dimecres, 28 d’octubre de 2009

l'undemà

27, darrer dimarts d'octubre. Vic. Biblioteca. Vuit del vespre. Cel serè. Temperatura exterior: 18 graus. Vent fluix, de direcció variable. El sol s'ha post a les 16h. 54'. La mar, salada. Sessió número 24 del club de lectura; amb la presència de l'autor.
23 assistents: 13 noies i ...10!!! nois. Dispenseu l'expressoemoció, però és que la proporció habitual dels clubs és d'1 noi per cada 5 noies.

Durant una hora i mitja, en Joan-Daniel Bezsonoff -un català afrancesat o un francès "acatalanat", depèn des d'on es miri- repassa la seva trajectòria vital i literària. Arrenca declarant tres passions: les dones, la història i escriure. Respecteu l'ordre, si us plau. És important.

Diu que per a la literatura va triar la llengua dels seus avis, el català, però una variant molt personal: el català de no sé quin autor rossellonès (no ho recordo!), un cop passat pel Fabra. Va al diccionari per tal de fer-se entendre de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó ( i de Mallorca a l'Alguer, clar que sí, Maria des Mar).
Si mai volguéssiu fer-li mal, digueu-li que els seus llibres són molt avorrits. Per fer-lo content només cal regalar-li una guia telefònica (n'importe d'où), això sí, del segle XIX. Per a ell, una font d'informació inesgotable.
Pel que fa a la tinta eixuta, li agraden molt els russos -Tolstoi i cia.-, els francesos -sobretot L'educació sentimental d'en Flaubert-, i dels catalans del sud destaca a Josep Pla, Vicenç Andrés Estellés, La plaça del diamant de la Rodoreda, i, d'entre els vius, Albert Sánchez Piñol i Vicenç Pagès. Menys o menys.

La meva instantània: un bon jan, partidari de riure tant com és pugui, amb tirada cap a la ironia. No li cal gaire per a arrencar a cantar Granada, versió d'en Luis Mariano. O strangers in the night, cap problema, que disposa d'un ampli repertori. Gràcies Joan-Daniel, ha set un autèntic plaer. A disposar.

Dues cosetes a afegir. La primera fa referència a la dinàmica del club. La presència de l'autor modifica radicalment l'essència de les trobades, no ens enganyem. L'hora-del-lector-corrent esdevé l'hora-de-l'autor-en-qüestió. Vull dir que els assistents no manifesten obertament el què. Déu nos en guard, som hospitalaris i educats. Gent com cal. L'inconvenient és que vau tornar cap a casa -muts i a la gàbia- amb les vostres humils opinions sobre la novel·la al pap.
La segona, agrair l'assistència dels xelunets, que són una mena de club de lectura virtual, l'adreça del qual trobareu als nostres enllaços de la dreta. Ara llegeixen Les amnèsies...i han aprofitat l'avinentesa per fer-nos una visita. Dels nicks i dels avatars hem passat a tenir cara i ulls. Gràcies, membrillu i companyia.

Als sospitosos habituals no us dic res perquè ja us la sabeu de memòria, la cançoneta. Sí, home, sí, tot allò de sense vosaltres aquesta història no seria... i blablabla.


P.S: Una darrera qüestió: sala infantil o claustre?

28 comentaris:

  1. ...jo voldria donar les gracies a tots els assistents i en especial als que van venir de fora, ahir m'ho passava tant bé que en un moment donat semblava un personatge de les novel·les de Bezsonoff extasiat devant la verge de la catedral de Shaigon....

    ResponElimina
  2. Efectivament, si hi ha l'autor no hi ha temps per comentar l'obra llegida; i també fa vergonya fer-ho (encara que t'hagi agradat...).

    Des de la meva humil experiència com a "dinamitadora" d'un club de lectura us recomanaria fer primer la sessió amb els lectors i després convidar l'autor. Normalment l'autor xerrarà igualment tota l'estona, però alguna lectora o lector s'hi atreviran més, a dir-hi la seva...

    Salut i bones lectures!

    SU

    ResponElimina
  3. Veí de les Corts28/10/09 20:20

    Esteu molt macus a les fotos! I aquestes columnes i aquests arcs, deu n'hi do!

