El deure d’un bon bibliotecari és no deixar mai cap usuari insatisfet.
Hem d’estar a punt per les més insòlites recerques i no deixar mai una pregunta sense resposta.
Més d’una vegada ens han demanat textos per casaments, comunions, enterraments i tota classe de cerimònies i ocasions que ho requereixen. Per això brindo al gremi un text ideal per si algú ha de quedar bé amb algun artista.
Theodore Dreiser. Nuestra Carrie. Alba, 2002. p.564
Un text apropiat per a moltes coses, el guardaré per quan calgui.
ResponEliminaAi, Mitchum, tal i com ho formules, això del deure del bon bibliotecari em fa més por que una pedregada.
ResponElimina[estricta governanta, eh, la col·lega?]
Faltaria afegir-hi grans bibliotecaris...
ResponEliminaMai he compartit un taulell amb una companya com aquesta... Uix, tinc esgarrifances i tot! Com petits pessics al tou de la carn.
ResponEliminaCom a part del gremi, Robert, t'agraeixo el text i me'l guardo al disc dur. Per si les consultes.
ResponElimina(La imatge aquesta m'ha recordat el lema dels Frikitecaris: "Alzando la ceja, conquistando el mundo".)
Hola Allau, és ben cert que els bibliotecaris són uns artistes...
ResponEliminaveí: així què?, t'ha agradat la foto de la Paqui?, és una companya de feina real però el nom no,...tu fixa't en el monyo i pensa una mica...
espai: poque pàgines hi ha tant divertides com la dels frikitecaris....
M'haig de fixar amb el monyo??
ResponElimina..i pensar una mica.
ResponElimina...el que passa és que tu només la coneixes d'esquena.
ResponEliminaHo sospitava...
ResponElimina...ho veus, veí, l'espai ja ho ha "pillat"..
ResponElimina....jo també voldria ocmentar una mica sobre el canvi en el format dels comentaris:
ResponElimina-En la meva intensa vida blogera he après que aquesta disposició dels comentaris és signe de maduresa. Hi ha molts blogs que quan començen ho fan amb el quadradet de marres, però al cap d'un temps sempre, inevitablement, l'amo (o un dels amos) del blog el canvien,...jo crec que és molt maco ...ondevaaparar...però he de reconèixer que trobo a faltar el quadradet,...una mica, això el temps ho cura.
:O això vol dir que si he de madurar he de treure el quadradet? (per cert, que ni sé el que surt en el meu :P). Apa que si la maripili de la afotu és qui em sembla que suggereixes que és, aleshores ja no quadra res de res. Però guien de guien eh! ni veu, ni escriptura, ni pinta. Vaja una Frankie heu muntat ;) Ah, si, el text guai! :D
ResponEliminaClidice, jo de tu no maduraria, estas molt bé així i que vols dir que ja no quadra res de res?, quina imatge tenies de les bibliotecaries?
ResponEliminaJo no pillo res. Què em passa?
ResponEliminacap usuari insatisfet a la sala?
ResponEliminaLa connexió d'idees al comentar el blog d'Allau, m'ha fet fixar-me en el teu. M'agrades. Ara t'enllaço.
ResponEliminagràcies a la vida, lalalala. Semblo la Mercedes Sosa!
ResponEliminaBenvinguda.