Si em coneguéssiu, sabríeu
que una de les coses que m'emocionen de debó és el rassss d'un sobre que m'hagi arribat per correu convencional, i que no vingui signat per La Caixa. Des que vaig aprendre a fer anar el llapis per poder escriure als meus avis, sempre més m'he cartejat amb algú. Encara ara. Amb aquests antecedents era previsible que el darrer número de la revista LITORAL em remogués l'entranya. No sé si la coneixeu, però en tot cas us diré que la van fundar a Màlaga, l'any 1926, Emilio Prados i Manuel Altolaguirre, i que cada nova entrega és una festa grossa.
Per fer-vos una idea, cliqueu sobre la imatge. M'ho agraireu.
que una de les coses que m'emocionen de debó és el rassss d'un sobre que m'hagi arribat per correu convencional, i que no vingui signat per La Caixa. Des que vaig aprendre a fer anar el llapis per poder escriure als meus avis, sempre més m'he cartejat amb algú. Encara ara. Amb aquests antecedents era previsible que el darrer número de la revista LITORAL em remogués l'entranya. No sé si la coneixeu, però en tot cas us diré que la van fundar a Màlaga, l'any 1926, Emilio Prados i Manuel Altolaguirre, i que cada nova entrega és una festa grossa.
P.S.: A C. del V., del carrer Limonero, Madrid.
ets una romàntica incurable :D
ResponEliminaMés que romàntica, Clidi, una sentimental. [i amb una por terrible de caure en el flipiwindisme que tan bé manega l'Antonio Gala. Per no dir cursileria...]
ResponEliminaalgun dia hauré de parlar amb la mateixa competència que tu de la bellesa dels fulls de càlcul (ais!) :D
ResponEliminaM'ensumo que lliga amb la mè d'ahir, bé l'art postal és un dels grans recers de la creativitat no comercial.
ResponEliminaSi n'hauré enviat d'aquests "paquets-bomba"! I si n'hauré rebut!
No tinc cap dubte de què la meva actitud davant del bloc -així com molts dels mails que envio o rebo-, és hereva d'aquesta llarga tradició de comunicació vitaminada i, alhora, afectuosa.
La revista LITORAL és un plaer en tots els sentits. Jo tinc la dedicada al tabac, és clar.
ResponEliminaHumo en el cuerpo, Allau, Humo en el cuerpo. Com que la rebem a la biblioteca, me les miro totes. Però m'acabo de decidir a omplir la butlleta de subscripció. El dos números que editen anualment surten per 56 leurazos. I què, si em garanteixen la rebuda d'aquests magnífics paquets-bomba. La meva bústia revifarà.
ResponEliminasentimentals ? romàntics ? art ?
ResponEliminasi cada dia tinguéssiu al davant uns dos mil sobres per classificar i repartir, cap dels quals està escrit a mà i si ho està, la lletra no s'entén i està ple de faltes ortogràfiques, no hi buscaríeu adjectius a això d'escriure cartes...i a l'era en que tothom es passa més hores davant de l'ordinador que davant de sí mateix, ja és la hòstia que us faci il.lusió rebre cartes personals (encara n'hi ha ??????)
Tu ets de trucar a les portes, carter? Cas que la resposta sigui afirmativa: Quants cops?
ResponEliminaLlavors m'agradaria saber en quin bonic municipi treballes. Per curiositat.
[jo venia a dir-te, Mitchum, si me estás leyendo, que acabo de veure tres dias con la familia i que no saps com m'alegro de conéixer-te i tot això. Ja m'entens]
snif snif snif...Hyyyydeee??
ResponElimina...ya,ya, Matilde, així doncs perque em tornen les cartes que t'escric amb all'o de return to sender....
ResponEliminam'agrada que t'hagi agradat...per cert, Matilde, que life aquatic es de huelva....ja m'entens...
..yo a aquest carter que comenta li engegaria els gossos....
hui, hui ho torno tot, que al final vaig fer sessió doble i em vaig empassar Nubes pasajeras del Kaurismäki.
ResponEliminaLes cartes te les retorno perquè sospito que em demanes matrimoni. Tujuru. És una broma que només em fa gràcia a mi, però que aquesta tarda miraré explicarte-la.
Kemaaaaaco! Em sembla que me'n faré soci, perquè aquí no hi ha manera que arribin.
ResponEliminaAquesta revista és una joia, Veí. Seran uns calerons ben gastats.
ResponElimina