    ResponElimina
  4. Et demano perdó, Robert, hauria de venir a aquestes trobades, però sóc un mica James Joyce, que només es preocupa del que ell escriu i passa de tot. En el meu cas tot significa gairebé el món sencer, exceptuant-ne les dones, els gintònics i els plats de mongetes de Santa Pau! poca cosa més. Bé, i Faulkner!
    Es que treballo a La Tralla i no tinc temps. Passa un dia i ens coneixem (els dissabtes no i menys els diumenges! que faig festa; i la resta de la setmana abans de les 7 de la tarda, jeje)

    ResponElimina
  5. Ei, moltes gràcies a vosaltres per organitzar la trobada. La veritat és que va ser molt interesant i, com a minim jo, tornaré un altre dia per a veure com funciona el club en una sessió més "normal".
    Quan comencem el debat a xelu.net (encara falta, fins a mitjans de desembre res. Nosaltres marquem terminis més amplis perquè tothom tingui temps de llegir altres coses) us avisaré aqui, ok? M'agradaria que poguéssiu aportar les vostres opinions sobre aquesta novel·la.
    Per la meva banda, jo he escrit una petita crítica, una mica poc entenedora potser, al meu blog, per si us la voleu mirar. Es tracta de cliclar aqui.
    Ale, petons a tots i fins a la propera.

    ResponElimina
  6. Ei, membrillu, saps que seràs benvingudíssim...Com t'ho fas per a incloure un enllaç als comentaris? Jo sempre acabo posant l'adreça, però d'aquelles que quan cliques no vas a enlloc!!
    Vaig a llegir-te.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Per ficar un enllaç has de fer servir el codi html. L'enllaç que jo he fet servir abans, per exemple l'he escrit així: [a href="http://hevist.tumblr.com/post/226076693/sinopsi-mossen-puig-es-un-sacerdot-que-estima]aqui[/a] , però a on he fet servir [] s'ha de fer servir <>.
    Sento l'embolic, és que no se com fer-ho per a que el codi es vegi. S'entén?
    Apa, vaig a fer nones.

    ResponElimina
  8. Su,
    El que més m'agrada d'aquestes trobades és sentir "a mi em sembla", "jo crec que", "no hi estic d'acord", i la veritat és que si hi ha l'autor..res de tot això. Ni per dir bé, consti. La temporada passada (al gener, crec) va venir aquell teu veí que escriu...com és diu...Eduard Màrquez? (No és broma, amics, la Su, quan es queda sense sal pica a la porta d'en Màrquez, oi?).
    Parlant de llibres, què tal en Cheever? Com ho portes? Em va semblar que se t'entravessava una mica. A mi em va agradar molt.

    Veí, les fotos molt maques, però l'espai poc funcional i pensat amb els peus. Una única sala amb una sonoritat que ja la voldria el Liceu (12 metres d'altura fan una bona caixa de ressonància). No és lloc per a una biblioteca, que diria en McCarthy. Tenim pendent una trobada a Vic amb qualsevol excusa.

    ResponElimina
  9. Quina ràbia que jo estigui tan lluny! A veure si un dia m'animo i vaig a una d'aquestes hores lectores, m'agradaria molt. Però haurà de ser cap al bon temps que jo el fred el porto malament i havent d'agafar bus i tren al vespre em fa mandra.

    ResponElimina
  10. Bon dia Matilde, el mateix et dic que en Robert.

    ResponElimina
  11. Doncs si portes malament el fred, val més que esperem a la senyoreta primavera, perquè, Sílvia, aquí quan fa fred en fa de debó. Un fred luterà. Què tal et va amb la Carson McCullers? Em va semblar que la cosa no fluia...Ah, et volia dir que jo -tot i que m'agrada- no la vaig recomanar, ho va fer en Mitchum. Jo tinc pendent Rellotge sense busques. Té un inici memorable: La mort és sempre la mateixa, però cada home es mor a la seva manera.

    ResponElimina
  12. Bon dia, Ferran, em sembla que ahir nit vas llegir un comentari que ja no existeix, oi?; l'he esborrat.
    No em facis cas; és que sóc molt sentida (i un pelet egocèntrica, pot ser?) i clar tant Robert, tant Robert....

