divendres, 27 de novembre de 2009

manga-ànime a catalunya (i 2)


L'emissió per TV de sèries d'animació japonesa va continuar encara que amb comptagotes i sovint utilitzant 'adaptacions' comprades a altres paisos en comptes dels originals japonesos (per no parlar d'alguns doblatges espantosos), però el segon moment que voldria destacar és l'arribada de TV3 i l'emissió la segona meitat dels 80s de "Doctor Slump", una de les millors sèries d'animació de tots els temps. I ho recordo clarament perquè amb dinou anys i estudiant universitari em semblava que ja havia deixat enrere allò dels 'dibuixos animats', però un bon dia em vaig trobar clavat al sofà amb la boca oberta i uns ulls com plats preguntant-me "però què és això?". Molts veuen l'impacte de Dr Slump com el preludi de l'esclat definitiu del manga-anime (amb "Bola de drac") a casa nostra, però la seva altíssima qualitat (el propi Toriyama mai va arribar a igualar ni molt menys superar aquest nivell) fa que tingui entitat pròpia a l'hora de generar una base d'incondicionals amb ganes de descobrir més i més creacions provinents del país del Sol naixent (com un altre gran descobriment, "Capità Harlock"). De tota manera, el tema edició dels còmics originals japonesos va continuar sent l'assignatura pendent (i en canvi va continuar el material 'apòcrif', com va passar amb una altra sèrie d'èxit com "Los caballeros del Zodiaco").
Amb l'arribada de la dècada dels 90 van arribar també els nous canals de la TV privada, i mentre el febrer de 1990 debutava "Bola de drac" a TV3 (destinada a trencar tots els esquemes d'una vegada per totes) ja s'estaven preparant per un desembarcament massiu a canals com Tele-5 ("KOR-Johnny y sus amigos"), Antena-3 ("Ranma 1/2") o Canal+ ("El guerrero samurai"). De tota manera, el tercer moment que voldria recordar seria un Saló del còmic on vaig veure "Akira" per primer cop (en video VOS amb subtítols en anglès, molt abans de que arribés als cines ni que es fes el doblatge) i un altre Saló en que vaig comprovar que era tal la demanda popular per editar els còmics originals japonesos de "Dragon ball" que hi havia compra-venda de... fotocòpies del manga!. Finalment ara sí que les editorials de casa nostra (i sobretot amb Barcelona com a punt de referència) es van posar les piles aviam qui era la primera que començava a editar allò que estava clar que era un negoci segur. En qüestió de quatre dies es va produir una invasió (mai millor dit, primer amb la importació de material en japonès que la gent comprava per mirar els dibuixos sense entendre els diàlegs) de coleccions, clubs de fans (com el mític club 'Otaku' al soterrani de Norma còmics), revistes especialitzades, etc. Per cert, que l'edició de "Bola de drac" en català va fer pensar per un moment que es podria normalitzar per fi la relació còmic-llengua (cosa que no es va produir ni amb material propi com "Capitan Trueno" ni amb els còmics de superherois ni amb el còmic 'per adults' tipus "El víbora" que malgrat ser realitzats majoritariament a Catalunya sempre van quedar al marge del català), encara que va ser només un miratge.
I com s'acostuma a dir, la resta és història.

12 comentaris:

  1. Miquel Hyde27/11/09 17:48

    Una pregunta a algun entès : per què moltíssims personatges del manga fan la mateixa cara carrinclona i ingènua de la Heidi ?

    ResponElimina
  2. Ja ja ja!! :D
    Miquel, m'ha fet gràcia això de la cara carrinclona! :D

    La veritat és que no ho sé... però aquests personatges són tant kawaii!!! ("monos") :D

    ResponElimina
  3. ...jo crec que és perquè els llapis japonesos tendeixen a la línea corva...de totes maneres no s'ha de fer cas de les aparences, les nenes que van creixer amb la Heidi no són gens carrinclones, més aviat són capaces de fotre la senyoreta Rottenmeyer dalt t'abaix d'un abisme....

