divendres, 10 de setembre de 2010

el crisantem i l'espasa de ruth benedict


Ruth Benedict. El Crisantemo y la espada. Alianza, 1974. [4ª. reimpr.1984]

L’episodi cinquè de la quarta temporada de Mad Men es titula el crisantem i l’espasa en referència a aquest clàssic de l’antropologia. Els directius de l’agència de publicitat han de llegir aquest llibre per començar a fer negocis amb la marca Honda que comença (1965) a tenir en compte el mercat ianqui.
Durant la segona guerra mundial el departament militar nord-americà estava desconcertat devant el comportament de l’enemic al Pacífic i va encarregar un estudi a la prestigiosa antropòloga Ruth Benedict autora d’un altre clàssic del tema Patters of culture, 1934 (el hombre y la cultura) sobretot per preveure comportaments estratègics i per preparar una ocupació que es presumia llarga. El títol fa referència les paradoxes que els occidentals trobem en el caràcter i cultura japonesos. Encara avui, seixanta anys després de la seva publicació es segueix considerant imprescindible per acostar-nos als patrons de la cultura japonesa.

Nota pels del club: no us trobeu, després de llegir les grans esperances d’aquest començament de curs, tal i com es deuen trovar els alpinistes que pugen a l’ himalaia, amb ganes de cridar: Hem fet el cim!!!????

6 comentaris:

  1. doncs jo només puc dir: espeeeereeeuu-me!!!!!.

    No saps com t'agraeixo el cameo d'avui, Mitch.
    Mad Men m'agrada, però jo ara sóc tota The Wire. M'agrada molt, gràcies! [en Mitch m'ha deixat la primera temporada, i per això]

    ResponElimina
  2. Digueu-me perepunyetes, però em fa mal a la vista aquest "seixanta dies després de la seva publicació".

    "Mad men" no l'he vista, però per les fotos sembla un catàleg vintage d'Ikea.

    ResponElimina
  3. Estic segur que aquest estudi deu ser profund i seriós. Si tenim en compte que va ser encarregat durant la segona guerra mundial, i editat fa dos mesos, no dubto gens que hi ha una feina minuciosa al darrera.

    ResponElimina
  4. Lluís…,no va estar editat fa dos mesos, la reimpressió és nova però no tant ,l’allau m’ho va fer veure i ho vaig canviar ràpidament , Avui en dia hi ha certs aspectes que han quedat desfasats però és un clàssic que cal cal conèixer…
    Mad Men és un bon exemple per aquells que encara creuen que a la tele no pot haber-hi res de bò …dir que per les fotos sembla un”catàleg vintage d’Ikea” és un comentari que pot sonar divertit abans de les sis de la tarda, però que no té cap sentit, sobretot després de veure The suitcase, el penúltim episodi…
    Conec dues versions de Grans esperances una dirigida per A.Cuaron i l'altre per D.Lean...

    ResponElimina
  5. Doncs aquestes dues versions de les esperances demanen a crits un post, no, Mitch?

    ResponElimina
  6. No t'ofenguis, Mitchum, segur que "Mad men" és molt bona; però veient les fotos el que més salta a la vista és l'atrezzo.

    La versió de Lean és la "clàssica", la de Cuaron és una versió modernitzada que es pren força llibertats, però es pot veure.

    ResponElimina