dissabte, 20 de febrer del 2010

ultramarins


















L'any 1961 Agostino Bonalumi i Piero Manzoni van fer una exposició a Milà juntament amb un tercer artista, Enrico Castellani. Va ser un fracàs. Després d'intentar vendre sense èxit una peça a un col·leccionista, Manzoni va exclamar: Aquests imbècils de burgesos milanesos només volen merda. Mesos més tard, va presentar la seva nova obra: una llauna que contenia, en teoria, 30 grams dels seus excrements. En total va produir 90 llaunes, que després van anar a parar a museus com la Tate Modern de Londres. S'han arribat a pagar 124.000 euros per llauna.

Bonalumi va publicar un article al diari Corriere della Sera, l'onze de juny de 2007, on assegurava que dins de les llaunes no hi ha matèria orgànica, perquè si fos així el metall ja s'hauria fet malbé. Puc afirmar tranquil·lament que només hi ha guix, va escriure.

7 comentaris:

  1. Pels que som més de fuagràs Mina i no ens gastem els cèntims en aquestes collonades, la transmutació de la merda en guix encara suma al fet artístic.

    ResponElimina
  2. La merda, si guix, doblement merda. D'artista, això sí.

    ResponElimina
  3. ...el món del mercat de l'art és una porqueria...

    ResponElimina
  4. ..reflexionant i reflexionant sobre això penso que aquest parell són artistes de merda...i prouta escatologia (per la meva part)

    ResponElimina
  5. Segurament sigui la caca més famosa de totes. A mi em faria cosa ser recordat com el de la llauneta.
    Tanmateix, aquesta broma conceptual -tant dels 60-, a Itàlia, on han sigut capaços de convertir en relíquies dits, prepucis o melics, no deixa de tenir la seva ironia.

    ResponElimina
  6. si Girbén, ironia si tu vols, però cara, molt cara. O sigui que no ha servit per res més que per engreixar una mica més el merdós mercat de l'art. :(

    Bene Matilde :)

    ResponElimina
  7. Clidi, suposo que al teu saber comptable no se t'escaparà un detall. Si fem els escandalls que envolten a una ronya de relíquia: un reliquiari d'or i pedreria del segle XVII, un temple de marbre com déu mana de la mateixa època (tot això registrat a les guies d'art), un gran solar al mig d'una ciutat atapeïda..., al cost actual de la merdeta continua sent una ironia.

    ResponElimina