manga-ànime a catalunya (i 2)

L'emissió per TV de sèries d'animació japonesa va continuar encara que amb comptagotes i sovint utilitzant 'adaptacions' comprades a altres paisos en comptes dels originals japonesos (per no parlar d'alguns doblatges espantosos), però el segon moment que voldria destacar és l'arribada de TV3 i l'emissió la segona meitat dels 80s de "Doctor Slump", una de les millors sèries d'animació de tots els temps. I ho recordo clarament perquè amb dinou anys i estudiant universitari em semblava que ja havia deixat enrere allò dels 'dibuixos animats', però un bon dia em vaig trobar clavat al sofà amb la boca oberta i uns ulls com plats preguntant-me "però què és això?". Molts veuen l'impacte de Dr Slump com el preludi de l'esclat definitiu del manga-anime (amb "Bola de drac") a casa nostra, però la seva altíssima qualitat (el propi Toriyama mai va arribar a igualar ni molt menys superar aquest nivell) fa que tingui entitat pròpia a l'hora de generar una base d'incondicionals amb ganes de descobrir més i més creacions provinents del país del Sol naixent (com un altre gran descobriment, "Capità Harlock"). De tota manera, el tema edició dels còmics originals japonesos va continuar sent l'assignatura pendent (i en canvi va continuar el material 'apòcrif', com va passar amb una altra sèrie d'èxit com "Los caballeros del Zodiaco").
Amb l'arribada de la dècada dels 90 van arribar també els nous canals de la TV privada, i mentre el febrer de 1990 debutava "Bola de drac" a TV3 (destinada a trencar tots els esquemes d'una vegada per totes) ja s'estaven preparant per un desembarcament massiu a canals com Tele-5 ("KOR-Johnny y sus amigos"), Antena-3 ("Ranma 1/2") o Canal+ ("El guerrero samurai"). De tota manera, el tercer moment que voldria recordar seria un Saló del còmic on vaig veure "Akira" per primer cop (en video VOS amb subtítols en anglès, molt abans de que arribés als cines ni que es fes el doblatge) i un altre Saló en que vaig comprovar que era tal la demanda popular per editar els còmics originals japonesos de "Dragon ball" que hi havia compra-venda de... fotocòpies del manga!. Finalment ara sí que les editorials de casa nostra (i sobretot amb Barcelona com a punt de referència) es van posar les piles aviam qui era la primera que començava a editar allò que estava clar que era un negoci segur. En qüestió de quatre dies es va produir una invasió (mai millor dit, primer amb la importació de material en japonès que la gent comprava per mirar els dibuixos sense entendre els diàlegs) de coleccions, clubs de fans (com el mític club 'Otaku' al soterrani de Norma còmics), revistes especialitzades, etc. Per cert, que l'edició de "Bola de drac" en català va fer pensar per un moment que es podria normalitzar per fi la relació còmic-llengua (cosa que no es va produir ni amb material propi com "Capitan Trueno" ni amb els còmics de superherois ni amb el còmic 'per adults' tipus "El víbora" que malgrat ser realitzats majoritariament a Catalunya sempre van quedar al marge del català), encara que va ser només un miratge.
I com s'acostuma a dir, la resta és història.