a l’hora de triar un llibre. Ara que s’acosta Nadal, hem demanat recomanacions de literatura juvenil que vagin més enllà del mainstream.

Veri Pena recomana: 
L’estació sense trens, de Jordi Fenosa (Editorial Cruïlla)

Lluny del món, de Konstantinos P. Kavafis i Mar Borrajo (il·lustradora) (Editorial Piscina, un petit oceà)

Il·luminacions, de T. Kingfisher. Il·luminacions (Editorial Indòmita)

Harry Potter i la pedra filosofal, de J.K. Rowling amb il·lustracions de MinaLima (Editorial Empúries)

El Nadal desconegut, de Gema Sirvent i Armand (il·lustrador) (Editorial Takatuka)

 

Àgata Losantos recomana:
Guia màgica d’autodefensa amb galetes, de T. Kingfisher (Editorial Indòmita)

Sempre hem viscut al castell, de Shirley Jackson (L’Altra editorial)

Bitter i Mascota, d’Akwaeke Emezi (Editorial Raig Verd)

La noia de la caravana i Atrapats, de Xavier Gual. (Editorial Fanbooks)
 

 

Joan Portell i Glòria Gorchs recomanen:

Kamal i els alfabetistes, d’Àngel Burgas (Editorial Animallibres)

L’anguila, de Valentine, Goby, traducció de Marta Marfany (Editorial La Topera)

Gro, d’Adam O., traudcció de Maria Rosich Andreu (L’Altra Editorial)

Guia per a lesbianes a l’escola catòlica, de Reyes Sonora, traducció de Maria Rosich (Editorial Indòmita)

Ferida, de Raquel Casas Agustí, (Editorial Elastic)

Júlia Baena recomana:

L’illa dels murmuris, de Frances Hardinge (Editorial Bambú)

Gro, d’Adam O. (L’Altra editorial)

Alabama moon, de Watt Key (Editorial Animallibres)

Invisibles, de Joan Bustos (Editorial Santillana)

Trilogia Noceà, de Ricard Efa (Editorial Mai Més)

Friday, d’Ed Brubaker (Editorial Mai Més)

Blanca Pujals recomana:
Contes per telèfon, de Gianni Rodari (Editorial Joventut)

El bruixot d’Oz, de Frank L. Baum (Combel/Adesiara)

Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain (Editorial La Galera)

Tots els detectius es diuen Flanagan, d’Andreu Martín i Jaume Ribera (Editorial Fanbooks)

Donetes i Aquelles donetes, de Louisa May Alcott, Traducció Mar Vidal (Editorial Viena)


dilluns, 30 de desembre del 2024

booktràiler

 

 

diumenge, 29 de desembre del 2024

dissabte, 28 de desembre del 2024

experiència i ficció


Ser escritor de ficción es de lo más agradable por varias razones; una de las más destacadas, por supuesto, es que puedes persuadir a la gente de que se trata de un trabajo de verdad, si tienes un aspecto lo bastante demacrado. Pero quizá una de las cosas más prácticas de ser escritor de ficción es que no se desaprovecha nada; cualquier experiencia sirve para algo; tiendes a verlo todo como una estructura potencial de palabras. Esto me lo hizo comprender de pronto una de mis hijas cuando, hace poco, vino a la cocina, donde yo estaba intentando abrir la puerta de nuestra viejísima nevera. Siempre que había humedad, se quedaba atascada, y uno de los placeres de un día frío de lluvia era abrir la nevera. Mi hija me estuvo observando mientras yo luchaba con ella y al cabo de un momento me dijo que era ridículo aporrear así la puerta de la nevera; ¿por qué no usar la magia para abrirla? Me quedé pensando en eso. Me serví otra taza de café, encendí un cigarrillo, me senté un rato y reflexioné sobre ello; y un poco después decidí que tenía razón. Dejé la nevera donde estaba y me dirigí a mi máquina de escribir y escribí una historia sobre la imposibilidad de abrir la puerta de la nevera y la capacidad de los niños para abrirla con magia. Cuando una revista compró la historia, yo me hice con una nevera nueva.

