l'undemà

27, darrer dimarts d'octubre. Vic. Biblioteca. Vuit del vespre. Cel serè. Temperatura exterior: 18 graus. Vent fluix, de direcció variable. El sol s'ha post a les 16h. 54'. La mar, salada. Sessió número 24 del club de lectura; amb la presència de l'autor.
23 assistents: 13 noies i ...10!!! nois. Dispenseu l'expressoemoció, però és que la proporció habitual dels clubs és d'1 noi per cada 5 noies.

Durant una hora i mitja, en Joan-Daniel Bezsonoff -un català afrancesat o un francès "acatalanat", depèn des d'on es miri- repassa la seva trajectòria vital i literària. Arrenca declarant tres passions: les dones, la història i escriure. Respecteu l'ordre, si us plau. És important.

Diu que per a la literatura va triar la llengua dels seus avis, el català, però una variant molt personal: el català de no sé quin autor rossellonès (no ho recordo!), un cop passat pel Fabra. Va al diccionari per tal de fer-se entendre de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó ( i de Mallorca a l'Alguer, clar que sí, Maria des Mar).
Si mai volguéssiu fer-li mal, digueu-li que els seus llibres són molt avorrits. Per fer-lo content només cal regalar-li una guia telefònica (n'importe d'où), això sí, del segle XIX. Per a ell, una font d'informació inesgotable.

Pel que fa a la tinta eixuta, li agraden molt els russos -Tolstoi i cia.-, els francesos -sobretot L'educació sentimental d'en Flaubert-, i dels catalans del sud destaca a Josep Pla, Vicenç Andrés Estellés, La plaça del diamant de la Rodoreda, i, d'entre els vius, Albert Sánchez Piñol i Vicenç Pagès. Menys o menys.

La meva instantània: un bon jan, partidari de riure tant com és pugui, amb tirada cap a la ironia. No li cal gaire per a arrencar a cantar Granada, versió d'en Luis Mariano. O strangers in the night, cap problema, que disposa d'un ampli repertori. Gràcies Joan-Daniel, ha set un autèntic plaer. A disposar.

Dues cosetes a afegir. La primera fa referència a la dinàmica del club. La presència de l'autor modifica radicalment l'essència de les trobades, no ens enganyem. L'hora-del-lector-corrent esdevé l'hora-de-l'autor-en-qüestió. Vull dir que els assistents no manifesten obertament el què. Déu nos en guard, som hospitalaris i educats. Gent com cal. L'inconvenient és que vau tornar cap a casa -muts i a la gàbia- amb les vostres humils opinions sobre la novel·la al pap.
La segona, agrair l'assistència dels xelunets, que són una mena de club de lectura virtual, l'adreça del qual trobareu als nostres enllaços de la dreta. Ara llegeixen Les amnèsies...i han aprofitat l'avinentesa per fer-nos una visita. Dels nicks i dels avatars hem passat a tenir cara i ulls. Gràcies, membrillu i companyia.

Als sospitosos habituals no us dic res perquè ja us la sabeu de memòria, la cançoneta. Sí, home, sí, tot allò de sense vosaltres aquesta història no seria... i blablabla.

P.S: Una darrera qüestió: sala infantil o claustre?