dimarts, 9 de març del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
novembre
caro diario
galeria de lectors
miles hyman
·
alex russell flint
·
gustav adolph henning
·
alison bechdel
·
calderara
·
reginald higgins
·
rebecca campbell
.
georges lepape
tomine
j.d. salinger
andré kertész
|sim| sadurní vergés
vittorio matteo corcos
jack vettriano
raquel marín
dennis hopper
nazif topçuoglu
manolo
manolo
bogdanov-belsky
beryl cook
març rabal
magritte
rebecca miller
david hockney
francis bacon
ricardo daniel silva
jahaziel minor
iman maleki
elizabeth peyton
théodore roussel
corto maltés
balthus
antonio lópez
hammershøi
pène du bois
picasso
tony soprano
botero
matisse
maurice askenazy
edward hopper
edward hopper
edward hopper
edward hopper
franz eybl
vermeer
norman rockwell
fragonard
Després de veure i d'escoltar aquesta perla d'avui, veig al Pedrolo com situat en una frontissa del temps. Productiu e inexhaurible com un novel·lista del XIX, com un Balzac, i al mateix temps a la tele.
ResponEliminaA la tele però rere d'una taula de despatx -el moble de l'ofici constant i diari- i constret a mostrar només la seva part útil: la que va del cap a les mans.
Ara, als escriptors se'ls entrevista repapats en un sofà i mostrant el cos sencer. I aquesta estètica intencional ens diu d'un sens fi de motius vigents...
I m'aturo en aquest esgratinyar semiòtic; em sembla que ja he dit prou.
A mi el Pedrolo em sembla que ha envellit massa, de cop. Em vaig llegir fa poc Cendra per Martina i la veritat és que crec que no s'aguanta per enlloc (Potser altres obres aguanten millor, això sí que no ho sé!). En canvi, el Puyal sembla que hagi fet un pacte amb el diable. Si un dia, sento dir que s'ha mort, serà com perdre alguna cosa de sempre; una veu que sempre m'ha acompanyat, des de que vaig néixer.
ResponEliminaRecordo la meva àvia veient sempre el "Vostè pregunta" (ai, si xiquet si, i quanta raó tens Puyal! i mira que n'és de guapo, vols dir que no és casat filla?). Aquests tres vídeos són una meravella, moltes gràcies! :) La imatge de l'escriptor en contacte amb els seus lectors, ens porta al nostre món de la Xarxa, on molts tenen aquesta ocasió (no sempre que ja se sap que els escriptors són "muy suyos").
ResponEliminaFelicitats, Matilde i Mitchum, per aquest video !! Recordo que me'l vaig mirar, en el seu dia, ja que era la primera vegada - i única, crec jo - que accedia a sortir per televisió. Encara no me l'he mirat, però m'heu donat una agradable sorpresa.
ResponEliminaGirbén, l'apreciació teva sobre la fecunditat noucentista de Pedrolo està bé, tot i que ell li emprenyava bastant que li diguessin "prolífic", i posava l'exemple de Simenon o - menys frequentment - al seu odiat Josep Pla, molt més prolífics encara que ell. Quant a la teva visió de com apareix en pantalla, que és purament casual, degut a l'estètica o format del programa d'en Puyal (per a mi, el millor que ha fet).
Algunes obres de Pedrolo, Veí, estic d'acord que han envellit. Les darreres coses que he llegit d'ell, en canvi, són els seus dietaris i el segon volum de contes de l'obra completa, i té coses molt bones. Penso que era un escriptor a raig, i irregular, però, com deia en un altre lloc, algunes de les seves propostes narratives són molt arriscades i modernes - "Temps obert", per exemple -. Crec que el més fluix d'ell són determinats exercicis de gènere. De "Cendra per a Martina" i "M'enterro en els fonaments" en tinc molt bon record, com a novel.les força representatives seves, però reconec que ara en fa una mica de por rellegir-les.
Dr. Kill: del Pedrolo no puc dir-ne més gaire sense caure en una iniqua impostura; tanmateix, sí que vull assenyalar-li que per l'època en que es va gravar aquest programa els estudiants d'escenografia i de disseny van començar a afartar-se de semiòtica; disciplina que, en pantalla, s'ha reflectit amb la pràctica desaparició de les disposicions "casuals".
ResponEliminaEi, noia i nois, que no us dic res perquè la climatologia no m'acompanya i sóc al taulell i tinc molta feina i quin fart de treure neu aquest matí, que no podia sortir de casa, i on és la primavera, i quin fred, i ja està glaçant i demà el terra tornarà a ser un mirall...
ResponEliminaM'alegro molt que us hagi agradat el video. En Puyal és un crack. Li tinc flaca, ves.
I gràcies a tots quatre per fer bullir l'olla, que tenim el tros un pèl abandonat.
...l'agraïment aquest cop ha ser exclusivament per la Matilde, ella s'ho ha preparat i cuinat tot soleta, i la veritat és que l'aport és genial i molt útil pel club; un document, vaja, excepcional...
ResponElimina....doncs mira que a mi, em cau (en Puyal) com una cossa als meniscs..., en aquest mateix video hi ha un moment impresentable quan convida de males maneres a un espectador que digui quines son les paraules que no enten en la prosa Pedroliana...
Ara m'acabo de mirar el tercer video, i m'he dit, com hi ha món i que n'és de petit, pos que resulta que la darrera telefonada la fa una vigatana, l'Imma Albó, bibliotecària!.
ResponElimina