i tal dia (31 de maig) farà un any! :P
Estic en crisi: què publicarem el dia de la crisi del 2011?
No patiu, ja se li acudirà alguna cosa a en Leb!!
Amics, si voleu copsar quin pa hi donen avui, mireu-vos el blogroll de l'Allau. Fa cosa i tot.
Si més no, aquest cop ningú ens podrà dir que em perdut una oportunitat de callar.
I per què no, en lloc de dia, un mil.leni de la desaparició de les palles mentals, també conegudes a internet com BLOGS ?
Brian, la teva crisi invertida(marica, que diu, l'Allau) m'ha agradat molt.
Benvingut Blogfòbic, només em faltaves tu.I quina aversió tan curiosa, la teva, que t'empeny a deixar rastre en allò que odies. Tret que t'agradi patir, és clar. Masoquisme, se'n diu d'això.Hyde?
No patiu, ja sóc aquí. A veure si us traieu la son de les orelles (tenen son les orelles?) i escriviu un post digne de mi. Us repto.
Ale, "a jugar"...ah, aquest no es en pynchon encara que ho era el 192... i pico. Sóc Jo, en Ferran / Pablo.
N'estic fins els "pollons" de crisis i de parafarnàlia. Dec passar-ne per una...
Veí, doncs jo he arribat a la conclusió que això meu no és una fase circumstancialment adversa, pa mi que s'ha quedat a viure.
No, Matilde, no, això teu, per molt que dissimulis, forma part del teu encant.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Ser arreu no és garantia de res, benvolgut missatger dels déus! Si per cas, de voltar molt...
Aladí Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals
Podeu limitar la cerca a un Subcatàleg o bé a una Comarca, Municipi o Bibliobús
i tal dia (31 de maig) farà un any! :P
ResponEliminaEstic en crisi: què publicarem el dia de la crisi del 2011?
ResponEliminaNo patiu, ja se li acudirà alguna cosa a en Leb!!
ResponEliminaAmics, si voleu copsar quin pa hi donen avui, mireu-vos el blogroll de l'Allau. Fa cosa i tot.
ResponEliminaSi més no, aquest cop ningú ens podrà dir que em perdut una oportunitat de callar.
ResponEliminaI per què no, en lloc de dia, un mil.leni de la desaparició de les palles mentals, també conegudes a internet com BLOGS ?
ResponEliminaBrian, la teva crisi invertida(marica, que diu, l'Allau) m'ha agradat molt.
ResponEliminaBenvingut Blogfòbic, només em faltaves tu.
ResponEliminaI quina aversió tan curiosa, la teva, que t'empeny a deixar rastre en allò que odies. Tret que t'agradi patir, és clar. Masoquisme, se'n diu d'això.
Hyde?
No patiu, ja sóc aquí. A veure si us traieu la son de les orelles (tenen son les orelles?) i escriviu un post digne de mi. Us repto.
ResponEliminaAle, "a jugar"...
ResponEliminaah, aquest no es en pynchon encara que ho era el 192... i pico. Sóc Jo, en Ferran / Pablo.
N'estic fins els "pollons" de crisis i de parafarnàlia. Dec passar-ne per una...
ResponEliminaVeí, doncs jo he arribat a la conclusió que això meu no és una fase circumstancialment adversa, pa mi que s'ha quedat a viure.
ResponEliminaNo, Matilde, no, això teu, per molt que dissimulis, forma part del teu encant.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSer arreu no és garantia de res, benvolgut missatger dels déus! Si per cas, de voltar molt...
ResponElimina