dissabte, 16 de gener del 2010

la perspectiva nevski
















"Yo, cuando la cruzo, me envuelvo bien en mi capa y procuro no
ver nada de lo que encuentro al paso. Todo es engaño, todo es
ilusión, nada es lo que parece".


Nikolái Gogol
, La perspectiva Nevski.


La perspectiva Nevski (Невский проспект, Nevski prospekt) és el carrer més famós de Sant Petersburg. Una avinguda d'uns quatre quilòmetres plena de cafès, palaus particulars que allotgen institucions oficials, museus, botigues... L'artèria més animada de la ciutat, plena de contrastos.

Això diuen, que jo no hi he estat mai, tret que es pugui considerar com a visita haver llegit un conte de Gógol -on l'avinguda en qüestió no es limita a fer la funció de decorat, sinó que rep tractament de personatge protagonista- o saber-se de memòria una cançó de Franco Battiato (un amic sicilià a qui estimo molt). En aquest cas (turulato), sí que conec la Perspectiva Nevski. De sobres.





Punt i final? No, ja us agradaria, però no. Acabo de recordar un llibre que no he llegit. Un llibre fet per encàrrec. Resulta que l'any 1980, una editorial de Moscou (Edicions Progrés) va convidar una escriptora catalana a fer una estada a la Unió Soviètica per tal que escrivís un llibre-reportatge sobre el setge de Leningrad; un setge ferotge que va començar el 22 de juny de 1940 (d'altres s'inclinen pel 8 de setembre, però no vindrà de 60 dies) i que va durar 2 anys i mig. Així va ser com un altre mes de juny, quaranta anys després i en plena temporada de les nits blanques, quan el sol no és pon ni perlamordedéu, la Montserrat Roig va agafar les maletes i va fer cap a Leningrad, on passaria dos mesos documentant-se per escriure L'agulla daurada. Ja us ho he dit de bon principi, jo no l'he llegit, però ara el tinc aquí i no me'n puc estar. La Perspectiva Nevski segons la Roig:


"Des de l'estació de Moscou, que abans es deia de Nicolau, vam baixar per la Perspectiva Nevski cap a l'hotel Europa. El primer que vaig veure fou una agulla daurada alçant-se al fons del carrer. Era l'agulla de l'Almirallat. Ossip Mandelstam va escriure que les cases que hi ha vora l'estació són grises com els gats. Em trobava al carrer més líric del món, segons Alexandre Blok, i no me'n savia avenir. La primera impressió que vaig sentir fou la de tristesa, d'una tristesa activa. Puixkin, quan venia de Moscou per estudiar al Liceu de Tsarskoie-selo, va topar-se amb un Sant Petersburg més uniforme, glacial, administratiu i impersonal que no la pacífica i provinciana Moscou. Jo només veia gent apressada i, al fons d'un cel rúfol, l'agulla daurada de l'Almirallat. Res més.
[...]De les calesses europees i els guàrdies armats amb destrals del temps de Puixkin, als tramvies i trolebusos que ara creuaven l'avinguda. Però hi havia les mateixes façanes, els molls de granit, els ponts i els canals. Les il·lustracions del segle dinou ens mostren la mateixa perspectiva: traces modernes, simples, solcades pel riu Fontanka i els canals. M'havia imaginat la Nevski més llarga i ampla, com un bulevard parisenc. Però, des de la mateixa estació, ja et podies guiar per l'agulla daurada de l'Almirallat. Quan mires per primera vegada un carrer o una plaça que forma part de la teva pròpia llegenda literària, gairebé mai no el reconeixes. És com si la teva memòria, feta de papers i de paraules escrites, es negués a acoblar-se amb l'objecte real. La Perspectiva Nevski em va semblar, en aquell moment, anodina i greu. Serien les persones que viuen ara a Leningrad les que m'acostarien a les seves pedres i m'ensenyarien a mirar-les d'una altra manera. Però aleshores, la literatura ja quedava al marge."



Segons com, val més no anar-hi, i conservar-la tal qual està ara. Infinitament més gran. On vas a parar.


P.S.: A l' Imma.

23 comentaris:

  1. Sempre m'ha agradat tant aquest nom, Perspectiva Nevsky, que potser jo tampoc hi aniré!

    ResponElimina
  2. La Perspectiva Nevsky és recurrent a la literatura russa contemporània. Bulgàkov (que és un complement ideal del FD) també la descriu, amb el dimoni passejant-hi tranquil·lament per les voreres. Diuen que quan la veus en realitat no decep gens, sinó al contrari.
    Fa poc ha aparegut una editorial que du aquest nom i que es dedica a recuperar la literatura fantàstica dels russos, des de Gògol: vampirs, fantasmes i monstres diversos passejant per aquells carrers.
    Salut!

    ResponElimina
  3. Sí que és un nom maco, sí. Sona a jugada d'escacs ideada per Nabokov.

    Matilde, amb això de "Quan el sol no es pon ni perlamordedéu" ja m'has alegrat aquest dissabte feiner.

    ResponElimina
  4. ostia EL BATTIATTO , l havia escoltat molt !!!

    ResponElimina
  5. ..això deu semblar una mena de meridiana soviètica, oi?

    ..doncs mira si és eficient la Matilde que t'ha fet cas lluís ja que estava llegint el mestre i margarida que em sembla que és el llibre on surt aquest passeig oi?

