el vici

Possiblement la relació de Poe amb l’alcohol tenia un origen genètic, el seu pare David i el seu germà van morir per culpa de la desmesurada ingesta de mam. La seva mare adoptiva Frances Allan, cofoia amb les aptituds declamatòries del seu afillat el portava a les reunions i saraus per oficiar el brindis que el vailet protagonitzava d’empeus en una cadira llegint un poema de Schiller i amb una copeta d’aigua beneïda (amb vi). Hi ha documents d’antics companys d’universitat que el retraten agut, divertit i afeccionat al joc i a veure (vull dir beure, gràcies Allau) una mena d’alcohol de pera amb mel, però no més que els seus condeixebles. Es diu que amb la primera copa li venia una desbordant loquacitat, que a la segona ja començava a entrebancar-se amb les paraules i la tercera era l’inici d’una davallada als inferns que podia durar una setmana sencera. En les seves memòries l’escriptor Thomas Mayne Reid descriu alguna sessió etílica amb Poe però mai diu que fos un alcohòlic. L’alcohol, o més ben dit els seus efectes, van marcar la vida professional de Poe, les seves feines a les publicacions es veien interrompudes per absències injustificades, mai va trobar prou subscriptors per a la revista que volia fundar (Penn-Stylus) per culpa de les seves continues incompareixènces i manca de formalitat. Poe no era un home que begués sol, sempre es deixava entabanar per poetes de mig pèl que volien veure al mestre rebolcant-se en la seva debilitat i altres desgraciats, com encara volten avui en dia als bars i tavernes, que disfruten veient com cau en la temptació algú dominat pel vici. A partir de la malaltia de Virginia, però, la cosa empitjorà, desesperat per la salut de la seva esposa es deixava arrossegar cada cop més sovint i Maria Clemm va haver de guardar les aparences més d’una vegada i rescatar-lo en pèssimes condicions dels cataus més infectes. Durant aquest temps, Poe va buscar substituts en el làudan i l’opi, i d’aquí la llegenda de la seva suposada drogaaddicció, però el cert és que no podia desempallegar-se del líquid que el matava. Segur que, l’endemà de la borratxera, com tots els addictes, deia que aquell seria l’últim cop, que ho superaria, que no tornaria a beure mai més,...... mai més, mai més.