DAVID GUZMAN
Retrat del lector adolescent
Quadern | El País
18|12|2024
En el seu balanç anual, el Gremi d’Editors de Catalunya destacava aquesta setmana la “incorporació dels joves a la lectura”, amb un creixement del 45 per cent en les vendes de literatura juvenil els últims cinc anys. Com passa, però, amb la literatura (dita) adulta, la informació sobre el contingut sovint és més reveladora que les xifres. Que els joves llegeixin és un fet que convé aplaudir amb moderació, no sense abans examinar els títols. Perquè de vegades la distància entre el que llegeixen i el que ens agradaria que llegissin es troba en algun punt, per dir-ho amb l’oncle Sigmund, entre el principi del plaer i el princi de realitat.
I la realitat és que en l’adolescència el plaer no és culpable: si haguéssim de fer un rànquing dels llibres que més circulen entre els 13 i els 20 (forquilla generosa), l’anomenada novel·la romàntica governa de llarg el gust majoritari, seguit del manga (lato sensu), la fantasia i, en una mesura menor, el terror i la ciència-ficció. “Les noies demanen sobretot romance i fantasy i els nois, que n’hi ha molts menys, còmic i especialment manga”, constata Veri Pena, representant del Gremi de Llibreters al Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil i llibretera de la botiga A tres tintes, de Vilanova i la Geltrú. I destaca que “no els agrada el llibre de butxaca, el busquen més estètic i encara més si té fulls de colors”, fet que explica la sobreabundància de volums de tapa dura, pantones llampants i format de semiluxe. Àgata Losantos, mediadora literària i llibretera a la Isop (Olot), confirma que “les noies demanen molta novel·la romàntica i els nois més aviat fantasia estil Percy Jackson”. Qui sap si per timidesa, el binomi nois/novel·la sentimental és gairebé inexistent: “De fet, en dos anys com a llibretera només ha passat un cop i era un noi que volia una novel·la d’amor homosexual.” Que la temàtica amorosa sigui el gran hit en plena adolescència no cal dir que és més antic que la invenció del paper, la novetat (la preocupació) és com declinen l’amor els llibres que més llegeixen. Podríem buscar qualificatius com passional, turmentat o idealitzat, però l’adjectiu de consens és ‘tòxic’. Júlia Baena, bibliotecària a l’Institut Menéndez y Pelayo (Barcelona) i professora de la Universitat de Barcelona (UB), explica “que hi ha noies de primer i segon d’ESO llegint trames de protagonistes universitàries amb forta càrrega sexual i relacions tòxiques” i posa d’exemple la trilogia Culpables (Culpa mía/ Culpa tuya/ Culpa nuestra) de Mercedes Ron, un dels grans èxits del moment. “Vaig decidir que a la biblioteca no tindria segons quins títols i, en canvi, vaig muntar un espai de novel·les romàntiques amb relacions més sanes”. El poder de la prescripció té efectes similars a les biblioteques públiques: com que moltes no compren les sagues romàntiques de moda, la llista dels més llegits en préstec no sempre coincideix amb els més venuts. Els cinc llibres més prestats del 2023 en novel·la juvenil a les biblioteques de Barcelona van ser Mentida, de Care Santos, L’assassina de Venècia, de Pol Castellanos, Invisible, d’Eloy Moreno, Wonder, de R.J. Palacio i Ghost, de Jason Reynolds.
