Amb notables absències i dues (no menys notables) cares noves, ahir ens vam trobar 13 persones per parlar de la novel·la m’enterro en els fonaments de Manuel de Pedrolo. I a fe s’ha de dir que mai el número tretze havia portat tanta bona sort perquè tots vam coincidir en què va ser una tertúlia magnífica fins el punt que alguns van trobar l’hora curta.
La Vanessa va començar amb una precisa introducció a l’obra i persona de Manuel de Pedrolo. Ho va ser tant, de precisa, que per un moment va semblar que no hi havia res més a dir. Però, només va ser un moment perquè després que M. trenqués el gel, s’originà un diàleg àgil i fecund.
La conductora ens parlà de l’abundant obra creativa de l’autor, més de cent obres entre novel·les, teatre, assaig i etc. que tracten els temes més diversos malgrat que per algú de l’època poguessin resultar incòmodes i les dificultats de publicació pròpies del temps. Un afany de producció dictat pel seu compromís en vers la llengua i el país amb la intenció d'arribar a tots els públics. L’obra de Pedrolo, va dir, està farcida d’elements simbòlics i esdevé un estudi de la condició humana amb una mirada pessimista emmarcada en la corrent existencialista. Els personatges de les seves obres no cauen en el maniqueisme i acostumen a aparèixer posats en situacions límit i intentant fugir dels seu univers vençut. Va fer especial esment a la recent edició de tots els contes a cura de Jordi Coca, de qui, per cert, es va parlar molt bé i que haurem de tenir en compte per futures edicions del club.
En general la novel·la va agradar força i es valorà més positivament el poder del ritme narratiu, típic del gènere negre, que no pas el retrat generacional. La trama i el ritme són d'aquells que enganxen al públic. Tanmateix, dos dels assistents, J.i J., van evocar els seus records de l’època i coincidiren en que es retrata força bé la societat barcelonina de mitjans dels anys 60.
Es va parlar de les dues veus de la novel·la, ambdues en primera persona, que atorguen una impressió de proximitat a l’obra; la del pare més introspectiva i la del fill més àgil i carregada de diàleg. Algú va dir que havia trobat el final un xic precipitat i que li hagués agradat que la novel·la fos més llarga. Em sembla que va ser la MB qui va insinuar que ara actualment, l’autor ben bé podria estar escrivint guions pels serials de la tele3 i més d’un hi vam estar d’acord.
La Vanessa va començar amb una precisa introducció a l’obra i persona de Manuel de Pedrolo. Ho va ser tant, de precisa, que per un moment va semblar que no hi havia res més a dir. Però, només va ser un moment perquè després que M. trenqués el gel, s’originà un diàleg àgil i fecund.
La conductora ens parlà de l’abundant obra creativa de l’autor, més de cent obres entre novel·les, teatre, assaig i etc. que tracten els temes més diversos malgrat que per algú de l’època poguessin resultar incòmodes i les dificultats de publicació pròpies del temps. Un afany de producció dictat pel seu compromís en vers la llengua i el país amb la intenció d'arribar a tots els públics. L’obra de Pedrolo, va dir, està farcida d’elements simbòlics i esdevé un estudi de la condició humana amb una mirada pessimista emmarcada en la corrent existencialista. Els personatges de les seves obres no cauen en el maniqueisme i acostumen a aparèixer posats en situacions límit i intentant fugir dels seu univers vençut. Va fer especial esment a la recent edició de tots els contes a cura de Jordi Coca, de qui, per cert, es va parlar molt bé i que haurem de tenir en compte per futures edicions del club.
En general la novel·la va agradar força i es valorà més positivament el poder del ritme narratiu, típic del gènere negre, que no pas el retrat generacional. La trama i el ritme són d'aquells que enganxen al públic. Tanmateix, dos dels assistents, J.i J., van evocar els seus records de l’època i coincidiren en que es retrata força bé la societat barcelonina de mitjans dels anys 60.
Es va parlar de les dues veus de la novel·la, ambdues en primera persona, que atorguen una impressió de proximitat a l’obra; la del pare més introspectiva i la del fill més àgil i carregada de diàleg. Algú va dir que havia trobat el final un xic precipitat i que li hagués agradat que la novel·la fos més llarga. Em sembla que va ser la MB qui va insinuar que ara actualment, l’autor ben bé podria estar escrivint guions pels serials de la tele3 i més d’un hi vam estar d’acord.
Es va parlar del significat del títol i també de si segueix essent Pedrolo un bon autor per incitar a la lectura. Preguntes que van tenir tantes respostes com assistents.
Gràcies de nou a tots i totes per aquesta agradable vetllada i en especial a la Vanessa Amat.
Gràcies de nou a tots i totes per aquesta agradable vetllada i en especial a la Vanessa Amat.
I per acabar un prec pels que agafin el cotxe (Matilde, please ) per aquestes dates: conduïu amb comte, us volem tots aquí.
Encara que no hi vaig ser, tal com ho resumeixes, sembla que va estar be.Crec que la sintesi de la Vanessa, tal com surt aqui, es ben encdertada. El que no estic gaire d-acord es amb aquesta insinuacio de que Pedrolo ara escriuria guions de serials. Jo crec que li agradava treballar i jugar amb els temps narratius i les veus dels personatges, pero no en el sentit exageradament estirat de les telenovel.les.
ResponEliminaAgraeixo que algu es recordi de mi, i ho manifesti publicament, pero qui era aquest o aquesta fan ?
...haber-hi estat, nano...
ResponElimina...respecte a les tel·lenoveles, és una cosa que no sabrem mai, jo penso que si ho fa en Benet i JOrnet, perquè no en Pedrolo?, però segurament que la tele3 no li hagués pas ofert mai un lloc, era massa radical, crec jo per una tele com la nostra....
...Miquel tu com que sé que no conduiras, no t'ho dic, però si agafes els mandos de l'avió planeja segur, company...
Pos a mi la novel·la no m'ha agradat. Bé, de fet no ho sé, perquè no l'he acabada, és clar, que he tornat a allò d'abandonar-les si no em fan el pes. Ai.
ResponElimina[Vigilaré amb el cotxe, Mitchum, però encara em falten uns quants dies!!! guai. Bones vacances]
no s-hi val, matilde, amb aixo de deixar la novel.la i no dir perque no t-agradava. de tota manera, bones vacances
ResponEliminarobert, de veritat que m-agradaria molt creuar l-atlantic en cotxe, pero hi pensare molt quan torni, i em refiare d-allo que l-avio es mes segur que l-auto.
D'en Pedrolo he legit poca cosa. Gràcies per recordar-m'ho, l'hauré de posar a la llista de lectures pendents
ResponEliminaAi Hyde, és que estic aquí amb les vaques i els temporals atlàntics i tot plegat i no tinc gaires ganes de garlar. Quan torni en parlarem del perquè de tot plegat. (Aquí= Galícia).
ResponEliminaMireia, bentrobada, que havies mig desaparegut de la blocosfera!!