dimarts, 14 de setembre de 2010

grans esperances, segons raydibaum




Si us ve de gust sentir-los en directe, els Raydibaum toquen aquest divendres a Vic, en el marc del Mercat de Música Viva. La cita és a tres quarts de deu del vespre, a Plaça.


P.S.: L'arrencada optimista de la cançó (Només cal un segon de més perquè el tren et passi pel damunt) m'ha fet pensar en un apunt que vaig llegir l'altre dia al bloc Who's there?, on un escriptor austrohongarès -Ödon von Horváth es deia el pobre home- que havia fet cap a París perquè una mena de mag-endeví li havia pronosticat que allà li passaria una cosa que li canviaria la vida del tot (respira, Mati, respira), doncs això, que l'home passejava pels Camps Elisis, ple de grans esperances, suposo, i li va caure una branca al damunt que el va deixar estès per sempre més. Un senyor canvi, sí. En conclusió: d'esperances, siguin de la mida que siguin, les justes. I gràcies, David.

10 comentaris:

  1. L'anècdota de l'austrohongarès deu ser una llegenda urbana d'aquestes, perquè jo l'he sentida posant com a protagonista un xinès, un suec o un portuguès. Tots reben un senyal, van a una ciutat llunyana i allà es trenquen el coll, els cau un test de geranis al cap o els aixafa un autobús. Ai, la condició humana...!
    No podré ser al mercat de Vic, i llàstima perquè hi havia estat fa anys i va estar molt bé. Peròeldestí m'ha enviat a fer de mestre a la Cerdanya, i ja no puc dir fava amb tant de viatge amunt i avall.

    ResponElimina
  2. Has rebut cap senyal? Del destí, vull dir.
    Ai, Lluís, per si de cas, compte amb les branques ceretanes!!

    [Tot l'any colladadetossaamunt colladadetossaavall? Saps què, millot t'ho demano al privé]

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies a tu, Matilde, per citar-me! L'anècdota del pobre von Horváth l'explica Danilo Kis i jo tota la ficció que escrigué en Kis me la crec.
    No coneixia aquest grup, està prou bé!

    ResponElimina
  4. Doncs jo també me la crec, David, tot i que no en sé res del tal Danilo Kis. En prenc nota.
    I dels Raydibaum, ni idea fins fa dos dies, que els vaig ensopegar buscant coses de Dickens. Això de la blocosfera és un no parar, una cosa porta a l'altra i anar fent. Com un bucle infinit.

    ResponElimina
  5. znif que havia de pujar i no puc :( apali, gaudeix-ne per poders :) després me'ls escolto que aquí "no quedaria bé" ;)

    ResponElimina
  6. Faré el que bonament podré, Clidi, que jo per tu el que sigui...

    ResponElimina
  7. Jo tampoc podré pujar. LLàstima.

    ResponElimina
  8. Doncs mira, Eulàlia, tu t'hauries de reservar el 30 de novembre. Per pujar a Vic i tot això. Peruchades meves. ;)

    ResponElimina
  9. Tristes esperances les d'avui, tant les musicals com les d'aquest malaurat Odon de la branca. Aneu pensant en programar per un futur Club "Les il·lusions perdudes" (o era "L'educació sentimental"? Sempre me les confonc).

    ResponElimina
  10. Ai, sí, pobre Odon de la branca, que en bosc descansi!!
    La propera, "La tesis de Nancy", per allò de riure una mica.

    ResponElimina