divendres, 30 d’octubre de 2009

in memoriam

Acabem d'enterrar l'Albert Fossas i Pujols (29/10/1938 - 29/10/2009), lector infatigable; membre destacat de la parròquia. Un senyor d'aquells d'abans, de quan la paraula senyor no estava tan desprestigiada.

Perfeccionista i metòdic, se li ha acudit morir-se el dia que havia de fer 71 anys.
Si ara em pogués dir alguna cosa (ja te'n guardaràs prou, Albert), em deixaria anar: mira que n'arribes a ser d'animal, maca. I tindria raó.

3 comentaris:

  1. M’afegeixo a l’homenatge i a nivell personal l’amplio a un altre usuari del que lamento haber-li perdut la pista i no poder-hi parlar mai més; li deiem el màfies però tenia un nom més nostrat que no vull escriure per que esgarraria l’aire de personatge de Fellini que tant m’agradava, la darrera vegada que el vaig veure em va demanar una cosa, volia que li posés al mòvil una cançó del duo dinàmico, li vaig dir que tornés un altre dia però no va tornar mai més, encara la tinc penjada a l’escriptori en format MP3, bon viatge media, també, siguis on collons siguis.

    ResponElimina
  2. Matilde, encara que sigui trist, t'ha quedat molt bonic... :(

    Jo també m'afegeixo a aquest comiat.

    El trobarem a faltar els dies que amenaci pluja, i ningú ens demani que li guardem el paraigua... :(

    Adeú, Albert.

    ResponElimina
  3. Taüt,
    xiprers que es vinclen,
    ulls que ploren,
    boira que regalima
    llums morades.

    Els rossinyols insomnes. Pilar Cabot

    Sap molt greu!
    La seva bona energia és a la biblioteca, segur.
    Imma

    ResponElimina