dilluns, 22 de febrer del 2010

l'inventor de sons



Jordi Lara (text) i Llorenç Amer Catà (dibuix). L’Inventor de sons. Vilatana, 2000


Possiblement sigui la canalla el públic més receptiu a la poesia perquè no deixen que la raó els impedeixi gaudir de totes les coses. Hom s’adona que el Sr. Lara és un poeta només de llegir un parell de pàgines de la seva magnífica màquina d’espantar ocells de nit. Aquí hem fet un petit repàs a la seva obra impresa i no podíem deixar de banda aquest deliciós conte infantil que destil·la passió i imaginació.
L’inventor de sons és un personatge que crea instruments musicals i en fa un que evoca plegats el mar i la montanya que no és altre que la tenora.
Al final del conte hi ha un petit apartat pedagògic amb propostes d’activitats i entreteniments educatius i un breu repàs històric al ball rodó que m’ha demostrat la meva ignorància ja que és la primera vegada que he vist escrits seguits els instruments que formen la cobla: el flabiol (que sempre havia anomenat flubiol) i tamborí, tible (?), trompeta, trombé, fiscorn (?2) i contrabaix (o berra).

I bé,.... és demà, a la mateixa hora, vingueu llegits o no (si no hi ha res de nou i deunostressenyor no és d’altre parer) ens visitarà l’autor de la nostra lectura del mes i segur que gaudirem amb la seva presència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada