John Nathan. Mishima biografia. Seix Barral, 1985.
Henry Scott Stokes va ser corresponsal al Japó de la revista anglesa Time durant més d'una dècada i va tenir contacte directe amb l'autor d' El remor de les onades. La biografia de la que teniu la portada a l’esquerra va ser publicada el 1974 per, segons el mateix autor "rastrejant la seva vida, explicar la mort de Mishima". Tot i que sovint ha estat titllada de massa "periodística", és a dir propensa al sensacionalisme, no es pot negar que l'autor s'acosta al personatge amb respecte i consideració. El llibre comença amb una impressió personal de l'autor i les entrades del seu dietari dels darrers dies del biografiat. A mi, el que més m'ha agradat és la detallada crònica d'unes maniobres militars del Tatenokai al mont Fuji a les quals va ser convidat. L’altra és la millor, rica en detalls, conté fragments inèdits de contes primerencs i poemes de joventut com per exemple del seu primer conte publicat: un bosque en plena floración. Nathan, que pasava per ser el milllor traductor de Mishima, ens parla de la gènesi del títol de la novel·la que llegim aquest mes. Diu que en japonésès titula Gago no Eiko, que no té una traducció fàcil. El mot està format pels caràcteres que signifiquen carregar (remolcar) i glòria. Com que les variants que considerava no li satisfeien, va demanar consell al propi Mishima que li recomanà un títol llarg a l’estil “a la recherche du temps perdu”; de les opcions que tenien van triar el mariner que va perdre la gràcia del mar. El llibre no va assolir les xifres de vendes que tan l’autor com l’editorial esperaven i es va produïr la famosa escena de Mishima demanant perdó capcot als seus editors per no haber aconseguit un best-seller.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada