Aquest mes encara que (de moment) no ho sembli llegim Pedrolo que pel juny farà vint anys es va morir.A finals dels setanta no hi havia tants autors com ara que escriguessin en català, Manuel de Pedrolo era un dels que seguíem. Segurament pel seu compromís cap a la terra i la llengua vam començar a apreciar la seva obra fins i tot abans de llegir-la. El mecanoscrit, els contes, joc brut, etc. Nosaltres ens hem decidit per m’enterro en els fonaments, una de les seves millors novel·les segons en Ferran, i si no hi ha res de nou la Vanessa Amat, professora de la Universitat de Vic i autora del conte bossa d’escombraries (finalista del premi Vent del Port) ens farà la introducció a la tertúlia.
del seu dietari (1986):
24 d'abril “Llegeixo que a la Generalitat hi va haver missa i benedicció de roses. Calia esperar-ho, però jo tenia entès que ara ni l'Estat espanyol ni Catalunya no són oficialment catòlics. Em pregunto què haurien fet les autoritat de la plaça de Sant Jaume, costat de muntanya, si per exemple els Evangelistes, o els Testimonis de Jehovà, o bé els Jueus, hi haguessin acudit amb la pretensió que, si se celebrava una cerimònia catòlica, bé se'n podrien celebrar d’altres, les de cadascun d'ells [...]”
En aquests espais web hi trobareu informació.
http://www.fundaciopedrolo.cat/
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/manuel-de-pedrolo
http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=1357612
per moltes raons, extra-literàries incloses, li tinc molta flaca :) potser el que més :) Era un "estrany" però què bo que era! I on no arribava la literatura, arribava el personatge, o els seus detractors :)
ResponElimina...ei Clidici, boncapdesetmana, sembla que ens ho pasarem bé, jo, la veritat, és que no en tinc cap record, sembla com si hagués entrat en una llacuna amnèsica a partir de 1984....a veure si això de Lost m'estarà afectant massa!
ResponEliminaEls qui em coneixen ja saben que la meva flaca ideològica no encaixa exactament amb la d'en Pedrolo, i per això suposo que no seré sospitós de simpaties polítiques si dic que em sembla un dels narradors catalans més grans del segle XX (apa, ja està dit !). "M'enterro en els fonaments" és força representativa de la seva experimentació narrativa, que ara ens pot semblar superada. En la meva opinió, i com ja vaig dir-vos, Mitchum i Matilde, el millor i més ambiciós de Pedrolo són els cicles "Temps obert" i "Anònims", però, és clar, per un club de lectura és impossible.
ResponElimina...cada paraula que llegim de Pedrolo, Miquel, pensarem en les teves afirmacions gens gratuites, i per cert, que et vagi molt bé allà on sigui que vagis...
ResponEliminaI encara que ja sé que direu "i què?" - com m'avançaves tu Matilde - no em puc estar de senyalar que els qui el vam conèixer personalment, no sols ens admirava la seva fermesa i integritat ideològiques sinó també la seva seriositat i humilitat davant del fet literari. A més, i ara que hi penso, sí que coincideixo amb ell, i molt, en el punt de fons de la seva obra : la llibertat fins a les últimes conseqüències. I m'agradaria afegir, per acabar el meu doble rotllo, que els qui encotillen Pedrolo en l'univers independentista, que llegeixin amb detall els seus textos - amb l'excepció dels articles, és clar, manifestament separatistes...i per què no el terme ? - i es veu com venia de l'òrbita marxista i existencialista.
ResponEliminaI què els iquès, no, Doc?
ResponEliminaJo, tafanera compulsiva, voyeur vocacional, voldria saber les circumstàncies. Ja saps, com el vas conéixer i tot això. Voldria, per a no fer-ne res. pecat? no, pitjor: vici.
Desconec l'obra de Pedrolo, tret dels llocs comuns (mecanoscrit-brut). Crec que l'he llegit més com a traductor de novel·les de lladres i serenos, sí,tu, els mítics llibres grocs de la col·lecció La Cua de palla d'edicions 62, que ell mateix va fundar i dirigir, crec.
D'això que dius els qui encotillen Pedrolo en l'univers independentista, vinc de fer un volt per la xarxa i m'he dit, ai!, Matilde, busca les pinces, els guants, la lupa, i afua la mirada. Ai, Doc.
Per a qui pugui interessar (Matilde i potser algun més):
ResponEliminaAls dinou anys se'm va ficar al cap que volia ser escriptor i el model al qual jo aspirava era Pedrolo. O sigui, que vaig escriure Edicions 62 i amb tot el morro els hi vaig demanar el telèfon. Me'l van donar, vaig trucar-lo i quedàrem per un dia determinat. Era una tarda de gener,i encara que jo tremolava de vergonya, i no pas de fred, va ser molt amable i, simplement, deixà que jo m'expliqués sobre les meves dèries. No ho tinc escrit enlloc,però recordo diferents comentaris seus que ja us aniré exlicant, si voleu. Hi vaig tornar dues vegades, i també vaig escriure-li unes tres vegades (dues de les seves cartes cap a mi, deixeu-me fardar una mica, es publicaren en l'"Epistolari" ).
I, per cert, responent a comentaris de posts anteriors, per allunyar dubtes sobre dates i edats :
ResponEliminael proper dinou de març, diada de falles, pares i josep, compliré 50..CINC I ZERO !...Gràcies per si em considereu jove, o immadur, és igual. En qualsevol cas, 1960 és l'any que consta que vaig néixer, però com que aquell dia havia pillat de classe, mai m'ho he cregut del tot, això de la vida, i per això la carrera existencial l'estic repetint cada any.
serveix per fer el pinxo que Pedrolo naixés a la mateixa habitació que va néixer el meu avi pocs anys abans? i que visquessin al mateix carrer de Tàrrega? Era "estrany, escriu llibres" ^^
ResponEliminaSí, volem, Doctor. (De fet, sí vull, que parlo per mi).
ResponEliminaEi, aquest teu iquè? ben val una missa!!
I això de l'epistolari, en podrem rebre una al nostre correu ordinari? Et fa res? (per cert, demà ens escriu Rilke)
Quant a això dels anys, trobo que no t'has passat gens, vull dir que no sembles l'edat que tens i blablabla. De debó.
Serveix, Clidi, serveix! Tu diràs!
ResponEliminaDoctor, cas que m'autoritzeu a rebre carta de Pedrolo, en quin volum surten les teves? (És que a Vic no no el tenim. L'haig de demanar a la biblioteca d'Arenys. Volum 2?)
ResponEliminaMerci per citar-me. Algun dia jo us citaré a vosaltres.
ResponEliminaAquest novel·la me la va recomanar l'eminent doctor Vilardekyll... (es que se m'ha d'ensenyar molt, a mi, encara sóc molt jove jo). Que m'ha d'explicar encara aquesta relació epistolar amb el mestre Pedrolo!
Una salutació efusiva des d'algun lloc d'Osona ara com ara voltat de neu, però voltat voltat, que fa por i tot.
Fgt
Ferran, a St. Julià, 25 cm. i subiendo!!! perlamordedéu.
ResponEliminaAquí, ara, i no vull exagerar, perlamordedéu, diria que superrem els 40cm. No es que em faci por sortir de casa, però literalment no puc, una branca m'ho impadeix, i demà el gel serà "maravilloso".
ResponElimina