Generació Wattpad
En matèria d’escriptura i de lectura, Wattpad és la xarxa que ho ha canviat tot, una comunitat amb milions d’aspirants a escriptor (sobretot a escriptora) i de lectors en format fans, un canal capaç de convertir autores anònimes en reines de la indústria editorial. Allà va néixer Anna Todd i el best-seller mundial amb més clons en l’àmbit del ‘romance’: After, més d’onze milions de llibres en 30 països. Allà va néixer Erin Doom i el tsunami Fabricant de llàgrimes, que de Wattpad va acabar a Netflix. Allà va començar (amb 13 anys) la incombustible Joana Marcús, que aquest 2024 ostenta el títol de ser l’autora espanyola més venuda a l’'Amèrica Llatina. I allà han nascut, en fi, Kira Shell, Stefania S, Lilian Carmine i tants altres noms que han cultivat des de fantasia èpica a històries de vampirs. I tanmateix dins i fora de la fàbrica de best-sellers que és Wattpad la dominant és l’amor, amb una diversitat de trames (ara en diuen ‘trops’) que deixa curta la morfologia de Vladimir Propp: d’amics a amants, d’enemics a amants, amors prohibits, cites falses, triangle amorós, segones oportunitats, els oposats s’atrauen, enamoraments a la feina, amors i viatges en el temps, rotllos d’una nit, amnèsia... Les possibilitats són infinites, com demostra l’èxit de la sèrie Los chicos de Tommen, de Chloe Walsh, que fa setmanes que està entre els més venuts en castellà a Libridata i que l’editorial publicita com “el sports romance más épico, emocional y adictivo de TikTok”. N’hi ha que fins i tot operen amb una combinació de variants, com el llibre declarat millor història d’amor a Goodreads: Funny Story, d’Emily Henry, una rom-com de manual que involucra exnòvios i barreja trops com opposites attract, roommates to lovers i fake dating.
Esquemes més o menys estereotipats més a prop de la col·lecció Harlequín que de Cims borrascosos i trames que en molts casos ofereixen una visió edulcorada de les relacions. Joan Portell, crític i professor de llengua i literatura a la UdG i la UAB, creu que aquests llibres encarnen “un concepte de romàntic irreal, llepat i ple d’almívar”, potser un mirall de la situació social i del decalatge maduratiu: “Ara les noies estan fent una revolució feminista important, però no hi ha una resposta equivalent entre els nois, que van molt despistats i encara viuen entre jocs de rol, pantalles i manga”. I destaca un fenomen que té a veure amb la forma: “les editorials estan tirant del nombre de seguidors que tenen els usuaris de Wattpad, que del suport digital acaben passant al paper”.
A l’excel·lent cànon de literatura juvenil que va escriure Vicenç Pagès Jordà, De Robinson Crusoe a Peter Pan, el primer punt del decàleg sobre el que no s’ha de fer amb els llibres resa: “és preferible no llegir qualsevol cosa”. I recorda que “la suposició que tota lectura resulta positiva per se és molt recent: com si determinats llibres no fossin menys recomanables que determinades pel·lícules”. En aquesta línia, Júlia Baena creu que “és millor que no llegeixin res que no pas que llegeixin històries tòxiques, perquè configuren una idea de la realitat molt perillosa”. I aquí és on haurien d’entrar en joc les estratègies lectores des de l’ensenyament. Portell opina que “no es pot deixar que llegeixin el que sigui si pretenem fer formació literària, perquè tindran grans llacunes i no tindran eines per analitzar textos canònics”. I això en cap cas vol dir prohibir (verb-anatema) sinó que “l’institut o l’escola haurien de tenir una doble programació, la lectura plaent socialitzadora i la formació literària, perquè una cosa és la formació i un altre el gaudi lector”. És imprescindible, afegeix, “construir xarxes culturals que facin veure als adolescents que la lectura forma part del seu entorn convivencial”.
