Cliqueu les fotografies, i en sabreu més coses. La cançó d'avui li dec a en Mitchum. De la Holiday, no us podeu perdre Strange Fruit, clic aquí. Hi trobareu una de les imatges més estremidores que jo hagi conegut. L'estranya fruita que penja dels arbres del sud no és altra que els cossos dels negres linxats a USA (des de finals del segle XIX fins al 1970, unes 5.000 persones, la majoria negres, van morir als Estats Units en linxaments populars i racistes).
FRUITA ESTRANYA (Lewis Allen)
Els arbres del Sud duen fruita estranya, sang a les fulles i sang a l’entranya, cossos negres en la brisa del sud gronxant-se, fruita estranya que penja dels pollancres.
Escena pastoral del sud galant, la boca torçada, els ulls protuberants, dolç i fresc de les magnòlies l’aroma, de cop, l’olor d’humà rostit que sobta.
Aquí hi ha fruita perquè els corbs l’arrenquin, la xucli el vent, la pluja l’aplegui, que el sol la podreixi, que caigui de la branca, aquí hi ha una collita estranya i amarga.
(La traducció és de la Montse Aloy, trobada a Relats en català)
Ei, Clidice, per a post xulo, el teu d'avui. Amics, la Clidice, l'Allau, en Mitchum i servidora ens trobem sovint al bloc Espai de llibres. L'altre dia vam muntar una bona festa; ballavem com bojos a ritme del Boss i de B-52. Hom s'hi troba bé, a ca l'Espai, oi?
De Billie Holiday me gusta todo. Desde sus primeras canciones llenas de swing cuando su voz era juvenil y fina hasta sus últimas grabaciones que sonaban a derrota irremediable ante la vida.
Hola. Sóc la Montse Aloy, la traductora del poema que heu penjat al vostre bloc. Us estic molt agraïda per haver-me deixat mostrar la meva feina a Internet. Gràcies un altre cop! Montse Aloy PD. "cantireta" és el nom del meu bloc. Hi sou sempre convidats.
Cliqueu les fotografies, i en sabreu més coses.
ResponEliminaLa cançó d'avui li dec a en Mitchum.
De la Holiday, no us podeu perdre Strange Fruit, clic aquí. Hi trobareu una de les imatges més estremidores que jo hagi conegut.
L'estranya fruita que penja dels arbres del sud no és altra que els cossos dels negres linxats a USA (des de finals del segle XIX fins al 1970, unes 5.000 persones, la majoria negres, van morir als Estats Units en linxaments populars i racistes).
FRUITA ESTRANYA (Lewis Allen)
Els arbres del Sud duen fruita estranya,
sang a les fulles i sang a l’entranya,
cossos negres en la brisa del sud gronxant-se,
fruita estranya que penja dels pollancres.
Escena pastoral del sud galant,
la boca torçada, els ulls protuberants,
dolç i fresc de les magnòlies l’aroma,
de cop, l’olor d’humà rostit que sobta.
Aquí hi ha fruita perquè els corbs l’arrenquin,
la xucli el vent, la pluja l’aplegui,
que el sol la podreixi, que caigui de la branca,
aquí hi ha una collita estranya i amarga.
(La traducció és de la Montse Aloy, trobada a Relats en català)
Long Life to Lady Day....
ResponEliminacrec recordar que en Pere Rovira (poeta) també té una traducció d'aquesta emocionant cançó....
agraït per l'entrada, Matilde, en aquestes melancòniques hores de tardor és bonic escoltar la veu de Lady Day
un post perfecte. moltíssimes gràcies :)
ResponEliminaEi, Clidice, per a post xulo, el teu d'avui.
ResponEliminaAmics, la Clidice, l'Allau, en Mitchum i servidora ens trobem sovint al bloc Espai de llibres. L'altre dia vam muntar una bona festa; ballavem com bojos a ritme del Boss i de B-52. Hom s'hi troba bé, a ca l'Espai, oi?
Hola,
ResponEliminacom per enllaçar el blog
La llumenera de NY
Heu parlat del poeta Pere Rovira, us vull recomanar la seva novel.la Amor boig, Premi ciutat de BCN. Una meravella!
Imma
Volia dir que el llibre de contes
ResponEliminaPares i fills. Lluís Vilarrasa
va guanyar el Premi QWERTY (BTV) de la secció contes en llengua catalana
Imma
Això no cal dir-ho, però a Ca la Matilde i el Robert l'estada també és molt, molt agradable. I la música de fons és d'allò més acollidora...
ResponEliminaSí,sí, però les festes grosses les fem a casa teva.
ResponEliminaDe Billie Holiday me gusta todo. Desde sus primeras canciones llenas de swing cuando su voz era juvenil y fina hasta sus últimas grabaciones que sonaban a derrota irremediable ante la vida.
ResponEliminaUn fuerte abrazo
Hola.
ResponEliminaSóc la Montse Aloy, la traductora del poema que heu penjat al vostre bloc. Us estic molt agraïda per haver-me deixat mostrar la meva feina a Internet.
Gràcies un altre cop!
Montse Aloy
PD. "cantireta" és el nom del meu bloc. Hi sou sempre convidats.
Benvinguda, Montse, i gràcies a tu per la traducció!!
ResponElimina