dimarts, 28 d’abril del 2009

guanyador del cuncrús



La resposta correcta és:

Jacint Verdaguer - Anem - Al cel.

El guanyador del cuncrús és en JORDI ARARÀ. Enhorabona.

Escrit per matilde urbach
Etiquetes:

6 comentaris:

  1. matilde urbach28/4/09 16:52

    El poema sencer:

    Ja hi he navegat prou
    per les mars de la terra
    de golfos de neguit,
    d’onades de tristesa.
    Barqueta mia, anem,
    anem’s-en, barca meva,
    cap a la mar del cel,
    avui que està serena.

    Ací navego a rem,
    allí ho farem a vela,
    sens témer los esculls,
    sens por de la tempesta.

    Ai! en la mar d’ací
    taurons hi ha i balenes;
    en la d’allí tot són
    blanquíssimes nimfes
    florides en l’atzur
    entre esgranalls d’estrelles.

    ResponElimina
  2. Anònim28/4/09 19:58

    Fantàstic aquest video d'en Roger Mas. Sobretot el piano a la muntanya. Fa pensar en Doctor en Alaska. També hi fa pensar que un, per mi, dels millors cantaires del país, prengui al resclosit (sic) de Verdaguer per lletrista. En Roger ja ha fet el fet. Avui que parlau d'un escriptor de l'altra punta de món, està beníssim que, gràcies a la cançoneta, algú retrobi Verdaguer. Verdaguer o no?

    ResponElimina
  3. matilde urbach28/4/09 22:29

    Verdaguer.

    ResponElimina
  4. Anònim29/4/09 12:07

    Roger Mas i l´artista Perejaume sempre reivindiquen VERDAGUER.

    Els de La Plana tenim ben aprop la Casa Museu Verdaguer. Doneu un cop d´ull a la seva web, hi ha informació sobre les rutes literàries i més.
    Imma

    ResponElimina
  5. Robert30/4/09 12:02

    Ei, aquest post m'havia passat de llarg, respecte al concurs tenim una dita al meu poble que diu "totes les putes estan de llet" em refereixo al guanyador del concurs, clar...estem dubtant si regalar-hi "como salir de aquí" un llibre de autoajuda de la Pilar Bencejo o bé "El Pez y la Espada" una antologia poètica de Virgilio Escamez un reconegut poeta peruà...ja ens ho pensarem.
    L'anònim diu que la poesia de Verdaguer és "resclosida", jo no només penso que és resclosida sinó més aviat fastigoseta, un Milton amb barretina, vaja. Per a mi es podia haber quedat alsl billets de cent duros. Fa uns anys es va celebrar nosequè, i llavors vaig descubrir un poeta passat de moda, resclosit, romàntic de muermo, i això si, amb un català de diccionari, deu ser això, el que el fa tant bò...la llengua. Això si, les llibretes d'exorcismes són per petar-se...

    ResponElimina
  6. matilde urbach1/5/09 19:50

    Mitchum, potser Verdaguer no és Goethe, però noi, és el que hi ha. A mi l'Atlàntida i Canigó em deixen tal qual em van trobar. M'agraden cosetes que segurament els entesos consideren menors. M'agraden poemes de Flors del Calvari, o d'Al cel. Fins i tot les Rondalles -Defensant lo desconegut, per exemple-.
    "L'Any Verdaguer", va ser pesadot, perquè tot vol mida i de res massa. Vaig arribar a pensar que el pobre home ressucitaria, de tant com l'invocaven algunes venerables matrones vigatanes!! Però afortunadament també vaig veure coses guapes. Recordo una història que van fer a Folgueroles. Van distribuir gent per tot el terme municipal (Perejaumes, Enrics Casasses, Paus Riba, Palaus i Fabre, Alberts Roig, Víctors Sunyols, alguns actors, Pascals Comelade, vigatans, osonencs i verdaguerians il·lustres etc.) que llegien Verdaguer. Una tarda de maig, un bo espaterrant. Al mig d'un camp de blat, sota un arbre, a la plaça de Folgueroles...Collonut de veritat.

    Voleu que jo vos la cante
    la cançó del Paradís?

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)