dijous, 23 de juliol del 2009

warlock d' oakley hall

El poder dels Estats Units radica no tant en la seva influència cultural ni poder econòmic com en el mite de la seva fundació, anomenat per l’historiador Richard Slotkin “regeneració per violència”, en l’origen del qual hi són tant els pelegrins del Myflower o els pares fundadors redactors de la constitució com els pioners, buscavides, miners i pistolers que fixaren les fronteres definitives al sud-oest. De les gestes d’aquests fundadors en tenim testimoni des de el mateix moment en què es produeixen amb cròniques exaltades, històricament poc fiables, editades en diaris i fulletons i sobretot a partir del cinema que va crear tot un gènere per mostrar-les: el Western.
Sabia que la pel·li del bocas Edward Dimitrick El Hombre de las pistolas de oro en versió original es titulava Warlock, però no que la novel·la en què estava basat hagués estat finalista del premi Pulitzer l’any 1958 ni que autors com Thomas Pynchon i Richard Ford la consideréssin una obra mestra.
Som a l’agost de 1880 en una ciutat fronterera dominada pels aldarulls i baralles provocades per una banda de lladres. La comissió de veïns decideix llogar un famós pistoler per que acabi amb el desordre i imposi la llei a la ciutat. Argument típic de centenars de westerns, però aquí l’heroi treballa per diners, està llogat. Són cap a set centes pàgines dividides en tres parts amb un fil conductor en comú, el diari de H.H.Godpasture que es converteix en cronista dels fets. Oakley Hall recrea paisatges històrics com el duel al corral O.K., la guerra del bestiar a Wyoming, els cruels assassinats de mexicans, nadius i ramaders, etc. per edicificar un immens fresc naturalista. A l’introducció, Robert Stone diu: “En Warlock se encuentra esa luz [la dels paissatges oberts del western], una luminosidad de media tarde, una claridad que, constituye la esencia del buen realismo. En un sentido casi literal, enfoca a los personajes. Cuando se centra en una figura en concreto parece hacerlo desde una distancia diferente de los demás, como si existiera una extensión o reducción de simpatia para los diversos ilndividuos envueltos en la narración. Una luz que por primera vez reconocí, supongo, como luz del Oeste. Un esplendor de grandes horizontes. “Realismo”, pensé [...], del bueno. Y me di cuenta de la habilidad, de la estrategia con que se habia ido poniendo una linea después de otra”.



No m’estic de citar una frase memorable:
Situem-nos. Un lladregot està recolzat sobre una roca enorme esperant la diligència que vol assaltar i observa una formiga que amb prou feines arrossega un tros de menjar dues o tres vegades més gros que ella, s’entrebanca, sembla defallir, però continua arrossegant el gra i l’home diu:
“-¡Cuando llegues a casa te daras cuenta de que no vale la pena maldita estúpida!”

16 comentaris:

  1. Jo de novel·les de l'oest només conec les de Zane Grey i les de Marcial Lafuente Estefania. Qui és aquest Oakley Hall? El puc buscar a la vikipet, però m'agradarà més si m'ho expliques tu.

    Avui, a la comprovació de paraules: PUTREAS. Ja les vale.

    ResponElimina
  2. buenu!!!!!jo tampoc conec gaire cosa, només el que posa a la jaqueta del llibre, que té varies novel·les d'èxit als USA i que va ser professor de literatura creativa de MIchael Chabon i algun altre....

    ResponElimina
  3. Aquest migdia he estat remenant unes llibretes de les d'abans que s'inventés el pc i he trobat una cosa per l'Imma.

    "Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes que els feia pena explicar-li que allà no hi havien hagut mai ni vies ni estació".

    Pere Calders. Contes breus.

    ResponElimina
  4. L´escena que descrius en Pere Calders tal vegada ha passat a algú del Lluçanès, o d´algun poble de La Plana?

    Us volia dir que han sortit les bases dels Premis Julius, aquest any el tema és un quadre d´Edward Hopper, una barra de bar.
    Ja que aquí ens prenem algun ginntònic, un gimlet..., entre llibre i llibre, el podríem penjar a la nostra galeria virtual?

    ResponElimina
  5. Sí,Imma, penjarem Hopper i les bases del Julius.

    ResponElimina
  6. veí de les Corts23/7/09 22:41

    Què és el Julius?

    ResponElimina
  7. veí de les corts23/7/09 22:42

    Ui, perdó, ara ho he vist!

    ResponElimina
  8. Imma, l'escena que descriu Calders està passant ara mateix, a qualsevol lloc. Uns esperen un tren, d'altres Godot...

    Veí, veig que vist. De totes maneres, és un concurs de curtmetratges organitzat pel cine club Vic. Les bases són dalt de tot, a la dreta.

    Comprovació de paraules: glysta!!.
    Aquí correrá sangre.

    ResponElimina
  9. Primera notícia jo també d'aquest Oakley Hall, Robert. Però el que expliques em fa venir ganes de descobrir-lo. I més sabent que va ser professor del gran Michael Chabon.

    La meva paraula de comprovació és avui molt cortazariana: magas.

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  10. ...veig que la Matilde ha penjat les bases del concurs Julius de curtmetratges, jo us aconsello una cosa: no us perdeu aquesta edició, penseu que una futura estrella del cel·luloide fa el seu debut, se'n sentirà a parlar....en el seu moment penjarem els enllaços al tubo....

    ResponElimina
  11. Serà com un maslson.

    ResponElimina
  12. Vull dir, Malson.

    ResponElimina
  13. Jordi maco, mentre estiguis socarrimant-te al death valley repasa la portada del Vanity Fair...

    ResponElimina
  14. No va d'això el Julius d'aquest any, vull dir de malsons?

    ResponElimina
  15. Robert, he llegit a altres llocs també, que el llibre en qüestió és del tot imprescindible.

    La meva pregunta doncs, és... l'has llegit, pots fer-ne una recomenació des de la teva experiència erudita en el sector?

    T'espero darrera la porta, amb els braços oberts.

    ResponElimina
  16. és una novel·la de l'oest benvolgut J. com les de l'Estefania i etc. d'aquella col·lecció que comences a fer (però de ciencia ficció),de l'antiga Bruguera però amb molta més qüalitat literaria, descripcions més acurades, contexte històric molt ben fet, personatges més ben construits, ...etc. tant com aconsellar-te-la potser no, benvolgut J....a tu, t'aconselleria altres novel·les benvolgut J. com perxemple el Tristan Shandy...una abraçada i si no ens veiem més (la feina m'atenalla) que tingueu molt bon viatge....
    lapsptreufum

    ResponElimina