    ResponElimina
  13. Disculpats estem els dos, doncs. Apa, adéu, i encara que canvii de foto, sóc jo!

    ResponElimina
  14. ...què és això d'esborrar comentaris?, i no us la cregueu, aquesta del monyo, no és gens sentida (de fet no hi sent, és sorda com una tàpia) i gens egocènctrica, és d'un proïsme digne d'elogi.....de fet, penso fundar una associació per reclamar reconeixement a la seva tasca: Creu de sant jordi per la
    Matilde, ja!!!!!!

    ResponElimina
  15. Si et sembla, ja em quedo la que ha de tornar en Millet. A veure si ve acompanyada de vint milionets d'eurus, que em convé donar-li una empenteta a la hipoteca. Sí, jo també en tinc una.

    ResponElimina
  16. Robert, jo això de les creus de Sant Jordi ara no ho mouria gaire... Tot i que la Matilde se la mereixi absolutament, por supuesto.

    Quina enveja em feu, amb aquest club de lectura tan viu i concorregut. I, al menys el troset que es veu a la primera foto, la vostra biblioteca sembla molt maca. I ampla.

    ResponElimina
  17. ...ei espai, no, si, de maca i ampla ja ho és ja....

    ...qui diu creu de santjordi diu laureada de San fernando, ja m'entens?

    ResponElimina
  18. Hola Matilde,

    estic a punt d'acabar el llibre. Al començament se'm feia pesat, el ritme el trobava exageradament lent i descriptiu, no és que m'agradi l'acció però aquest ritme no m'acabava d'enganxar. Però un cop vaig entrar en l'univers dels diferents personatges ja m'hi he trobat bé, em sento part del veïnat i ara pateixo fins i tot amb ells. Ara em sap greu que acabi.

    ResponElimina
  19. Amigues, amics, ets i uts.
    (això d'el políticament correcte és molt cansat. Quasi enyoro l'ús del masculí com a valor genèric per a referir-se a col·lectius. Sexista, però més curt).

    La Sílvia llegeix El cor és un caçador solitari.

    Membrillu, com veus practico allò del codi html. Tot distreu.

    ResponElimina
  20. Si, en ser divendres, teniu el cap juganer, aneu al bloc the daily avalanche i resumiu la vostra vida en set paraules.

    ResponElimina
  21. Ei molt bé!
    M'ha agradat això del Daily Avalanche. A veure si puc fer el resum vital breu aquest.

    ResponElimina
  22. O a Llegeixes o què, i respongueu a la pregunta n’espereu alguna cosa, quan comenceu la lectura d’un llibre?.
    O a Librosfera, ¿Qué es para ustedes un libro, un espejo o una ventana?.
    Ludòpates...

    ResponElimina
  23. Ei, membrillu, ens estem trepitjant!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  24. Matilde estimada,

    T'he de dir que confio que en Márquez estigui bonet, perquè realment no l'he vist des de l'estiu (l'oficial, no aquesta calor que estem patint a Barcelona). La veritat és que un dia ens vam equivocar en fer la comanda al super i tenim sal per parar un carro!

    Bé, dues coses més:
    1. En Cheever m'està agradant però vaig molt a poc a poc perquè el llegeixo abans d'anar a dormir i, com vaig un pèl cansada, avanço lentament. No vull tenir pressa, però... el vull assaborir.
    2. Gràcies per enviar-me parròquia a Llegeixes o què?!

    Petons i abraçades!

    SU

    ResponElimina
  25. Hola a tots,
    Només volia dir que a Xelu.net avui s’obre el període per a comentar aquest llibre. Com que això està ple de gent que l’ha llegit, si voleu participar sóu més que benvinguts. També us dic que el llibre, amb excepcions (com ara jo mateix), no ha agradat gaire.
    Podeu accedir al debat clicant aqui.
    Una abraçada,

    Membrillu / Miquel

    ResponElimina
  26. Ups, volia dir clicant aqui.
    Una abraçada,

    Membrillu / Miquel

    ResponElimina