"Mis padres se llamaban José de Sousa y Maria da Piedade. José de Sousa habría sido mi nombre si el funcionario del Registro Civil, por iniciativa propia, no le hubiese añadido el apodo por el que mi padre era conocido en la aldea: Saramago. (Cabe esclarecer que saramago es una planta herbácea espontánea, cuyas hojas, en aquellos tiempos, en épocas de carencia servían como alimento en la cocina de los pobres). Fue a los siete años, cuando tuve que presentar en la escuela primaria un documento de identificación, que se vino a saber que mi nombre completo era José de Sousa Saramago... Pero no fue éste el único problema de identidad que me fue concecido al nacer. Aunque había venido al mundo el día 16 de Noviembre de 1922, mis documentos oficiales dicen que nacía dos días después, el 18: fue gracias a este pequeño fraude que la familia pudo escapar del pago de una multa por no declarar el nacimiento en el plazo legal".Fragment de l'autobiografia publicada a Fundaçao José Saramago.
En català el saramago és l'erísim o herba dels cantors. Té propietats antiinflamatòries, mucolítiques, expectorants, bèquiques (?) i anti-espasmòdiques de l'aparell respiratori, per la qual cosa és una planta molt útil contra les inflamacions de la gola, infeccions i afeccions diverses de les vies respiratòries altes, i està especialment indicada contra les afonies, la tos i la ronquera. Es fa servir preferentment la planta sencera en inhalacions i/o glopejant la infusió (una cullerada per tassa, tres o quatre cops al dia). Es recol·lecta des d'abril fins a l'estiu, quan la planta comença a florir. No administreu en cas d'obstrucció de les vies biliars. No es fuma.
L'anècdota em fa pensar en el llibre que més m'agrada d'en Saramago: Todos los nombres. El protagonitza un funcionari del Registre Civil que es diu don Jose. És un personatge gris, avorridot, copista com en Bartleby, que treballa en una oficina absolutament kafkiana i que col·lecciona retalls de premsa de famosos. A la novel·la, malgrat dir-se Todos los nombres, ningú té nom, tret de don Jose. Us la recomano, malgrat la manca de punts, els paràgrafs que són com capítols, les comes que hauríen de ser punts, els diàlegs sense guions que t'ho indiquin, etc. etc.
ResponEliminaAquesta tarda he començat la quarta novel·la que no llegiré mai d'en José Saramago: Assaig sobre la ceguesa. Afortunadament, i com diu en Pol, -un que conec-, de vegades barreges vermell i groc i no surt taronja. No sé ben bé com ha anat la cosa, però m'he trobat a la pàgina 70, després de dues breus paradinhes per fer dos Marlboros -quan llegeixo no fumo- i un cafè. Així que aquesta tarda he començat la quarta novel·la que no llegiré mai d'en Saramago i ara tinc entre mans la que probablement serà la primera que acabaré. I a sobre m'agrada. Bé, no?
ResponEliminaGràcies per la recomanació, comentarista anònim. Qui sap si Todos los nombres serà la segona a llegir.