Que un altre amor és possible ho demostra l’èxit, en les mateixes franjes d’edat, de títols del XIX i el XX que descobreixen en part a les xarxes i al món del podcast. L’editora Blanca Pujals, ideòloga de la col·lecció Petits Plaers i una de les impulsores del Club Victòria de l’editorial Viena, recorda que “per Sant Jordi ens arriben moltes lectores de 15 i 16 anys a buscar llibres de Jane Austen i de les Brontë”. I cita la sorpresa d’El nàufrag feliç, de Ramon Folch i Camarasa, que va triomfar gràcies al boca orella entre els tiktokers en una mitjana d’edat de 16 a 18 anys”. En paral·lel a l’èxit del best-seller marca Wattpad, perviu doncs una literatura (potser l’única que en propietat es mereix l’adjectiu ‘romàntica’) que els últims anys s’ha beneficiat del bon ofici de moltes editorials a l’hora de renovar i retraduir els clàssics, de Viena a la Bernat Metge Universal i d’Edicions del 1984 a Proa, passant per Cal Carré, Edicions del Cràter, Flâneur o Adesiara, entre d’altres. “Hi ha clàssics formatius”, explica Pujals, “que tenen un atractiu molt gran entre la gent més jove, noms com Austen però també Frankenstein i Dràcula. A les Punkis decimonòniques (el pòdcast literari al costat de Carlota Freixenet) també tenim entre el públic grups d’amigues molt joves i fins i tot mares i filles que venen juntes”. I de la part editorial destaca la bona rebuda de la col·lecció juvenil El jardí secret, amb títols com Anne de les teules verdes o Donetes, una col·lecció on també es va publicar el llibre més venut de la història de Viena: La mona de l’assassí, de Jakob Wegelius, una història d’aventures de volada stevensoniana que va merèixer el premi Llibreter del 2018.
L’Stevenson original, però, té una fortuna diversa entre els joves d’avui. Portell lamenta que “les programacions escolars no estan esgraonades per aconseguir unes competències que els permetin entrar a L’illa del tresor o a Robinson Crusoe amb garanties d’entendre’l correctament. I sense aquests fonaments culturals, que van més enllà de la literatura, ens queda una educació coixa”. Kipling, Salgari, Twain, Dumas o Conan Doyle ara mateix són més presents a la memòria dels que van llegir-los com a “clásicos juveniles” (així es deia la col·lecció de Bruguera) que no pas entre els instagramers. Des de la llibreria A tres tintes, Veri Pena confirma que “són llibres de fons i continuen sortint, però entre universitaris i gent més gran”. I a la biblioteca de l’institut, Baena constata que els clàssics nostrats, rodoredes i pedrolos, “si no és que estan estudiant a classe estranyament els demanen”.
La fascinació del manga
En un fenomen que només sap créixer, velles i noves editorials s’han incorporat els últims anys també en català al moviment otaku, que té al Saló del Manga la seva meca anual. Baena explica que entre els alumnes “el manga d’accent violent té molta tirada”, però entre la sang i fetge i la violència gràfica ha decidit no tenir-los a la biblioteca. “Títols com Jujutsu Kaisen es demanen molt. I si no els poden treure en préstec els acaben llegint en línia”. D’entre els més llegits a 1r d’ESO destaca Tokyo revengers i Kimetsu no yaiba. “Quan són més gran o bé no llegeixen tant manga o bé se’n van al seinen (manga per a adults)”. Rodrigo de León, propietari de la llibreria La Guarida del Otaku i amb més de 30 anys de dedicació al manga, comparteix alguns dels títols més venuts dels últims temps: Hanako-kun, d’Aidalro; Guardianes de la noche, de Koyoharu Gotouge; Jujutsu Kaisen, de Gege Akutami i Ballad Kitaguni; Spy x Family, de Tatsuya Endō i My Hero Academia, de Kōhei Horikoshi, molts d’ells amb una segona vida en forma d’animes. I malgrat que l’interès pel manga és compartit per lectors i lectores, destaca una variant que busquen sobretot les noies: el manga Yaoi, també conegut com a manga BL (Boys Love): històries d’amor homosexual entre nois escrites majoritàriament per dones.