Shirley Jackson. «Experiencia y ficción». A: Cuentos escogidos. Traducció de Paula Kuffer. Minúscula, 2015. P. 103.

divendres, 27 de desembre del 2024

salvar la llibreria sant jordi


GERARD PRUNA
XAVIER CERVANTES
Cua al carrer per salvar la Llibreria Sant Jordi, símbol de la lluita contra la gentrificació de Barcelona
Ara
19|12|2024

Hi ha imatges que fan ciutat i que la defineixen de vegades molt més que el seu paisatge. Aquest dimecres —i segur també dijous i els pròxims dies— se'n va poder veure una al carrer Ferran, en ple centre de Barcelona. En una via fa temps colonitzada per botigues de souvenirs i de carcasses de mòbil, una cua militant de persones sobresortia enmig de l'anar i venir de turistes. Des de les cinc de la tarda fins gairebé a les nou de la nit, una fila d'amics, veïns i lectors esperava el torn per entrar a la Llibreria Sant Jordi, símbol de la resistència del comerç de tota la vida contra la gentrificació del Gòtic.

Feia només una setmana que el propietari d'aquest establiment emblemàtic, el llibreter Josep Morales, havia mort als 58 anys. I ara, en una mena de tribut espontani, centenars de persones es congregaven a la porta de la llibreria per ajudar la família i amics a buidar-la. Responien a un missatge que algú va decidir enviar a través de xats de WhatsApp i que de seguida es va fer viral. Un missatge que explicava que han de deixar la llibreria aviat i que els amics i la família del Josep necessitaven vendre el màxim nombre possible dels moltíssims llibres que encara tenen en estoc.

Dit i fet. Onades de persones —clients habituals, esporàdics, amics i veïns— van omplir durant tota la tarda una llibreria que no donava l'abast. "És el millor homenatge que se li podia fer al Josep", deien mentre s'afanyaven a atendre la munió de clients. Alguns, com la Marta i l'Octavi, havien rebut el missatge a través d'algun amic i havien volgut acostar-se a col·laborar amb una llibreria on havien comprat alguna vegada. D'altres, més habituals, deixaven missatges de comiat en un llibre de dedicatòries habilitat per a l'ocasió.

A les 20.30 h una de les noies que ajuda a la botiga sortia a demanar que ningú més s'afegís a la cua, que encara sortia de la botiga. "Demà tornem a obrir", explicava amb un somriure. Ho faran en principi fins al mes de febrer, quan venç l'actual contracte de lloguer. Una data límit que posa un interrogant sobre l'últim establiment amb personalitat pròpia que queda al carrer Ferran.

En conversa amb l'ARA, Cristina Riera —vídua del Josep Morales i directora del Festival de Cinema l'Alternativa— explica que necessiten buidar la llibreria abans del febrer, quan s'acaba el contracte de lloguer. El local fa temps que està amenaçat perquè la propietat de l'edifici volia apujar-li el preu desorbitadament. Per això l'Ajuntament ja li va reservar el 2019 un local protegit al carrer Robadors. Tanmateix, fins ara el trasllat no s'ha produït.

Intent de salvar la botiga

Riera explica que la idea inicial era continuar al carrer Ferran, però també hi havia un pla B d'anar al carrer Robadors amb el mobiliari de la llibreria, que està catalogat. L'havia comprat el seu sogre, que és qui va fundar la Llibreria Sant Jordi l'any 1983 juntament amb els seus tres fills. Però Riera apunta que ella no pot "assumir el cost del trasllat" i que "ara com ara" tampoc pot continuar al local del carrer Ferran.

Mentre avança el compte enrere, Riera manté converses amb l'Ajuntament i la Generalitat per intentar salvar la botiga. "És l'última oportunitat per salvar un patrimoni. A veure si poden moure fitxa, perquè hi ha precedents en què l'Ajuntament ha comprat espais com els del Teatre Tantarantana, l'Ingenio i el Marsella. El carrer Ferran seria el lloc natural per a la llibreria", argumenta.

A l'espera de què pugui passar, la llibreria necessita buidar el seu fons per si de cas al febrer ha de marxar. I la gent s'hi ha abocat. De moment, les cues de clients continuaran desbordant la llibreria. "El que ha passat aquests dies és molt maco", admet Riera.