dilluns, 19 de juliol del 2010

julio cortázar | alejandra pizarnik




París, 9 de septiembre de 1971

Mi querida, tu carta de julio me llega en septiembre, espero que entre tanto estás ya de regreso en tu casa. Hemos compartido hospitales, aunque por motivos diferentes; la mía es harto banal, un accidente de auto que estuvo a punto de. Pero vos, vos, ¿te das realmente cuenta de todo lo que me escribís? Sí, desde luego te das cuenta, y sin embargo no te acepto así, no te quiero así, yo te quiero viva, burra, y date cuenta que te estoy hablando del lenguaje mismo del cariño y la confianza –y todo eso, carajo, está del lado de la vida y no de la muerte. Quiero otra carta tuya, pronto, una carta tuya. Eso otro es también vos, lo sé, pero no es todo y además no es lo mejor de vos. Salir por esa puerta es falso en tu caso, lo siento como si se tratara de mí mismo. El poder poético es tuyo, lo sabés, lo sabemos todos los que te leemos; y ya no vivimos los tiempos en que ese poder era el antagonista frente a la vida, y ésta el verdugo del poeta. Los verdugos, hoy, matan otra cosa que poetas, ya no queda ni siquiera ese privilegio imperial, queridísima. Yo te reclamo, no humildad, no obsecuencia, sino enlace con esto que nos envuelve a todos, llámale la luz o César Vallejo o el cine japonés: un pulso sobre la tierra, alegre o triste, pero no un silencio de renuncia voluntaria. Sólo te acepto viva, sólo te quiero Alejandra.

Escribíme, coño, y perdoná el tono, pero con qué ganas te bajaría el slip (¿rosa o verde?) para darte una paliza de esas que dicen te quiero a cada chicotazo.

Julio


Cartas y caligrafías. Revista Litoral, 2009. Núm. 248. P. 304.

**************

Que no llegeixo poesia, ho he repetit tants cops que, hores d'ara, ja ningú s'ho creu. Alejandra Pizarnik em va arribar de la mà d'aquest individu, via Mitchum; l'Espai de llibres va commemorar, setembre passat, el no-aniversari de la mort de la poeta. Gràcies a tots tres.

9 comentaris:

  1. Al més pur estil Cortázar, que sembla que no l'abandonava mai la inspiració, ni quan escriu cartes.
    És curiós que justament ahir vaig estar parlant de Cortázar i Rayuela...

    ResponElimina
  2. M'agrada que escriguis curiós, i no casualment, per exemple.

    M'agrada, també, que, curiosament, Cortázar li reclami "enlace con la tierra, alegre o triste", perquè em sembla que continua la conversa que va proposar ahir l'Allau a casa seva, que anava sobre els artistes desgraciats (els autodestructius, els que porten un gra de sorra a la sabata) i els altres, els feliços, que no idiotes.

    ResponElimina
  3. La lectura de la poesia d'aquesta senyora és una de les coses que més m'han trasvalsat en la vida.

    ...penso que no hi ha artista feliç que no sigui mediocre o una mica idiota.

    ResponElimina
  4. ...i jo que ser un desgraciat a la vida ni eximeix de l'idiotesa ni garanteix la genialitat. Posats a pensar.

    ResponElimina
  5. ..ben cert, i és que la vida només en garanteix una de cosa...

    ..visca el punt de vista positiu dels dilluns de juliol laborals....

    ResponElimina
  6. Veí de les Corts19/7/10 17:25

    Quina? Quina?

    (Quin nivell, tu)

    ResponElimina
  7. Lo forat, Veí. De lo forat, ningú s'escapa...

    ResponElimina
  8. Veí de les Corts19/7/10 19:36

    Ja es veu que estem a dilluns, perquè, a primer cop d'ull, lo forat m'havia semblat una altra cosa. M'ho he hagut de rellegir per entrendre-ho... Deuen ser les calors aquestes...

    ResponElimina
  9. Si vols que et sigui franca, val més pensar en l'altra cosa, que això d'haver-se de morir no té remei.

    ResponElimina