Tortilla flat (1935) és la novel·la que va obrir a Steinbeck les portes del reconeixement i la fama literaria. Es tracta d’una novel·la situada als suburbis de Tortilla Flat a les afores de Monterey (Calilfornia) on sobreviuen tant bé com poden un estol de paisanos inadaptats (Danny, Pilon, el Pirata,etc) allunyats de la societat “respectable” però sempre disposats a ajudar-se entre ells i a viure les més divertides i a vegades tràgiques aventures en comunió amb la natura i moltes vegades amarades de l’alcohol més roï. Cada un dels capítols podria ser un conte independent i està encapçalat per un enunciat que resumeix el contingut. L’obra és clarament deutora de la novel·la picaresca espanyola i sobretot de dues obres magnes de la literatura nord-americana: Winesburg,Ohio de Sherwood Anderson i la l’antologia de Spoon River d’Edgar Lee Masters.També hi ha una adaptació cinematogràfica els detalls de la qual podeu consultar aquí que fou dirigida per Victor Fleming el 1942 i interpretada per Spencer Tracy, Hedy Lamarr i el gran John Garfield.
Al blog Tinta xinesa en Biel Barnils acaba de recomanar la novel·la d'en Sherwood Anderson.
ResponEliminaEn Jordi Ararà, guanyador del cuncrús Verdaguer/Roger Mas, també va triar aquest llibre com a regal. Coses. Jo encara no l'he llegit.
...doncs no sé que esperes Matilde,..
ResponEliminaMitchum, se m'acumula la feina.
ResponEliminaAra mateix faig córrer quatre o cinc llibres: Fun Home, un còmic xulíssim; Encara no m'estimes, Jonathan Lethem; Revolutionary Road d'en Richard Yates; La noia que somiava un bidó a ratlles però que no tenia foc, del suec ja difunt; Biografia de la fam, Amélie Nothomb. M'acaben de recomanar un altre còmic, Matando a Pierre i una novel·la d'un francès, Mimos de Romain Gary...I al cole em fan llegir Steinbeck...Massa lletra. I una vida, que jo sàpiga.
No recordo haver llegit mai dues novel•les simultàniament, no sé si seria capaç. Parlant de Richard Yates jo estic llegint Les germanes nosequè(Grimes), és una p**** obra mestra, t’ho juro, Revolutionary road em va agradar molt, molt, però aquest, potser encara m’agrada més. Veig que finalment t’has decidit a probar l’art de la seqüenciació, a mi els que més m’agraden són els de Will Eisner i els clàssics de la Marvel, el meu personatge favorit és Silver Surfer, ....he llegit Fun Home i em va agradar molt, és trist, dur i alhora optimista i sensible. Genial.
ResponEliminaEt volia fer una pregunta: tu fas cas de les recomanacions?, jo si. Quina sort que tens que te’n facin, jo un dia en vaig demanar una aquí i a l’únic que em va escoltar li vaig fer por,...vaig arreglat pobre de mi.
I ara una petició, per aquest estiu ens podries fer un post d’aquest autor suec que tanta fama té amb les seves novel•les negres,....va...no et facis de pregar...
Jo fullejo més que llegeixo.
ResponEliminaFaig córrer molts llibres alhora, però sempre acaba guanyant un. Ara m'ocupa "Fun Home", i els altres quatre s'esperen perquè els vull llegir; tinc una bona ratxa, m'agraden tots cinc.
Escolto a tothom, però només faig cas dels meus recomanadors de capçalera i de l'instint. Triar un llibre perquè la coberta em llama, per exemple.
Del tema "home-a-qui-fas-por" i la seva seqüela "iogurt-caducat" (si no sabeu de què va, mireu el post titulat "una de güebs")només puc dir una cosa: paso palabra.
Tots els blocs van plens de Stieg Larsson. M'estimaria més fer un d'en Robertson Davies...
Ara mateix combino dues lectures. Torno a llegir Homes i ratolins de l'Steinbeck, aprofitant que li dediqueu el mes,i estic encantada. És tan aparentment senzilla, però tan fonda...L'altra és Anatomía de un instante de Javier Cercas. Una crònica del 23-F escrita a la manera Cercas, barrejant ficció i realitat. Un assaig en forma de crònica o una crònica en forma d'assaig, diu ell. Aquest cop hi ha més realitat que ficció.Jo en sóc fan absoluta, ho reconec. M'agrada molt com escriu. No us el perdeu.
ResponEliminaTomo noto de su recomendación, he leido poco a J.C, me gustan sus artículos en el Pais, puede que en verano me acerque a Cercas, yo ese dia 23 Febrero del 81?, estaba en el bar de mi pueblo discutiendo sobre Nietzsche con un amigo, usted se acuerda de lo que hizo ese dia, Sisi?, de todas formas, hace ya, tanto tiempo...hace ya tanto tiempo de todo...snif!
ResponEliminaEra a casa, esperant la trucada d'un noi que tenia una Vespa. El telèfon no va sonar mai. Tant debó hagi perdut tot el cabell...
ResponEliminaQue cruel sois, no se os ocurre pensar que quizá murió en accidente de circulación por exceso de velocidad?, quizá, como llegaba tarde aceleró demasiado y enpotró la Vespa en un Ford Fiesta. Imaginad sus pobres sesos desparramados por el suelo y no seais tan cruel con un pobre calvo enamorado.
ResponEliminaL'enamorada era jo, Robert. El cruel era ell. Deixa'm afegir a l'al·lopècia una tripita bien cervezera i une bones morenes. Perdó.
ResponElimina...eso me pasa por no leer mas atentamente...pero, piense usted, que no está echa la miel para la boca del asno (alpécico en este caso)
ResponElimina