dimecres, 12 d’agost del 2009

inici memorable


Post dedicat al responsable del blog espai de llibres (que té una etiqueta amb aquest nom, inicis memorables)

E.A.Poe en el seu assaig sobre la composició deia que un començament ha de contenir l’essència del conte, és a dir -si ho fem extensible a la novel·la- que un bon començament és clau pel desenvolupament (devenir) del relat. Potser, fins i tot, un bon començament podria convertir-se en allò amb què ens obsequien cada dilluns al blog de la biblioteca de Les Corts, un microrelat, això. Una píndola concentrada de literatura. A mi, n’hi ha un que m’agrada més que moltes novel·les senceres que he llegit. És un inici d’aquells que marquen, que un bon dia t’entra al magí i ja no el pots treure mai més. La primera frase ja anuncia el tò i el punt de vista de la novel·la i el que segueix és també una declaració de intencions del què vindrà. Comença essent una novel·la d’aventures però aviat esdevé una al·legoria de moltes coses, de la obsessió, del mal, de la creació, etc. Per això cada vegada que algú em demana aquesta novel·la a la biblioteca, m’alegra el dia, no em puc estar de comentar-li que la novel·la m’agrada molt i que ha fet una tria genial, tot i que hi ha trossos que potser es faran feixucs però que al final tindrà una sensació molt agradable, aquí us deixo el inici esmentat:

Digue-me Ismael.
Fa uns anys, -no ve al cas exactament quants-, tenin cap o pocs diners a la butxaca, i res en particular que m’interesses a terra, vaig pensar que fora bò anar a navegar una mica i conèixer la part líquida del món.

12 comentaris:

  1. Moltes gràcies per la dedicatòria! Això dels inicis és tot un art. El més important, trobo jo, és això que dius de que doni el tó de la resta del llibre. No cal que sigui un inici espectacular, d'aquests que agraden tant a Paul Auster i a Javier Marías; però sí ha de ser un inici que t'obligui a continuar llegint.

    La primera frase de "Moby Dick", una de les millors que s'han escrit mai. I, si ho penses, diu un munt de coses en només dues paraules. Per exemple, que aquest narrador potser no és gaire de fiar: no diu que es digui Ismael, sinó que nosaltres podem dir-li així. Per què no ens diu el seu nom? Què amaga? Haurem de continuar llegint, a veure què passa...

    ResponElimina
  2. ..exacte, exacte, és un començament espectacular....i això de la part líquida del mon també està molt bé...

    ResponElimina
  3. Veí de les Corts12/8/09 19:59

    A mi sempre m'ha semblat, quan em miro al mirall després de llevar-me, que tinc alguna retirada amb el capità Ahab: deu ser la determinació de la mirada, el cabells desembrollats...

    (gràcies per la publicitat mig encoberta, Robert, ja sabia jo que et delies pels microrelats!)

    ResponElimina
  4. JA,JA,JA, veí, tant per tant millor el Gregory Peck de Matar a un ruiseñor, no?,
    ...de totes maneres, quina por, sobretot pel teu (o teva) Moby Dick particular...

    la publiciat per a un blog com el vostre, no ha de ser encoberta, clara i en veu alta, com ha de ser..

    ResponElimina
  5. Veí de les Corts13/8/09 12:17

    Avui m'he mirat i no m'he vist: dec ser l'home invisible.

    Cada dia un personatge literari, el meu gat, ja s'ha acostumat i no en fa ni cas. Ara el tin de vacances, perxò.

    ResponElimina
  6. ...un dia et llevaràs i seras el gat de Cheshire de l'Alicia, amb aquell somriure d'orella a orella....
    ...jo avui semblo l'Anton Chigum, aquell personatge que fa J.Bardem a no country for old man,...per la mala llet, vull dir...salut

    ResponElimina
  7. veí de les Corts13/8/09 13:36

    Osti, tú, quina por!

    ResponElimina
  8. Jo, més que a l'Anton Chigum, em semblo al Jefe Biggum, el dels Simpson. Menys grasosnet, això sí...

    ResponElimina
  9. Wiggum: "buen trabajo Lou. Recuérdame que te ascienda a sargento".
    - Lou: "pero si ya soy sargento, jefe".
    - Wiggum: "no me repliques, Lou, o te degradaré a sargento a tal velocidad que la cabeza te dará vueltas".

    ResponElimina
  10. espai tu has obert la caixa dels trons, aquí hi ha un parell de frases genials de HOmer

    -(als extraterrestres) Extraterrestres no me comais, tengo mujer e hijos...comeros a ellos.

    -Intentarlo es el primer paso hacia el fracaso

    ResponElimina
  11. Robert, si comencem no acabarem. Marge: "Homer, esto es lo peor que has hecho en tu vida." Homer: "Marge, repites tanto esta frase que ya ha dejado de tener sentido."
    Buf.

    ResponElimina
  12. Mitchum estimat. 8 hores, 15 minuts i 3 segons i s'acabarà el malson. De moment.Avui esteu esplèndids. M'he fotut uns calamarsets amb els peus a la sorra que m'han fet creure, per uns instants, en l'existència de déu.
    Dolce far niente.

    ResponElimina