post dedicat al veí de les Corts amb tot el carinyu del món.
Lee Server. Robert Mitchum, ( i don’t care baby) T&B,2002
Lee Server va escriure una monumental biografia sobre un dels més grans (pel que això escriu) actors de tots els temps: Robert Mitchum I don’t care baby -aquesta darrera expressió l’han traduïda Olvídame cariño-. Basant-se en centenars d’entrevistes amb gent que el va conèixer, en els films que va rodar i declaracions que va fer, Seerver retrata la polièdrica vida d’un home independent, dur i contradictori. Hi ha de tot, des de la fitxa policial quan el van detenir a Los Angeles, les seves més divertides frases i anècdotes, la fitxa tècnica de totes les seves pel·lícules i safareig molt de safareig relatiu a les seves “conquistes”.Mitchum era un actor intuïtiu, oposat radicalment al mètode de l’Actor’s Studio, és curiós veure’l junt a una fanàtica del mètode com Marilyn Monroe a Rio sin retorno. Mitchum no s’adapta al personatge sinó que fa que el personatge s’adapti a ell. Sembla que no tingui gaires registres interpretatius perquè en realitat no en té cap, és Mitchum a totes les pel·lícules. El somriure burleta, el foradet de la barbeta, aquella mena de mirada perduda entre la insolència i la xuleria fan que la seva personalitat ompli la pantalla de forma radiant. Segurament the Night of the hunter és la millor pel·lícula en què va intervenir, però a mi m’agrada més a Out of Past, el clàssic del cinema negre dirigit el 1947 per Jacques Tourneur. Aquí en aquest film es pot percebre el magnetisme brutal de la seva presencia.
Lector impenitent Mitchum va escriure una bona colla de poemes però no els va publicar mai, a la xarxa es troben, us en transcric un que va escriure per la seva dona Dorothy. Una de les seves millors amigues Shirley McLaine diu que Mitchum es definia com un poeta amb una destral...
With my shamed sad hope
In my tell tale eyes
And the fleet flears
trapped within my breast
There is no last mercy
There are no last lies
For my sweet dumb
Dreaming is confessed
aquí hi ha un llibre sencer de poemes d’amor a Robert Mitchum escrit per un admirador.
"Sembla que no tingui gaires registres interpretatius perquè en realitat no en té cap, és Mitchum a totes les pel·lícules." Això és exactament el que ens agrada d'ell. Per a mi, Mitchum sempre serà el predicador tatuat de "La noche del cazador", però prenc nota de la pel·lícula de Tourneur que dius, que ara no sé si l'he vista.
ResponEliminaTampoc sabia que escriguís poemes; la imatge aquesta d'un poeta amb una destral és molt bona.
¡Oh!¡oh! Moltes gràcies, Robert. Prometo mirar de trobar la pel·lícula de Tourneur també, a veure si se m'empelta alguna cosa d'aquest magnetisme. Encara que hauries de incloure més xafarderies... Era bon poeta, amb destral i tot, que el meu anglès el tinc desentrenat, ben flàccid?
ResponEliminaEspai, estic segur que l'has vista, retorno al pasado, hi surt en Kirk Douglas, a qui en Mitchum es menja amb patates....efectivament, per això ens agrada i per això és tant gran...
ResponEliminaveí...vaig llegir la biografia deu fer un parell d'anys i de xafarderies n'hi habia un munt, però el millor eren les frases que dedicava als col·legues era molt agut i incissiu.. xafarderies gairebé totes relacionades amb senyores (no es va divorciar mai però va tenir mil affaires) i amb la policia (diuen que era expert en marihuana -potser d'aquí els ullets?-)
...respecte a la poesia (el meu angles tampoc és gens bo) digue'm que no era Wallace Stevens, però era un poeta de cor, li sortien les coses del cor,...d'on surt una part de la millor poesia de tots els temps, a no ser que (deixem-ho...)
salut i bon cap de setmana als dos
No, no... Com deixem-ho? D'on surt l'altra millor poesia, Robert?? No ens deixi's així!!
ResponElimina...l'altra part de la mllor poesia surt de...no,no,no, veí no em temptis que això ho llegeix canalla...
ResponElimina