Cuca de llum
Carregueu-me bé la pila
que he de fer molta claror,
asseguda en branquilló,
que és cosa que molt s’estila.
Ja ve la fosca i, tot d’una,
encenc el meu fanal verd,
instal·lada prop d’un gerd
per engelosir la lluna.
Sóc un estel de la terra;
si mà incivil em desterra
i em reclou dintre d’un got,
m’apagaré de seguida
i que la mà entossudida
em torni a encendre si pot.
Mercè Rodoreda. Bestiari i altres poemes. Viena edicions, 2008.
Carregueu-me bé la pila
que he de fer molta claror,
asseguda en branquilló,
que és cosa que molt s’estila.
Ja ve la fosca i, tot d’una,
encenc el meu fanal verd,
instal·lada prop d’un gerd
per engelosir la lluna.
Sóc un estel de la terra;
si mà incivil em desterra
i em reclou dintre d’un got,
m’apagaré de seguida
i que la mà entossudida
em torni a encendre si pot.
Mercè Rodoreda. Bestiari i altres poemes. Viena edicions, 2008.
No us ho creure-ho, però la primera cuca de llum que vaig veure va ser l'any passat. Un espectacle que aconsello a tothom.
ResponEliminasi senyor,...al poble on visc, conec on hi ha un niu, i als vespres d'agost, és un espectacle digne de veure, a casa, fem excursions per anar-les a veure...
ResponEliminaLa Mercè Rodoreda ja veieu que fins i tot va escriure poesia.
ResponEliminaGran, gran escriptora!
Gràcies per recordar-la.
Imma