No cal dir que el manga i la romàntica, tot i ser fenòmens massius, no són els únics gèneres que marquen la pauta entre els adolescents. Veri Pena fa més de 12 anys que forma part de la comissió de tria del premi Protagonista Jove, per tant disposa d’un termòmetre òptim per saber què es cou cada any en narrativa juvenil: “molta distopia (tecnològica, climàtica...), alguna cosa de novel·la negra i novel·la realista que toca qüestions com la salut mental, l’assetjament o el bullying”. Àgata Losantos també apunta que “les distopies i els thrillers són dos dels gèneres que més demanen”. A les llibreries, però, un dels problemes fàcils de detectar és el desequilibri del català en els grans best-sellers. En la novel·la romàntica massiva hi ha poques traduccions en català i en conseqüència s’acostumen a llegir en castellà: “Una lectora”, explica Pena, “em deia l’altre dia que no llegeix en català perquè no s’ho acaba de creure”. I en l’àmbit del llibre-objecte, col·leccionisme i regal, també s’han perdut llençols: l’edició de Harry Potter il·lustrada per MinaLima es va començar a publicar fa quatre anys en castellà (Salamandra) però en català (Empúries) acaba d’aparèixer tot just ara, quan molts dels fans de la sèrie ja el van comprar. Amb el panorama que tenim, si el català perd el tren del best-seller juvenil haurem de fer alguna cosa més que màgia.
Recomanacions
‘Booktokers’ i ‘bookstagramers’ sovint són la referència per a milers de joves a l’hora de triar un llibre. Ara que s’acosta Nadal, hem demanat recomanacions de literatura juvenil que vagin més enllà del mainstream.
Veri Pena recomana:
L’estació sense trens, de Jordi Fenosa (Editorial Cruïlla)
Lluny del món, de Konstantinos P. Kavafis i Mar Borrajo (il·lustradora) (Editorial Piscina, un petit oceà)
Il·luminacions, de T. Kingfisher. Il·luminacions (Editorial Indòmita)
Harry Potter i la pedra filosofal, de J.K. Rowling amb il·lustracions de MinaLima (Editorial Empúries)
El Nadal desconegut, de Gema Sirvent i Armand (il·lustrador) (Editorial Takatuka)
Àgata Losantos recomana:
Guia màgica d’autodefensa amb galetes, de T. Kingfisher (Editorial Indòmita)
Sempre hem viscut al castell, de Shirley Jackson (L’Altra editorial)
Bitter i Mascota, d’Akwaeke Emezi (Editorial Raig Verd)
La noia de la caravana i Atrapats, de Xavier Gual. (Editorial Fanbooks)
Joan Portell i Glòria Gorchs recomanen:
Kamal i els alfabetistes, d’Àngel Burgas (Editorial Animallibres)
L’anguila, de Valentine, Goby, traducció de Marta Marfany (Editorial La Topera)
Gro, d’Adam O., traudcció de Maria Rosich Andreu (L’Altra Editorial)
Guia per a lesbianes a l’escola catòlica, de Reyes Sonora, traducció de Maria Rosich (Editorial Indòmita)
Ferida, de Raquel Casas Agustí, (Editorial Elastic)
Júlia Baena recomana:
L’illa dels murmuris, de Frances Hardinge (Editorial Bambú)
Gro, d’Adam O. (L’Altra editorial)
Alabama moon, de Watt Key (Editorial Animallibres)
Invisibles, de Joan Bustos (Editorial Santillana)
Trilogia Noceà, de Ricard Efa (Editorial Mai Més)
Friday, d’Ed Brubaker (Editorial Mai Més)
Blanca Pujals recomana:
Contes per telèfon, de Gianni Rodari (Editorial Joventut)
El bruixot d’Oz, de Frank L. Baum (Combel/Adesiara)
Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain (Editorial La Galera)
Tots els detectius es diuen Flanagan, d’Andreu Martín i Jaume Ribera (Editorial Fanbooks)
Donetes i Aquelles donetes, de Louisa May Alcott, Traducció Mar Vidal (Editorial Viena)