    ResponElimina
  4. Ei, Miquel Hyde, ja era hora, que et trobava a faltar!!
    On és, en Doc? Tant com m'hagués convingut la setmana passada. Que he estat molt malaltona, jo.
    La (meva) resposta -desentesa però voluntariosa- a la teva pregunta insidiosa haurà d'esperar, que ara sóc al taulell...
    (Jo sóc deixeble de Heidi; la versió Pija por fuera, pero mi corazón es punk, però)

    ResponElimina
  5. Je je je je...
    Robert, espero que això no sigui una indirecta!
    Que jo vaig créixer amb la Heidi i en Marco, però sóc pacifista, eh!? :D

    Matilde, m'expliques això de Pija por fuera, pero mi corazón es punk, porfi? :D

    ResponElimina
  6. Resulta que la culpa d'això dels ulls rodons i desproporcionats la té en Tezuka, i de retruc, en Disney. Sembla que no té res a veure amb allò de voler el que no es té.
    ho expliquen aquí

    ResponElimina
  7. Del Capità Harlock no recordo gaire cosa, només una certa sensació de foscor i malenconia... però tinc ganes de tornar-la a veure (haig de fer un forat a l’agenda, que ara la tinc una mica plena) :)

    Uff! Què faríem sense internet? :)
    Com a aficionada al manga i a l’anime, només a través de la xarxa digital puc accedir a sèries que d’altra manera ni tant sols coneixeria la seva existència.

    Això sí, sempre que puc veig els animes en V.O... els seiyuus (actors de doblatge japonès) són genials!
    Les veus que tenen són... sense comentaris! :)
    Genials!! :D

    ResponElimina
  8. Miquel Hyde29/11/09 12:57

    Més que carrinclona, volia dir pàmfila....Ara, no volia pas extendre-ho ni a la característica "psicològica" de tots els personatges ni als seus seguidors/es...Era una curiositat gràfica. I per postres, només els hi dibuixen quatre expressions : la de sorpresa, la d'emprenyament (no suporto aquestes celles en forma de V !!!) ,l'alegre i la trista.

    ResponElimina
  9. Dr. Vilardekyll29/11/09 13:02

    Matilde : ho sento però no et puc ajudar ; estic doctorat en Res, Misantropia i Nihilisme.
    I no feu cas d'en Miquel, que sempre ho fa per dur la contrària. Em consta que plora desconsolat cada vegada que recorda en Marco...Per cert, que parlant de carrinclonades, suposo que sabíeu que la sèrie estava basada en una novel.la de títol sublim : CUORE (!!!)

    ResponElimina
  10. Miquel Hyde29/11/09 13:09

    No vull perdre el temps a replicar-te, anti germà meu. De tota manera, sí que tinc la meva petita nipofília, però no pas amb el manga ni l'anime, que no hi he acabat d'entrar. Tampoc m'agrada aquest papanatisme nostre envers l'oriental, estil "lost in translation"-reportatge de dominical-videoclip modern...
    I canviant de tema : tot i que no m'agraden les festes baptismals ni els recordatoris morturis, enguany també fa 50 que va espitxar-la en Boris Vian...Ben mirat, però, val més que el deixem en pau.

    ResponElimina
  11. Així que vos, Doctor, en això de píndoles i cataplasmes, res de res, pel que veig. Si em permeteu, la vostra titulació fa pensar en Céline, Doc, que també era metge.
    Pel que fa a en Hyde, de tan tan com és, resulta entranyable. I quasi imprescindible, m'atreveria a dir. Heu acabat amb Proust?
    aquí, una versió estripada de la tal Heidi.

    ResponElimina
  12. Mira, no sé per què, Hyde, però penso que a en Vian, això dels recordatoris tant se l'hi enfot. Encara ens tiraria una escopinada, ves.
    Ara, m'ha agradat que el recordessis.
    Demà farem un in memoriam; t'ho aviso.

    ResponElimina