el mariner que va perdre la gràcia del mar

Dos són els principals obstacles que em trobo al llegir Mishima, la meva total ignorància de la llengua japonesa que m'impossibilita acudir en cap cas als originals i el, gairebé també total, desconeixement de la cultura i manera de ser tan peculiar del poble nipó. Malgrat tot, res m'impedeix gaudir de la literatura d'aquest autor, encara que hagi de ser a través de traduccions, la majoria de segona mà.
Aquest mes llegim El mariner que va perdre la gràcia del mar, a la biblioteca us podem proporcionar les versions de Jesús Zulaika Goicoechea i de Josep M.Fulquet, ambdues (suposo) basades en la canònica traducció de John Nathan. Aquesta novel•la curta va ser publicada el 1963 i es podria considerar com el revers de La remor de les onades i un intent de recuperar la seva fama internacional que començava a davallar. L'obra fou escrita poc després de ser portat als tribunals per difamació (Després del banquet, una crua sàtira d'un polític lliberal) i tot just abans d'afrontar el que seria el seu testament literari i obra mestra absoluta; la tetralogia que forma El mar de la fertilitat.
Ja en parlarem.
Com a curiositat us podem dir que l'obra va ser portada al cinema l'any 1976 pel cineasta Lewis John Carlino, que està protagonitzada per Kris Kistofferson y Sarah Milles i que l'acció està transportada al port de Dover. Aquí: trobareu tota la informació.