    Hauriem de fer un post sobre Gogol i Pushkin, algun voluntari?, Jordi...

    Franco Batiatto?FFFFFFFFFFFFFFFFFF
    FFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFff
    FFFFFFFFFFF, és el creador dels Gormitis, no?

    ResponElimina
  6. ah! doncs si hi ha dubtes respecte a un paratge, el que cal fer en benefici de la ciència i la literatura, és anar-hi a comprovar-ho. Immediatament!

    algú sap si això se subvenciona?

    ResponElimina
  7. No esperis massa subvencions: ja t'asseguro jo que la retallada de pressupostos va de veres i te'n puc donar detalls. Ara bé, si llegeixes El mestre i Margarida què vols que et digui, prefereixo aquesta novel·la que tres subvencions.

    ResponElimina
  8. Matins post sí, matins post no. Ara bé, si duem FD fins a Bulgàkov, m'apunto a escriure.

    ResponElimina
  9. A mi em va passar, fa moooltts anys, (als meus tendres 20 anyets, la meva primera sortida en solitari a l'estranger, que llavors era molt lluny)que vaig anar a París. Em coneixia la ciutat de memòria, per culpa d'en Cortázar i de Rayuela, que llavors era la meva biblia. I em va passar això que explica la Roig. Feia molta calor, pudor a pipins i a vessar de turistes. Em va costar un parell de dies deixar-me d'històries i turulatures, i veure-la (i estimar-la) tal com era.

    Quant a Bulgàkov, el vaig haver d'abandonar, perquè anava molt a poc a poc i l'estava esperant una lectora de la biblioteca. Combinava la lectura de El mestre...amb El canvi de Bauçà, i em creixien uns monstres que feien por. Per cert, en Hyde em va dir que Bulgàkov està (redoble de tambors, plis!)sobrevalorat (eccccsss). No ho sé, jo, pobre de mi, ara, el rus escriu com déu.

    Super Felí, què se n'ha fet de la telepatia? has augmentat els poders?

    ResponElimina
  10. Lluís, no se'n parli més. Ja pots posar fil a l'agulla. Esperem la teva contribució.

    ResponElimina
  11. Ah, Ferran, una altra cosa. Si demà és disset jo dic per molts anys.

    ResponElimina
  12. miquel hyde16/1/10 13:45

    matilde m'has tocat on em fa més mal bulgàkov escriu com pot
    si hagues nascut aquí no n'haguessim fet ni p. cas

    vam estar a rússia el 88 però no a sant peterburg però tinc opinions contrastades sobre aquesta ciutat per gent que sí que hi ha estat : per uns és massa divuitesca, massa falsament versallesca i per altres una preciositat
    en qualsevol cas crec que "prospekt" seria l'equivalent a avinguda o passeig

    ResponElimina
  13. miquel hyde16/1/10 13:48

    per l'amordeldiable no perdem tant temps sobre els llocs on s'ambienten les obres és molt millor la imaginació

    ResponElimina
  14. Es poden trobar molts lligams entre Bulgàkov i FD, perquè evidentment tots els posteriors se l'havien llegit. Bulgàkov podria haver estat sobrevalorat, no ho nego pas. Com que era catòlic i molt poc comunista, els ídems el van reivindicar. Però queda l'obra. Cal llegir-lo sense prejudicis. Veure-hi la influència de Kafka, per exemple, l'allibera de les manipulacions posteriors. Però en fi, que cadascú hi trobi allò que vulgui.

    ResponElimina
  15. Jo també t'estimo, Hyde. I would prefer no to, però no puc evitar-ho.

    ResponElimina
  16. I Bulgàkov no és on et fa més mal, Hyde, creu-me. Una bona pessigada als c******. Això sí que deu fer mal de debó.


    (Espai, ahir et deia que m'agradava molt la teva elegància natural. Ara ja saps el perquè.)

    ResponElimina
  17. Si, Matilde, demà és 17, sant Antoni, aniversari de l'Anton Txèjov (mal els pesi a alguns), que fa 150 anys! i el meu aniversari... uns bonics 32.

    ResponElimina
  18. Hola,
    moltes gràcies sra Matilde.

    L´agulla daurada, Montserrat Roig, bon llibre. Com tots els de la Roig, ja sigui ficció o assaig.

    El mestre i la Margarida em sembla que l´han feta en teatre, per un Grec. No l´he vista.

    Imma

    ResponElimina
  19. Vist amb perspectiva, el Nevsky aquest era un paio que deixa'l estar a l'hora de repartir estopa; contra els Mongols del Gengis Khan, contra els suecs, contra l'Ordre Teutònica... Príncep guerrer i sant de les icones. Rússia és molt rara!

    ResponElimina
  20. Dr. Vilardekyll17/1/10 13:25

    Bo aquest joc de paraules entre perspectiva i Nevski, Girbén ! De tota manera, el refotut Aleksandr - el Nevski li bé d'haver guanyat la batalla del riu Neva - no és tan rar ja que els "nostres" - meus no ho són - Jaume I o Pere el catòlic, per exemple, van fer el mateix. No crec que hi hagi cap civilització que s'hagi escapat d'atonyinar als veïns. I a la inversa, és clar....Per cert, heu vist la pel.lícula d'Eisenstein sobre aquest persontge ?

    ResponElimina
  21. ...amb música de Prokofiev?

    ResponElimina